La Generalitat obligarà la UAB a noves retallades pel seu dèficit

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) haurà d'aplicar un nou pla d'ajust per equilibrar els seus comptes. Així l’obliga la normativa després d'haver tancat 2018 en números vermells, amb un desfasament de 3,2 milions, que s'afegiran als 65 de dèficit acumulat que arrossega el campus. La rectora Margarita Arboix reconeix que ja estan elaborant el pla, però li treu ferro assegurant que la xifra del dèficit no és gaire elevada i que retallaran despeses, bàsicament, de manteniment. “No tocarem la docència ni la recerca”, assegura taxativa la rectora.

Però les noves retallades se sumaran a les que ja s'apliquen des de la gran tisorada del finançament de la Generalitat el 2011. El pressupost del campus, que el 2010 va tocar sostre amb 340 milions, va caure als 285 milions el 2013, però aquest any s'ha recuperat fins als 322, principalment a causa de l'augment d'ingressos per recerca i del cost de personal. Això s'ha traduït en vuit anys d'ajustos que han afectat, d'una banda, la impossibilitat d'invertir als edificis. “A la facultat d’Educació hi havia goteres i quan plovia no es podia fer classes. Hem trigat molt temps a poder reparar-ho. A Polítiques no hi caben els estudiants. Els edificis tenen cinquanta anys, necessiten un manteniment. Necessitaríem vuit milions anuals i només en rebem dos”, exemplifica la rectora.

La plantilla és una altra damnificada per les retallades. Dels docents jubilats, només han pogut reposar adequadament el 50%. Per a la resta, han recorregut a associats (professionals de l'empresa privada que imparteixen classes puntuals i específiques). Des del sindicat CGT critiquen que aquest col·lectiu ha crescut un 30% en els últims tres anys. “La docència s'està traspassant a aquest col·lectiu, que està assumint assignatures troncals i càrrecs de coordinació cobrant uns 450 euros”, es queixa el responsable Ermengol Gassiot. La rectora ho admet i ho atribueix a la impossibilitat de contractar personal. “Hem de fer la docència. Però tal com t'ho posen t'obliguen a fer una il·legalitat”, admet la rectora.

Així mateix els sindicats destaquen la falta de reposició d'alguns elements informàtics o de laboratori. “També retallem en neteja. Si abans passaven tres dies a la setmana, ara només ho fan un”, apunta Juan Montesinos de CCOO.

El problema dels comptes de la UAB es basa en dues potes: la primera –extensible a la resta de campus– és que no reben els diners suficients per fer front als increments salarials dels treballadors des de 2017, que va ser de l’1% i de l'1,9 i del 2,2% en els anys successius. Això ha fet que el capítol 1 del pressupost de la UAB, el que correspon a les despeses de plantilla, s'hagi incrementat des de 2017 a l'actual en 19 milions (un 9,3% més) fins als 221 milions. La segona pota, explica Arboix, és un canvi en el model de finançament de les universitats que va perjudicar especialment l’Autònoma. Tampoc hi ha ajudat l'encariment de les factures: l'any passat van pagar mig milió més d'electricitat per l'augment del preu de la llum.

Periòdicament els campus llancen un crit d'alerta assegurant que la seva situació financera és “insostenible” i que les retallades els estan deixant al límit. Aquesta setmana ho han tornat a fer, posant el focus en la congelació, des de 2017, dels fons que reben de la Generalitat, fixats en 760 milions, molt lluny dels 900 que rebien a l'inici de la crisi. Per pagar l'augment dels salaris, el Govern assegura que està buscant la manera per insuflar als campus aquest any 42 milions addicionals.

Però per què només la UAB declara dèficit? La rectora admet que els números vermells de 2018 han estat, en certa manera, intencionats. “Podíem haver tancat en equilibri i moure un parell de milions del romanent de tresoreria, com s'ha fet en altres ocasions. Però el Consell Social es va plantar i s’hi va negar per fer aflorar la situació. Havíem de demostrar que estem fent bé les coses i no podem aguantar més. Ja hem fet prou retallades”.

Quan Arboix parla de “fer bé les coses” es refereix al fet que tots aquests anys la UAB s'ha centrat a eliminar el deute històric amb els bancs que arrosseguen els campus des de fa dues dècades arran de la construcció dels parcs tecnològics. El de Bellaterra arrossegava 58 milions, que s'han quedat en 4 actualment. “Tenim un parc sanejat. Podíem no haver pagat els bancs i hauríem tingut més liquiditat. És el que han fet altres universitats. No sé quina opció és la millor, però nosaltres vam decidir això”, defensa Arboix.

Comptes fràgils

“Avui ha estat l'autònoma, però demà podem ser nosaltres. Se't disparen un parell de partides i ja fas dèficit”, admet el gerent de la Universitat de Barcelona, Óscar Escardíbul. L’infrafinançament i les retallades han estat comunes a les set universitats públiques, però ha copejat amb duresa les tres grans, UB, UAB i UPC, que alhora són les que més dèficit històric acumulen. “Has de dir no a tot, invertim el 10% del que necessiten els edificis, tenim cornises amb xarxes, goteres, climatitzadors sense funcionar o ascensors per a minusvàlids que triguen molt a instal·lar-se”, abunda Escardíbul, que malgrat tot pot presumir de tancar 2018 amb un lleuger superàvit i haver reduït el dèficit acumulat de 82 milions el 2008 a 45.

Més crus són els balanços de la UPC, que no ha aconseguit reduir els 104 milions de dèficit acumulat, encara que fa tres anys que esquiva els números vermells anuals retallant despeses i gràcies a l'augment d'ingressos per la recerca. El gerent, Xavier Massó, reclama la implicació de la Generalitat. “Tots estem d'acord a apujar els salaris, però les universitats hem de saber d'on traiem els diners”.