Barchinona poderosa

La ciutat de Barcelona ha basat sempre el seu poder en el mar des que es va fundar al segle I a. C. per romans en un lloc estratègic de la costa. Al final de l'imperi va veure reforçat el seu paper al segle V quan l'excolònia va passar a ser seu del bisbat. I així fins al segle XII, quan el comerç arribat via marítima es va convertir en el seu principal motor de desenvolupament i va convertir Barchinona (com es deia la ciutat en aquest període) en un lloc on comerciants de tot el Mediterrani portaven productes, idees i coneixements. I això que no va tenir una estructura portuària artificial (només una gran llengua de terra paral·lela a la façana marítima) fins al segle XV, quan es va construir una escullera de 100 metres de llarg.

El mar i l'activitat portuària continuen sent un element vertebrador de la ciutat, com demostra l'exposició Barcelona. Capital Mediterrània. La metamorfosi medieval. Segles XIII-XV, que es pot visitar al Museu d'Història de Barcelona (Muhba) fins a l'octubre al Saló del Tinell, la joia de la corona medieval de la ciutat; un lloc de representació reial per evidenciar el poder, que no podia superar-se per mostrar les excepcionals peces —ceràmiques, llibres, escultures, relleus, cartes nàutiques i mapes, monedes, teixits, vidres, material litúrgic i un llarg etcètera— que ha reunit el comissari Ramon Josep Pujades. “A la Corona d'Aragó els reis són aragonesos, però les dues úniques institucions no itinerants de la cort s'instal·len a Barcelona, la capital administrativa: l'arxiu reial i la Cúria del Mestre Racional”, que eren a pocs metres d'on es pot veure la mostra, tal com recorda Pujades. En aquesta ciutat, s'explica, van morir fins a 13 reis i reines de la Corona d'Aragó.

L'exposició és plena de peces excepcionals que molt poques vegades, o mai, han sortit dels magatzems del Muhba; com dues excepcionals mènsules del segle XVI amb representació (retrats?) de dos nobles d'una casa del carrer Templers i un dels primers escuts quarterejat, del segle XIV, de la ciutat, amb la creu de la catedral i les barres comtals, que era al convent de Santa Caterina. Però moltes altres han arribat d'algun dels 20 museus, parròquies i arxius que han cedit altres joies. Com els dos enormes escuts cerimonials del segle XV de Santa Maria del Pi; l'espasa reial Sant Martí datada el 1290, que ha prestat el Museu de l'Exèrcit de París que s'exhibeix al costat de la cimera del rei Martí I, que es col·locava sobre l'elm; un facsímil que ha deixat en préstec l'Armeria Reial de Madrid perquè l'original, molt fràgil, no viatja. També es pot veure el primer plànol de la ciutat, còpia en paper d'una pedra que hi havia a la plaça del Blat, de l'Arxiu Històric i el frontal de l'altar de Sant Jordi encarregat per la Generalitat el 1432 i que l'ha cedit en préstec. No ha viatjat, malgrat que resideix a pocs metres, el tron de plata del rei Martí de la catedral de Barcelona, conservat com a part de la custòdia, després que el capítol ho hagi negat en un parell d'ocasions.

"A la Barcelona del segle XIII l'impuls econòmic havia provocat una societat cada vegada més complexa; i l'elit que la liderava era a punt de guanyar influència i autonomia en la gestió dels interessos de la ciutat, negociant amb el rei la creació del primer règim municipal", explica Pujades, que xifra la població del moment en 30.000. En l'exposició estan presents aquestes elits dels prohoms, sense vincles amb l'aristocràcia rural (que escassejava a la ciutat); però també artesans, botiguers, hortolans i hostalers; molts eclesiàstics (10%) i esclaus (un altre 10%) i població flotant, com mariners, comerciants i prostitutes.

L'exposició té una altra joia. La reconstrucció en 3D del Palau Reial Major, entre el XI i XV, que permet veure, en vuit minuts, com era aquest impressionant conjunt reial i la contigua plaça del Rei i com va haver-hi dues zones porticades (amb peixos i altres animals) a les parts superiors per deleitar el rei i la seva cort.

A la conquesta del litoral

El Muhba també explica (a la contigua capella de Santa Àgata, el primer temple gòtic de Barcelona) com aquesta ciutat no s'atura en la conquesta del litoral que tanta vida li ha donat. I ho fa de la manera més gràfica possible, amb una enorme maqueta a escala 1:1.000 produïda per l'EAUIC i Barcelona Regional. Aquesta mostra serveix per reflexionar sobre quin model vol per al seu litoral. “És evident el pes que té la façana marítima i, sobretot, el port”, explica el director del Muhba, Joan Roca.