El Palau Moxó comença el seu canvi radical

“L’edifici necessita una reforma i nosaltres no podem fer-la. Té un bon aspecte, però aquí ningú puja a veure les teulades, que estan en molt mal estat”, explicava al juny de 2017 Inés Moxó a aquest diari quan es va donar a conèixer la venda del Palau Moxó ——propietat de la seva família—, un edifici barroc situat a la plaça de Sant Just i Pastor de Barcelona, per 7,5 milions d’euros. Si no van pujar a veure la teulada, ja no ho podran fer. Aquesta setmana els operaris l’han eliminat completament i han deixat al descobert la part superior d’aquest enorme casa pairal construïda al segle XVIII, tal com es podia veure divendres des del terrat d’un edifici proper. La zona de les golfes, on va dormir el servei de la família Moxó durant anys, va aparèixer totalment desmuntada i només quedaven per retirar unes enormes bigues de fusta d’un dels quatre costats de la teulada.

Els treballs d’enderrocament realitzats durant els últims dies han originat una gran quantitat de runa que ha estat eliminada amb excavadores i camions que han ocupat l’estreta plaça de Sant Just i Pastor. Dijous aquestes imatges van arribar a les xarxes socials i van generar una allau de comentaris crítics amb el paper de l’Ajuntament en aquest assumpte. Gairebé tots qualificaven els treballs de “desastre”, “vergonya”, “indignant”, “despropòsit intolerable”, i, fins i tot, utilitzaven expressions com “Colau=Porcioles”, comparant l’alcaldessa en funcions amb el regidor de Barcelona famós pel seu paper negatiu amb la protecció del patrimoni durant el tardofranquisme.

Les crítiques també recordaven que l’Ajuntament no havia adquirit aquest immoble, que es va construir entre el 1770 i el 1773 i que és Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 2000. S’hi conservaven, fins al moment de la seva venda, de manera excepcional, els mobles originals que va fer servir la família Moxó durant tres segles d’ús continuat. Tot i que ho podia haver fet, tal com marca la llei, el Consistori no va exercir el seu dret preferent de compra, no en una, sinó en dues ocasions, el 2015 i el 2017, abans que el comprés el milionari mexicà Eduardo Rallón.

Aquest empresari és l’administrador únic de BCN Properties & Community Ventures SL, que ha contractat els serveis de TDB Arquitectura liderat per Joan Trias de Bes per transformar el palau barroc en sis habitatges moderns de luxe: un d’enorme, que ocuparà els 600 metres de la planta noble, i cinc dúplex que ocuparan les plantes tercera i quarta (la que ha quedat al descobert després de desmuntar la teulada). Els dúplex tindran terrassa privada i una extensió d’entre 130 i 250 metres quadrats cadascun. Segons Vivendex, la immobiliària que ha comercialitzat la promoció, tot està venut al 100%.

Tarek Masri, el responsable del projecte, explica que “els treballs estan en la seva fase inicial” i que segueixen “el pla presentat i aprovat per l’Ajuntament i Patrimoni, pel qual es mantenen tots els elements d’interès patrimonial”. També, que “els camions responen al procés normal de transformació de les plantes superiors”. Masri, pel que fa a la coberta, confirma que s’ha desmuntat, però “no amb l’objectiu de posar-ne una de nova, sinó per realitzar un protocol de sanejament tant de les bigues com de les teules”. I manté que “amb la finalitat de posar en valor la història de l’edifici, s’ha optat per mantenir l’estructura que hi ha i realitzar les tasques de salubritat i rehabilitació necessàries per millorar-ne l’estat i complir amb la normativa vigent”. Segons Masri, “la coberta nova respectarà la cota original amb una nova impermeabilització que garanteixi l’estanqueïtat d’aigua i el confort tèrmic”.

Des de l’Ajuntament confirmen que, en la llicència d’obres sol·licitada al març del 2018, es preveu conservar de manera integral el palau i mantenir la seva configuració i el seu repertori ornamental, que es recuperarà gràcies a un equip de restauradors professionals. I confirmen que els cinc dúplex es realitzaran en les estances situades sobre la planta noble, sense elements dignes de conservació, que s’uniran amb les que hi havia a les golfes del servei.

En referència al mobiliari que Inés Moxó, després d’intentar vendre’l a Barcelona i no tenir èxit, el va transportar a Sevilla, on el va conservar en un hangar fins que el va vendre al millor postor a la casa de subhasta Isbilya l’octubre passat, l’Ajuntament assegura que “les competències sobre béns mobles les té en exclusiva la Generalitat, que no va arribar a protegir-los”. Quant a la fitxa de protecció de l’any 2000, categoria B, en què s’indica que estan protegides les façanes d’esgrafiats amb garlandes i gerros, el vestíbul i els sostres, els elements arquitectònics, els sòls i la distribució original de la planta noble, i que caldrà mantenir els elements ornamentals i el mobiliari interior original, s’hi explica que “Es refereix al mobiliari fix vinculat a l’immoble com a marcs de pas, xemeneies, etcètera. Tots es conserven”. Finalment, ressalten que la propietat i l’arquitecte han fet diverses sessions explicatives in situ a persones que “tenien interès a conèixer l’edifici i el projecte, i han actuat amb total transparència”.

Mur romà

Segons Masri, els enderrocs que han generat crítiques aquests dies també són fruit de les “excavacions sol·licitades pel Departament de Cultura, un procés administratiu habitual perquè l’immoble està situat dins del perímetre de la muralla”. Fins avui s’han realitzat dues intervencions arqueològiques: una, en el local situat a la dreta de l’entrada principal, i la segona, en la part interior per col·locar un ascensor. En la que es va realitzar a l’abril del 2018, s’hi van localitzar les restes d’un mur romà, que va aparèixer trencat per les fonamentacions del palau. Aviat es va realitzar una tercera intervenció. És molt probable que s’hi localitzin les restes de les cases medievals del segle XVI que pertanyien a la família Castelló i que van esfondrar per construir el palau, ara en canvi radical.