El Museu Marítim arriba per fi a bon port

Una excepcional barca medieval i l'obstinació catalana per navegar al segle XVIII el Mar Gran (l'Atlàntic) i comerciar amb Amèrica centren les dues noves mostres que el Museu Marítim de Barcelona (MMB) incorpora a la seva exposició permanent i amb les quals completa el seu discurs. Les Sorres X, un vaixell medieval, sobre l'embarcació destinada al transport de mercaderies que es va trobar durant les obres de construcció del canal olímpic de Castelldefels el 1990, i Catalunya mar enllà, tres segles de marina catalana: XVIII-XX, amb més de 170 peces, algunes que no es mostraven des de fa 30 anys, són els títols de les dues exposicions que s'obren al públic dilluns (serà jornada de portes obertes). Amb totes dues mostres, el Marítim acaba per fi el seu projecte museogràfic i alhora ocupa tot l'espai (19.000 metres quadrats) de les Drassanes Reials, l'edifici gòtic que l'acull.

"S'ha acabat el suplici!", s'exclama gràficament la directora en funcions del centre, Elvira Mata, durant el recorregut per mostrar les noves exposicions. "El museu per fi s'ha acabat". Culmina així un procés de museïtzació que va començar el 2013 després de la rehabilitació del conjunt monumental de les Drassanes. L'MMB suma les naus 5 i 6 de l'edifici, que es feien servir per a altres finalitats (va ser on es va instal·lar l'exposició sobre Joc de trons, per exemple) i 2.000 metres quadrats més de superfície.

L'extensió del museu ha permès poder col·locar la barca medieval excavada a les Sorres al costat de la muralla que tanca l'edifici per la banda del Paral·lel i que és contemporània de l'embarcació i, segons destaquen Mata i el cap de col·leccions del MMB, Enric Gracia, permet un bonic joc conceptual. La barca, de la qual es conserva excepcionalment part del casc amb les quadernes i que per fi s'ha pogut museïtzar, era una embarcació semblant a un llaüt, amb una vela llatina i cinc o sis rems per banda. De 9,5 metres d'eslora i 1,9 de màniga, portava una tripulació de tres o quatre persones i era, segons els experts, molt marinera i estable, cosa que no explica per què es va enfonsar a la zona pantanosa on avui hi ha Castelldefels i molt menys com és que ho va fer sense que pogués recuperar-se'n la càrrega, consistent en gerres amb peix (tonyina) en conserva. S'han situat les restes de la barca sobre un munt de palets i se les ha envoltat amb un muret metàl·lic que simula onades. Un model escala 1:20 permet veure com era la barca i en una vitrina s'han instal·lat elements originals de la càrrega que duia. Acompanyen la barca dues cosines molt més joves, la Papet (1907) i la Madrona (1924), que permeten establir analogies sobre la construcció naval a Catalunya i els trets que s'han mantingut.

Catalunya mar enllà, que és la mostra amb la qual realment es desenvolupa el discurs expositiu històric de l'MMB, que acabava a les galeres, explica al llarg de set àmbits i dos audiovisuals tres segles posteriors de la marina catalana, del XVIII al XX. Ho fa amb l'eix argumental del comerç marítim català amb Amèrica, una història que es presenta com una gran aventura a partir d'una sèrie d'oportunitats que se li van obrir al país després de la Guerra de Successió.

"L'audiovisual d'entrada, molt immersiu i vívid, ens permet introduir aquesta part més humana i èpica que li faltava una mica al museu", explica Gracia. La projecció, que inclou tempestes amb llamps i trons i vent huracanat (de ventiladors), se centra en un pioner capità real, Josep Barrera, que va viatjar amb el paquebot Sant Esteve (en l'audiovisual interpretat pel Santa Eulàlia, el vaixell del museu) el 1768 a Puerto Rico i Santo Domingo amb vi, aiguardent de Reus i teles de Barcelona per tornar amb sucre, cacau i tabac.

L'exposició documenta l'aventura catalana a través de l'Atlàntic, que va requerir la creació d'escoles per a la formació de pilots i capitans que poguessin creuar el Mar Gran, l'adquisició i construcció de naus i disposar de mercaderies per als mercats americans. A destacar en la mostra, entre moltes altres coses, l'enorme model de la fragata Barcelona, un veritable simulador de l'època, amb la qual els aspirants a mariners aprenien a fer maniobres; una caixa precedent dels contenidors moderns, i una vitrina plena de maquetes navals que permeten observar les diferències de disseny entre per exemple un bergantí o una pollacra-goleta catalana i un clíper anglès.

El pas de la vela al vapor, el col·lapse de la indústria naval catalana, la reconversió de la gent del mar en obrers del mar, el colossal dic flotant de Barcelona i les grans companyies (Transatlántica i després Transmediterránea) són altres fites de l'exposició, que es tanca amb un segon audiovisual que planteja interrogants sobre els nous usos del mar i la seva sostenibilitat, amb una referència expressa al difícil equilibri entre contenidors i creuers, fora, aquí mateix.