Només un 2% de pares aprofita la cessió de permisos de maternitat

Menys de mil pares (923) van sol·licitar durant el 2017 els permisos transmissibles de paternitat a Catalunya. Aquesta xifra és de tot just un 2% dels permisos sol·licitats i és una mostra de com les dones continuen assumint la responsabilitat de la cura dels fills. Aquest ínfim percentatge s'explica, en part, perquè aquestes percepcions es basen en una cessió de drets i no en un repartiment, segons un informe presentat dilluns pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Però existeixen altres paràmetres que mostren aquesta atribució masclista de rols: el 92,8% d'excedències per a cura de nens, per exemple, recau en les dones.

Hi ha una altra estadística que serveix per explicar el repartiment desigual de papers entre homes i dones en la societat catalana. Quan es tracta de la cura de persones grans a càrrec, les dones representen també una àmplia majoria, del 82,5% dels beneficiaris dels subsidis. I encara que el CTESC admet cert avanç en els últims anys, conclou: “La corresponsabilitat familiar està lluny de ser una realitat consolidada”. Les dones, assenyala el seu estudi Polítiques de suport a les famílies, no només assumeixen tasques i responsabilitats sobre els fills i les persones grans dependents, sinó que també han de fer altres tasques de tipus domèstic.

La qüestió és que aquest model de societat patriarcal té un altre origen aliè a la llar, les desigualtats de gènere al mercat laboral. Les dones perceben salaris més baixos i pateixen de manera més abrupta pitjors tipus de contractació, reduccions de jornada no desitjades i més temporalitat. Tots aquests elements suposen, a més, una condemna a llarg termini, ja que aquestes condicions hipotequen les percepcions a futur, quan arriba la jubilació, la qual cosa allarga fins al final de la vida la desigualtat.

Per aquest motiu, en el seu apartat propositiu, el CTESC reclami un paraigua amb una oferta més equitativa d'oportunitats i de justícia social i millores tant en el camp de la regulació legislativa com en el de la negociació col·lectiva. Considera l'organisme que presideix Lluís Franco que un canvi a temps pot permetre canvis en àmbits com la demografia i les estructures familiars.

Respecte als permisos de maternitat-paternitat (els que es poden compartir entre els pares), l'informe defensa que els diferents estudis sobre la matèria indiquen que les ajudes, perquè siguin eficients, “han de tendir a cobrir el 100% del salari i que el període de temps cobert no sigui inferior a les 16 setmanes”. A Espanya sí que es remuneren els permisos al 100%, però el permís parental no es retribueix malgrat la seva possible dilatació en el temps. Diu l'informe que, en comparació d'altres països, Espanya se situa a la cua europea quan es computa cada dia de permís retribuït (maternitat, paternitat i parental). Els seus 144 dies contrasten amb els 414 de Suècia o els 1.207 de França.

Desigualtat social

Fins i tot en aquest capítol, subratlla el CTESC, el model imperant a Espanya beneficia les classes més benestants, les que no han d'estar tan pendents dels recursos que entren a la llar. Per això crida a “estudiar la possibilitat d'ampliar la intransferibilitat i remuneració de tots els permisos de cura i conciliació existents”. I en el cas que es mantingui el model actual, es reclamen “incentius” perquè els progenitors en facin més ús.

El projecte de Pressupostos que va ser rebutjat la setmana passada al Congrés, i que va comportar la convocatòria anticipada d'eleccions per al 28 d'abril, preveia un calendari per equiparar els permisos de maternitat i paternitat, de manera que fossin iguals, intransferibles i remunerats al 100%.

Una altra de les propostes es basa en la creació d'un permís de períodes curts per a indisposicions temporals infantils o de familiars en situació de dependència.

L'informe del CTESC presentat dilluns és un compendi d'estadístiques que il·lustra bé l'evolució sociològica de Catalunya, similar a la d'altres economies avançades, i dibuixa de manera fidel les deficiències pel que fa a polítiques de suport a les famílies. La falta d'oportunitats, transformada en altes taxes d'atur, temporalitat i treball informal, han perjudicat el desenvolupament d'estructures familiars, com fa palès el fet que més de la meitat dels joves continuïn vivint amb els seus pares quan tenen entre 25 i 29 anys i que la maternitat arribi cada vegada més tard, als 31 anys. Les dones catalanes tenen menys fills que les de la mitjana europea (1,36 fills per 1,58, respectivament), la qual cosa cada vegada queda més de la taxa de reemplaçament generacional (2,1 fills).

L'informe reflecteix una altra dada rellevant, fruit d'aquest còctel generacional i econòmic: un 30% de les dones nascudes en la segona meitat de la dècada dels anys setanta no tindrà cap fill. Les seves mares tenien una fecunditat de 2,72 fills, elles es quedaran en un 1,42.

Per resoldre aquests problemes, l'organisme reclama mesures de polítiques de joventut i ampliar l'oferta d'habitatge social. I aconsella elevar els llindars d'edat d'emancipació fins als 40 anys, per conèixer “amb més bona actitud la realitat actual”.