El Tribunal de Comptes porta a la Fiscalia la promoció del procés

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha remès a la Fiscalia General de l’Estat un informe en el qual sol·licita que s’investiguin les possibles responsabilitats penals i comptables dels dirigents de la Generalitat de Catalunya per l’ús donat als diners públics “en l’execució de les polítiques d’acció exterior” en favor del procés independentista entre el 2011 i el 2017. La conclusió del fiscal es basa en un ampli informe del Tribunal de Comptes, al qual ha tingut accés EL PAÍS, que es votarà en el ple de l’organisme aquest dijous. Els diners sota sospita superen els 7,3 milions d’euros.

El Tribunal de Comptes, a mandat d’un acord adoptat a finals del 2017 per la comissió mixta del Congrés i el Senat, ha acabat un ampli treball fiscalitzador previ, de més de 500 pàgines, sobre els recursos assignats per la Generalitat i els seus ens instrumentals per a les polítiques impulsores del separatisme en l’àmbit internacional. El dossier està a punt des de fa uns dies. El fiscal Torres ja ha comunicat a la Fiscalia de l’Estat que veu responsabilitats penals, i podria haver reclamat ja l’inici del procediment, però normalment sol esperar que els consellers i el ponent del treball certifiquin en el ple del Tribunal les conclusions sobre les responsabilitats comptables, la qual cosa passarà dijous, segons les fonts consultades.

El document detalla desenes de partides dedicades de manera irregular a viatges, activitats, contactes, contractes, ajuts, subvencions, aportacions, pagaments i assessoraments del president català, els seus consellers i organismes com el Diplocat en suport de l’objectiu sobiranista.

El treball encarregat pel Congrés sobre la “destinació donada als recursos assignats a l’execució de les polítiques d’acció exterior de la Comunitat Autònoma de Catalunya” ocupa un volum inèdit als informes del Tribunal de Comptes, la qual cosa dona una idea de la rellevància que se li concedeix. I es vol ratificar abans que comencin oficialment les dues properes campanyes electorals. L’última discussió dels membres de la secció setena sobre les seves conclusions la van tenir aquest dijous passat i tots hi van acordar per unanimitat donar-se uns dies més, fins al ple mensual del dijous 28, per perfilar-ne la redacció i procedir a la ratificació final.

L’elaboració de l’informe no ha estat senzilla i hi ha hagut “discrepàncies de tipus tècnic”, asseguren fonts que estan al cas de l’elaboració. Especialment després de conèixer el 13 de març passat que el fiscal encarregat havia apreciat un total de 24 “indicis de responsabilitat” penal i comptable en les observacions redactades pel ponent de l’informe, en aquest cas el conseller conservador Ángel Algarra, economista i procedent de la Universitat CEU San Pablo. Algun conseller encara es reserva la possibilitat de presentar dijous una explicació de vot sobre qüestions puntuals.

El Tribunal comença per constatar l’existència de 45 viatges internacionals amb un cost proper al mig milió d’euros del president de la Generalitat (en aquells anys Artur Mas i Carles Puigdemont) i dels consellers “la finalitat principal dels quals no es relaciona amb la projecció a l’exterior de Catalunya” ni amb el foment dels seus interessos en el seu conjunt “sinó vinculats a la promoció del procés sobiranista en l’àmbit internacional”. La majoria d’aquests desplaçaments van ser per impartir o participar en conferències o reunions per donar a conèixer els objectius independentistes i obtenir suport i reconeixement internacionals.

Ús de fons públics

L’òrgan fiscalitzador corrobora en aquest cas i en altres que es van utilitzar així fons públics per satisfer interessos particulars contravenint el principi de “lleialtat institucional mútua”.

En la realització d’aquest treball fiscalitzador, el Tribunal observa que es van produir nombroses limitacions perquè la documentació reclamada a diferents departaments de la Generalitat es va facilitar “desordenada i incompleta” i amb justificacions irregulars o sense les memòries corresponents. L’informe precisa fins i tot que la Generalitat va lliurar al final una sèrie de caixes amb 2.795 documents i unes 10.000 notes que en moltes ocasions apareixien com mers “tiquets enganxats en fulls o factures que contenien anotacions a mà amb mínimes referències explicatives” o títols que no s’entenien.

Per sustentar la seva teoria que departaments com la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat tenien com a finalitat primordial i recurrent “donar a conèixer, impulsar, fomentar, promocionar, donar publicitat i provar d’aconseguir suport internacional de l’anomenat procés”. L’informe fiscal remet, al seu torn, una sèrie de notes internes d’aquest negociat. Un d’aquests avisos del secretari general d’Acció Exterior a gairebé tots els càrrecs del seu departament va ser el 29 d’agost del 2013 precisament sobre les normes per elaborar aquestes notes després de parlar amb el conseller: “M’ha demanat més celeritat en la recepció de notes relatives a temes que afecten la transició nacional”. Després d’aquesta ordre es va establir “un canal ràpid-exprés” per enviar-li aquestes acotacions al conseller.

El fiscal detalla fins a 166 activitats dels responsables d’aquest Departament d’Acció Exterior entre el 2013 i el 2015 per fomentar el reconeixement del procés i donar-hi publicitat, com per exemple la “intensificació de contactes amb països amb situacions semblants buscant paral·lelismes i contradiccions”, més comunicacions amb les ambaixades, entrevistes i reunions amb periodistes estrangers, més intervencions en conferències i debats sobre el tema, acompanyaments al president i els consellers a aquest tipus d’actes i a viatges oficials amb aquesta finalitat i reunions amb parlamentaris d’altres nacions.

El responsable d’aquesta secretaria convocava dues vegades l’any a Barcelona els delegats internacionals i d’òrgans com el Diplocat per tractar els argumentaris redactats per difondre el procés.