_
_
_
_

L’atac aeri contra Barcelona, bomba a bomba

Un llibre documenta casa per casa la destrucció a la ciutat del 37 al 39

Jacinto Antón
Imatge de la devastació provocada pel bombardeig a la Gran Via.
Imatge de la devastació provocada pel bombardeig a la Gran Via.ANC. Brangulí

Sona una sirena amb un udol estrident, la gent corre atemorida, arriben els avions —negres ombres retallades contra el cel— i cauen les bombes. Som al Born a la presentació d’un llibre, Topografia de la destrucció (editat per l’Ajuntament i la Fundació Pi i Sunyer), que documenta, casa per casa, els bombardejos que va fer l’aviació franquista a Barcelona durant la Guerra Civil. I s’ha decidit començar l’acte creant ambient per megafonia (la sirena) i amb una gran pantalla. Un grup de dones creuen el carrer, que fumeja: una duu a coll un nen. Les seqüències següents mostren morts a la vorera, runa, edificis mig enderrocats i persones que comencen a enretirar els enderrocs. Per sort, no es percep la pudor que emanava de les ruïnes i que les fonts (i el llibre) esmenten.

Más información
Itàlia no donarà al jutge la llista amb els pilots que van bombardejar Barcelona
21 aviadores sin piedad
‘Credere, obbedire, combattere’ (i filmar-ho)

El volum, de les historiadores Laia Arañó i Mireia Capdevila, que s’ha publicat amb motiu del 80è aniversari de l’atac aeri més important que va patir la ciutat (1938), detalla amb minuciositat sorprenent. S’inclouen mapes i fotos dels indrets on van caure cadascuna de les bombes llançades per l’aviació enemiga (sobretot l’aviació legionària dels feixistes italians assentada a Mallorca).

S’assenyala cada immoble aconseguit i els danys materials causats. “Carrer del Mar, 43. Nombre de bombes: 1. Danys: baixos i dos pisos completament enfonsats, va caldre extreure la runa de l’interior del carrer de Sant Elm, ja que dificultava el trànsit i va caldre demolir-ne l’interior”. “Carrer del Baluard, 41. Danys: Ruïna imminent”. “Carrer de Sant Carles, 26. Nombre de bombes: 1. Danys: Ruïna total”. “Carrer de Roger de Flor, 249. Nombre de bombes: 1. Danys: Desperfectes per la metralla”… El dit recorre les pàgines, una darrera l’altra, amb angoixa retroactiva, buscant adreces familiars. “Carrer de Casp, 1-19. Danys: Ruïna total”. Pràcticament cap carrer de Barcelona es va salvar en l’urbicidi, segons el neologisme de les historiadores. Fins i tot, van rebre els que ja eren morts: 10 bombes, recull el llibre, van anar a caure al cementiri de Poblenou l’11 de gener del 1938.

L’exhaustivitat de la informació, com a resultat de dos anys d’investigacions, resulta hipnòtica. Cada impacte es trasllada als nombrosos mapes de l’obra de manera que es pot apreciar en conjunt la devastació, globalment, per zones i per dates.

Les bombes, va descriure l’ambaixador nord-americà Claude G. Bowers sobre els tres dies de bombardejos massius, 16, 17 i 18 de març del 38, pels Savoia italians (12 atacs successius, implacables, 41 hores seguides), “eren llançades deliberadament al centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant, descansant als seus llits. Quan van acabar aquests raids, 900 homes, dones i nens estaven destrossats i convertits en cadàvers, i en molts casos havien volat a trossos”. Un altre testimoni va escriure que les cases destruïdes per les bombes “semblava tallades per un ganivet immens, com els trossos d’un pastís”.

En les fitxes que informen amb tanta precisió dels danys als edificis (per al nom dels carrers s’utilitza el nomenclàtor actual, tot i que encara hi ha el carrer de l’Almirante Cervera) no consta, curiosament, el nombre de morts i ferits. No hi havia el costum de posar aquesta dada, assenyala Capdevila, que en realitat resultava molt difícil de quantificar. No obstant això, s’hi aporten dades, summament eloqüents, de testimonis. “Al carrer de la Mestrança número 9”, explica un, “una bomba de gran potència va entrar diagonalment a la casa, a l’altura del tercer pis. L’artefacte, en esclatar, va destruir l’edifici pel mig. També va destrossar els pisos tercer, segon, primer i els baixos. En aquests últims s’havien refugiat els veïns, per la qual cosa el nombre de víctimes en aquesta casa es creu que sobrepassa els 30”.

Un immoble aconseguit per una bomba.
Un immoble aconseguit per una bomba.PEREZ DE ROZAS, AFB

Una quantificació aproximada (segurament molt a la baixa) del que va suposar el bombardeig de Barcelona apareix en un informe d’un funcionari municipal anònim abans de la caiguda de la ciutat: Nombre d’alarmes amb bombardeig: 180, total de morts: 1.816, ferits: 2.719, edificis destruïts totalment: 320, parcialment: 547, amb desperfectes: 1.808, nombre de bombes d’aviació: 1.903”. Són xifres parcials, ja que només inclouen fins al 5 de gener, mentre que els bombardejos (els dels darrers dies a càrrec de la Legión Cóndor) van prosseguir fins just 24 hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener.

El llibre i la seva comptabilitat de destrucció han de servir de recordatori i per sacsejar la indiferència, va advertir ahir el comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, l’historiador Ricard Vinyes, però també, com va afegir el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello (que es va fer una mica d’embolic quan va provar de barrejar els bombardejos amb la violència de gènere), com a advertiment dels mals del totalitarisme. L’acte es va tancar amb la reproducció per megafonia de A les barricades.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_