_
_
_
_

Els 21 punts que Torra va demanar a Sánchez en la seva última reunió

El president de la Generalitat va reclamar "fer efectiu el dret a l'autodeterminació" i tenir "mediació internacional"

Josep Catà
Sánchez i Torra, abans de la seva reunió el 20 de desembre.
Sánchez i Torra, abans de la seva reunió el 20 de desembre.Massimiliano Minocri

En l'última reunió entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, que va tenir lloc a Barcelona el 20 de desembre, Torra va lliurar a Sánchez un document amb 21 punts per abordar una solució al conflicte català. En aquest document, difós aquest dimarts, la Generalitat insistia en la necessitat de "reconèixer i fer efectiu el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya", i demanava una "mediació internacional que ha de facilitar una negociació en igualtat". Precisament, aquesta mediació és la que els partits independentistes exigeixen ara com a condició per retirar l'esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l'Estat.

Más información
Sánchez i Torra pacten buscar una “proposta política d’ampli suport”
El Govern central accepta la proposta de la Generalitat perquè un “relator” certifiqui el diàleg sobre Catalunya

Tots dos Governs van sortir de la reunió defensant un breu comunicat conjunt, en el qual s'emplaçaven a "continuar potenciant espais de diàleg" malgrat mantenir "diferències notables" sobre les vies de resolució del conflicte.

El document que va lliurar el president Torra a Sánchez es divideix en tres àmbits que la Generalitat considera imprescindibles per aconseguir "un pacte d'Estat" per solucionar el conflicte. Aquestes qüestions són: donar una resposta democràtica per a Catalunya; regeneració democràtica a Espanya; i "desfranquització" d'Espanya. Només amb aquests tres principis, assegura el document, es podrà revertir "la desconfiança de la ciutadania de tot l'Estat, i especialment la catalana, que afecta pràcticament totes les institucions".

En el primer àmbit, la Generalitat demana que es reconegui i "es faci efectiu" el dret a l'autodeterminació, que es produeixi una mediació internacional i que s'abandoni la via judicial. També exigeix que s'investiguin els "abusos policials i econòmics" cap a Catalunya. En l'àmbit de la regeneració democràtica d'Espanya, el document considera, entre altres punts, que "s'ha de frenar el deteriorament de la imatge d'Espanya al món" i que per fer-ho "s'ha de garantir la separació de poders". Finalment, en l'àmbit del que la Generalitat considera "la influència del franquisme a Espanya", el document demana emprendre un debat sobre la monarquia, anul·lar tots els judicis franquistes i fer efectiva una política de fosses comunes. 

Els 21 punts del president

1. No es pot governar contra Catalunya.

2. Cal reconèixer i fer efectiu el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya.

3. És necessària una mediació internacional que ha de facilitar una negociació en igualtat.

4. La sobirania de les institucions catalanes ha de ser respectada i no amenaçar-la amb l'aplicació de l'article 155.

5. S'han d'investigar els abusos policials i econòmics exercits contra el poble de Catalunya.

6. La via judicial ha de quedar enrere.

7. Cal impulsar un compromís per l'ètica política.

8. S'ha de garantir la separació de poders.

9. És imprescindible posar fi a la limitació de drets fonamentals.

10. La reculada de la qualitat democràtica d'Espanya s'ha de revertir.

11. Cal frenar el deteriorament de la imatge d'Espanya al món.

12. S'ha de posar fi a la complicitat de cossos policials i aparell judicial amb la ultradreta.

13. Cal garantir la independència judicial.

14. És necessari assegurar el respecte als drets humans.

15. L'ombra i la influència de la cultura franquista perviu i és incompatible amb la plenitud democràtica d'Espanya.

16. La indolència amb el feixisme, la impunitat amb les actituds feixistes té relació directa amb la impunitat dels crims del franquisme.

17. S'han d'aïllar i denunciar els grups neofeixistes.

18. És incompatible amb la democràcia l'existència de privilegis derivats del franquisme.

19. Cal emprendre un procés explícit de desfranquització i un debat sobre la monarquia.

20. La nul·litat dels judicis franquistes és un pas imprescindible de la memòria històrica.

21. S'ha de fer efectiva una política de fosses comunes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_