El forat del PEN Català és d’almenys 300.000 euros

“Les irregularitats econòmiques” detectades per l'auditoria interna encarregada per l'actual junta del PEN Català per comprovar la gestió de la seva predecessora, presidida per la catedràtica de Literatura i traductora Carme Arenas, arribarien a uns desajustos comptables d'almenys 300.000 euros.

L'actual junta del PEN Català, que, encapçalada per la poeta Àngels Gregori, va arribar al càrrec el juny del 2018, remet per a qualsevol informació a l'assemblea extraordinària convocada l'11 de juny i que té com a únic punt de l'ordre del dia una proposta d'acció de responsabilitat civil contra Arenas per al “rescabalament dels danys econòmics” causats mentre va ocupar els càrrecs de presidenta (del 2010 al 2018) i secretària general (nou anys anteriors). Malgrat tot, socis que ja saben el resultat d'aquesta auditoria fixen en “almenys” uns 300.000 euros l'import de les irregularitats detectades.

Altres fonts apunten al fet que la quantitat podria arribar fàcilment a “xifres molt més importants”, segons els criteris comptables aplicables. El volum d'aquest potencial forat econòmic estaria causat, segons asseguren, no tant per les quantitats com per la pràctica continuada al llarg del temps que Arenas va ocupar la cúpula del PEN Català.

“Va cobrar més del que hauria d'haver cobrat sota formats que no s'haurien d'haver utilitzat”, resumeixen fonts coneixedores de l'estudi. Factures elevades no ben justificades, comissions de dubtosa aplicació i algunes liquidacions anòmales a Hisenda conformarien bona part de l'entramat d'irregularitats detectades, que la junta actual focalitza en l'expresidenta Arenas. Moltes de les decisions es van prendre, segons ha argumentat la mateixa Arenas en alguna trobada amb l'actual direcció de l'entitat, a partir de suposades decisions de les seves juntes directives, tot i que no hi ha constància d'actes que les recollissin. Arenas, com tots els presidents que ha tingut l'entitat, no cobrava oficialment cap salari, tot i que rebia certes “compensacions” per treballs fets per a l'organisme, una cosa habitual en entitats culturals d'aquesta naturalesa.

En l'àmbit del PEN Català sorprèn, a més del fet que qui desenvolupés una notable tasca per enfortir i fer visible l'entitat pugui haver comès aquestes irregularitats financeres, que tant les pràctiques com les quantitats s'hagin produït sense que els membres de les diverses juntes directives d'Arenas se n'adonessin; ni tampoc cap institució pública, sobretot quan el pressupost de l'entitat es nodreix en gairebé un 80% d'ajudes públiques. Que Arenas portés els comptes del PEN Català a una gestoria externa explicaria en part, segons fonts consultades, aquesta opacitat. En qualsevol cas, del 2014 al 2017 el PEN Català va tenir, oficialment, tres tresorers diferents.

Els actuals rectors del PEN Català també han detectat que falten obres del fons d'art de l'entitat, que conté, entre d'altres, donacions d'originals d'artistes com Tàpies, Plensa, Guinovart, Perejaume, Joan Fontcuberta i Eulàlia Valldosera. “No se sap qui les té ni on són”, asseguren.