Jujol, un arquitecte amb mala sort

És el creador d’una obra arquitectònica amb un marcat caràcter personal, en què és evident la sensibilitat per les formes de la naturalesa, els detalls artesanals i la reutilització dels materials de deixalla, com el trencadís. No es tracta d’Antonio Gaudí, tot i que ho podria ser. Són algunes de les característiques de l’obra de Josep Maria Jujol (1879‑1949), el millor col·laborador del famosíssim arquitecte amb el qual va treballar en edificis com la Pedrera, la Casa Batlló i la Sagrada Família. Però la fortuna de poder treballar amb Gaudí ha passat factura a Jujol, l’autor també d’una obra personalíssima que ha quedat eclipsada i gairebé anul·lada pel de Reus. La mala sort de Jujol té a veure també amb el fet que molts dels seus projectes van acabar, per temes econòmics i lluny de l’original, o sense materialitzar-se, de manera que li ha minvat la visibilitat, cosa que, 140 anys després del seu naixement, continua passant.

És el cas de la Casa Planells, el seu edifici més representatiu a Barcelona, (amén de la poc valorada font de la plaça d’Espanya; una rara avis que va fer influït per l’arquitectura romana després del seu viatge de nuvis). L’edifici, acabat el 1924, dins de la seva originalitat no té res a veure amb el projecte inicial, com evidencia l’exposició Jujol i el dibuix (fins al 7 de juliol): una selecció de 60 dibuixos, molts dels quals són inèdits, que li dedica el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), en la qual queda demostrat que Jujol va ser un virtuós excepcional del dibuix.

En un dels dibuixos es veu el perquè d’aquest espai minúscul en el número 332 de Diagonal cantonada Sicília. “Jujol va començar creant una casa per al contractista Evelí Planells, però aviat va perdre la meitat del solar després de vendre’l i quedar-se reduït a uns 80 metres quadrats”, explica el comissari, Roger Subirá, que també és arquitecte, davant de la seqüència dels dibuixos de Jujol, en què es veu que les proporcions i la façana van anar variant, com a conseqüència del minvament solar.

En el primer projecte del 1922 per a un metge, que incloïa la residència i una consulta, Jujol va dibuixar un jardí gran, tres pisos més un àtic, un garatge en el soterrani i una façana recarregada. Després de la venda d’una part del solar, la façana de la Diagonal va passar de 20 a 10 metres i la de Sicília, de 18 a 12 metres, i el 1923 Jujol va fer un segon dibuix en què la façana s’omplia d’ornaments, esgrafiats i es coronava (era molt religiós) amb una escultura de la Mare de Déu. Al final, els deutes van portar Planells a desistir i l’últim encàrrec (a l’octubre del 1923) va ser el d’un edifici de sis plantes amb una façana en què només prevalia el que era fonamental. Jujol només va construir fins al segon pis. Al final, la falta de diners va fer que Planells i Jujol abandonessin i que un altre arquitecte l’acabés. Però Jujol va ser capaç de crear pisos miracle de 20 metres quadrats en un solar de 80, aprofitant l’alçada.

L’exposició, formada per dibuixos del Fons Jujol de l’Arxiu Històric del COAC, mostra el seu mestratge i la incontinència en el dibuix, així com el seu procés creatiu. “Els dibuixos mostren que dibuixava de manera impulsiva, que reaprofitava el paper pintant en les dues cares i que superposava dibuixos de façanes, interiors o detalls”, explica Subirà. Uns altres dels dibuixos són els del Pavelló del Vestit de l’Exposició Universal del 1929, la font monumental i dibuixos de la seva etapa de formació, així com una enorme rosassa de la catedral de Notre-Dame que segur que li va servir quan, després de la Guerra Civil, se li va encarregar restaurar la de Santa Maria del Pi a Barcelona que estava destruïda.

Pocs diners i eclipsat pel mestre. “La pregunta no és què li deu Jujol a Gaudí, sinó què li deu Gaudí a Jujol”, continua Subirà, que recorda que Jujol és el responsable de treballs tan gaudians com les baranes de ferro de la façana, els sostres i les columnes del pis principal de la Pedrera, del banc ondulat i el sostre de la sala hipòstila del Parc Güell i del revestiment amb trencadís de la façana de la Casa Batlló. I tal com recorda Juanjo Lahuerta, el director de la càtedra Gaudí de l’ETSAB-UPC, a la catedral de Mallorca, mentre Jujol inventava l’art abstracte llançant pots de pintura al costat dels cadirats gòtics, Gaudí li deia “molt bé, Jujol, molt bé”.

EL TEATRE METROPOL I LA CASA PLANELLS, SERAN BCIN

J. Á. M.

La iniciativa de commemorar, des del juny del 2018, els 140 anys del naixement de Jujol és de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, on va ser arquitecte municipal i té un bon nombre d’edificis. La Generalitat, de manera paral·lela, s’ha proposat incrementar el nombre d’edificis seus que estaran protegits com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Dels tres ja catalogats: Can Negre, la Torre de la Creu a Sant Joan Despí i l’església de Vistabella a la Secuita, s’estudiarà el nivell que en requereixen nou més. “Ja s’ha presentat l’expedient del teatre Metropol de Tarragona i hem començat amb la Casa Planells”, assenyala Subirà. Els actes de l’Any Jujol s’allargaran fins al setembre.