Colau tanca 3.000 pisos turístics il·legals

El Govern de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha tancat 3.038 pisos turístics il·legals gràcies a l’aplicació del seu pla de xoc per lluitar contra un dels fenòmens que més preocupava l’Executiu quan va arribar a l’Ajuntament: l’impacte d’aquesta oferta sobre el mercat de l’habitatge.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha donat compte dels assoliments del pla de xoc, que es va engegar al juliol del 2016, i ha assegurat que l’Ajuntament ha aconseguit reduir en un 95% l’oferta il·legal i ha ordenat el cessament de l’activitat de 4.900. D’aquests darrers, un 62% són els 3.000 que han estat tancats definitivament. I entre l’oferta detectada no només hi havia pisos unitaris: en 95 casos es tractava d’edificis sencers que també han rebut una ordre de cessament. Quant als anuncis de pisos turístics sense llicència, el pla els ha reduït de 5.875 a 272, i gairebé 1.200 s’han tornat a incorporar al parc de lloguer residencial de la ciutat.

Más información

Colau ordena el tancament de 2.332 pisos turístics il·legals en un any

La caiguda de l’ocupació turística aboca Barcelona al decreixement

“Barcelona s’havia convertit en un espai de barra lliure, i ara els veïns saben que tenen un Govern que dona resposta amb una estratègia global per evitar que la gent se n’hagi d’anar dels barris”, defensa Sanz, i conclou: “Hem controlat l’oferta i estem més a prop que mai de reduir-la a zero”.

El pla de xoc combina recursos humans (amb visualitzadors que treballen porta a porta, inspectors, rastrejadors de webs) i també amb programes informàtics (aranyes) que detecten i localitzen l’oferta il·legal. En total, en tres anys s’han analitzat 17.000 domicilis anunciats en un total de 140 webs diferents. I les multes són la seva eina més definitiva per dissuadir els propietaris que ofereixen pisos per a turistes sense llicència. De les multes, no se n’han lliurat ni els veïns que han llogat una sola vegada el seu habitatge quan han marxat de vacances. Entre el 2016 i el 2018 l’Ajuntament va obrir 13.000 expedients i es van imposar gairebé 6.500 multes, cinc vegades més que durant els tres anys anteriors. La falta de dades creuades no permet al Consistori saber quantes multes s’han cobrat, però sí que ha constatat que el tancament voluntari de pisos va augmentar amb la pressió i cada vegada ha estat menys necessari precintar-los.

En paral·lel al pla, Colau ha treballat també amb les plataformes de lloguer vacacional, sobretot Airbnb i Homeaway. Una relació que va començar amb un enfrontament directe (les plataformes no van voler retirar els anuncis d’oferta il·legal i l’Ajuntament els va multar, una qüestió que està en els tribunals), però ha finalitzat fumant la pipa de la pau (amb el compromís d’anunciar només oferta legal).

Al tinter de l’Ajuntament queda l’oferta d’habitacions de lloguer per a turistes. Un sector que no està regulat, tot i que la Generalitat ha tingut diverses vegades a punt un decret per legalitzar-les, però els relleus al Govern no han permès aprovar-les. El Consistori admet que en aquest front “hi ha un problema de desregulació” i insta el Govern català a regular-lo “al més aviat possible”.

I un altre front és el futur laboral dels 41 visualitzadors, que primer es van contractar a través d’un pla d’ocupació i posteriorment per l’empresa BSM. Sanz assegura que el Consistori està buscant la fórmula tècnica i administrativa perquè no s’hagi de prescindir d’aquests professionals i perquè la vinculació amb l’Ajuntament sigui més directa.