L’excandidat presidencial francès Benoît Hamon visitarà els polítics catalans presos

El procés guanya tracció a França. Després que 41 senadors francesos de divers signe publiquessin aquesta setmana una tribuna denunciant el tracte de la justícia espanyola a polítics independentistes catalans, ara, per primera vegada, el cap d’un partit gal es vol personar a Madrid per visitar els polítics presos en ple judici davant del Tribunal Suprem. Es tracta de Benoît Hamon, l’excandidat socialista a les presidencials del 2017 —després de derrotar, en les primàries internes, l’alcaldable per Barcelona Manuel Valls— i fundador després de la seva desfeta electoral d’un nou moviment d’esquerres, Générations.

Segons va confirmar Hamon aquest dimecres a EL PAÍS a París, dilluns vinent viatjarà Madrid, en qualitat de dirigent de Générations, per visitar alguns dels polítics jutjats. A falta de més concreció —en funció dels horaris de visita—, aquesta trobada no suposa un suport al procés independentista català, va assegurar Hamon, sinó una crítica al recurs de la via judicial per resoldre un problema polític.

“És increïble que en una democràcia com Espanya, en un continent democràtic com Europa, avui dia, es busqui resoldre un problema com aquest als tribunals”, va dir.

Segons va subratllar, el seu partit mai no s’ha posicionat a favor de la independència de Catalunya i tampoc no té cap dubte que el procediment triat pels independentistes per celebrar el seu referèndum “va ser inconstitucional i il·legal des del punt de vista del dret espanyol”. Tot i així, “tenim el deure de dir que, en matèria de llibertat política, d’organització de la democràcia, no es pot esperar cap sortida positiva que un jutge decideixi condemnar gent que volia expressar una opinió política”.

Aquest anunci de l’expresidenciable francès s’ha produït el mateix dia en què Carlos Lesmes, president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, ha enviat una carta al president del Senat francès, Gérard Larcher, com a resposta a la denúncia dels 41 parlamentaris gals. En la seva missiva, el jutge qualifica de “manifestament contrària a la veritat” l’afirmació que determinats exrepresentants polítics de la Generalitat estan empresonats per opinions abocades en l’exercici del seu càrrec, informa J. J. Gálvez.

“Resulta totalment inadmissible assenyalar que existeix a Espanya, i més concretament al Tribunal Suprem, una situació de repressió de representants polítics”, remarca Lesmes, que afegeix en el seu escrit: “Em resulta especialment dolorós haver de recordar a persones integrants de la institució que vostè presideix que al nostre país, des de fa més de trenta anys, es respecten escrupolosament els postulats de l’Estat de Dret”.

El recorregut d’Hamon

Després de la desfeta en les eleccions que el 2017 van portar Emmanuel Macron a la presidència, en què amb el 6% de vots va obtenir en la primera volta els pitjors resultats dels socialistes francesos des de 1969, Hamon va abandonar el PS i va fundar Générations. Segons les últimes enquestes, la formació té una intenció de vot del 4% per a les europees. L’exministre d’Educació del Govern de François Hollande —de qui acabaria renegant— va presentar aquest dimecres una demanda per haver estat exclòs del debat que la cadena estatal francesa celebrarà el 4 d’abril amb els caps de llista dels principals partits que es presenten a les eleccions del 26 de maig.

La visita d’Hamon als polítics presos catalans es produirà una setmana després que 41 senadors francesos denunciessin en una carta oberta “les repressions de les quals són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions a l’exercici dels mandats que els van confiar els electors”. La tribuna va ser rebutjada per la majoria dels partits als quals pertanyen els signataris i també pel Govern de Macron, que va reiterar la seva “plena confiança en la democràcia i les autoritats espanyoles”. Unes reaccions que no acovardeixen Hamon, que assegura que no busca “agitar el conflicte”, sinó que considera la seva “responsabilitat com a ciutadà europeu” interessar-se per allò que passa als països veïns.

En aquest sentit, afirma que la visita no és un acte d’ingerència, sinó una actitud coherent entre europeus, sobretot en precampanya de cara a les eleccions de la UE, i va assenyalar que també va viatjar a Polònia “per reclamar el dret a l’avortament”.

“Estaria encantat que els espanyols diguessin a Macron que deixi d’aprovar lleis contra la llibertat de manifestar-se [...] crec que és més aviat un avenç en la integració europea que ens pronunciem sobre qüestions fortes”, va assenyalar. “No hi ha ingerència —va insistir—, hi ha la voluntat de manifestar una opinió, agradi o no. Encara que a Manuel Valls no li agradi que vagi a Madrid, aquesta és la menor de les meves preocupacions”, va afegir Hamon, considerat un dels crítics més durs de l’ex-primer ministre socialista i avui candidat a l’alcaldia de Barcelona amb un discurs profundament antindependentista.