_
_
_
_

Notre-Dame: un prodigi de l’arquitectura ple de tresors

Una sèrie de joies d'un valor incalculable corren perill a causa del sinistre

Álex Vicente
El foc devorant la catedral de Notre-Dame, dilluns a París.
El foc devorant la catedral de Notre-Dame, dilluns a París.Michel Euler (AP Photo)

En un país tan propici als símbols com França, Notre-Dame de París és una església a part, no comparable a la resta de les 150 catedrals que existeixen al seu territori. No només perquè està situada a la capital, sinó també per ser un temple de l'art gòtic que atresora obres d'un valor incalculable. “Abans de convertir-se en símbol nacional, Notre-Dame és una proesa arquitectònica”, assenyala Nathalie Le Luel, catedràtica d'Història de l'Art a la Universitat Catòlica d'Angers. “Notre-Dame marca l'inici de l'art gòtic a Île de France, la regió de París, i té particularitats com els finestrals immensos, el sistema d'arcbotants i les rosasses”, afegeix Le Luel, especialista en el període medieval. La rosassa sud, dedicada al Nou Testament i construïda el 1260 per Pierre de Montreuil i Jan de Chelles, es considera una de les principals obres mestres del cristianisme.

La seva història comença el 1160, quan Maurice de Sully, nomenat arquebisbe de París, decideix dotar la ciutat d'una catedral digna d'aquest nom. La seva construcció va començar al cap de tres anys i va trigar gairebé dos segles a finalitzar-se (o vuit, segons on acabi el recompte). El temple va sorprendre per la seva espectacular façana, que contrastava amb els dissenys simples de les seves voltes i traceries, pròpies d'aquesta etapa inicial del gòtic, i per la seva planta cruciforme de cinc naus i doble deambulatori.

El 1844, es va iniciar una restauració i ampliació que va durar dues dècades, dirigida per l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duque, que va afegir l'agulla de 93 metres que aquest dilluns es va enfonsar. A més, amb Jean-Baptiste Lassus va restaurar els 28 reis de la Judea que van governar abans de Crist, decapitats durant la Revolució Francesa. També es van afegir llavors les famoses gàrgoles que es van convertir en símbols distintius de la catedral. “És un gran exemple de gòtic, però també un gran monument del segle XIX. Va ser en aquest moment quan Notre-Dame es va convertir en símbol, quan la Revolució Francesa va imposar la noció de roman national [relat nacional] i Victor Hugo va publicar Notre-Dame de París”, assenyala Le Luel.

Són moltes les joies que amenaçades per les flames en l'incendi que es va iniciar dilluns a la tarda, tot i que “les obres més valuoses han estat protegides”, va dir el general Gallet, comandant del cos de bombers de París, segons l'agència France Presse. El rector de la catedral, Patrick Chauvet, va assegurar que s'ha salvat almenys una de les tres relíquies de Crist que albergava el temple: la corona d'espines; les altres dues són un fragment de la Creu del Calvari i un dels claus que s'hi van fixar.

Durant la Revolució Francesa aquestes relíquies van ser traslladades a la Biblioteca Nacional, però van tornar a Notre-Dame el 1801, quan l'arquebisbat de París en va recuperar el control. “Aquest reliquiari és molt important per als catòlics, però també per als historiadors, ja que marca el vincle de la reialesa francesa amb el cristianisme”, assenyala Le Luel.

El rector de la catedral va afegir que també s'ha rescatat la coneguda com a túnica de Sant Luis. Però Notre-Dame acull també altres obres difícils de traslladar, com la monumental Pietat que presideix l'absis, esculpida per Nicolas Coustou al segle XVIII, i les efígies dels reis Lluís XIII i Lluís XIV, obra de Coysevox, on els monarques apareixen agenollats i envoltats d'àngels. L'òrgan de la catedral, obra d'Aristide Cavaillé-Coll, té uns 8.000 tubs i una caixa adornada amb autòmats.

De les parets de la catedral també pengen diferents pintures de temàtica religiosa, els anomenats Mays, encarregats entre el 1630 i el 1707 pels orfebres de París, que van fer una donació anual a aquest temple. En el seu moment va haver-hi un total de 66 quadres, dels quals en l'actualitat se n'exposen una dotzena. Entre els autors figuren pintors de renom en l'època, com Charles Le Brun i Jacques Blanchard. A la catedral destaquen també una trentena de representacions escultòriques de la verge i un mausoleu per a un militar signat per Jean-Baptiste Pigalle, escultor que dona nom al conegut barri parisenc. L'estat de totes aquestes obres era desconegut a última hora d'aquest dilluns.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Álex Vicente
Es periodista cultural. Forma parte del equipo de Babelia desde 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_