Sobres delicioses

Amb una llibreta de regal d'una casa editorial i poques ganes de sortir de casa, arribo passades les 20.30 a un menjador atapeït de gent de l'Eixample barceloní. No hi conec ningú, però la que m'acompanya fins a la taula em diu que no em preocupi: molts comensals no es coneixen. És una cosa que sempre m'ha terroritzat: compartir àpat amb gent que no conec. I, a més, avui un doble salt: no sabrem què menjarem, i és que ho tria Ada Parellada (Granollers, 1967), la cuinera del Semproniana. Aquest és el seu sopar estrella, es diu Gastrorecup i denuncia el malbaratament alimentari.

Estic de sort: la meva taula és un deu, tot i que l'Albert, el senyor que seu al meu costat, em mira al principi amb cara de pomes agres: “Tu no recicles gaire, oi?”, quan veu la quantitat de fulls que gasto apuntant amb lletra de girafa. Com que toca el que toca, la taula està expectant. Arriben els primers i l'Albert i servidora compartim plegats una carabassa farcida de formatge, verdures i puré de canonges. No soc gaire de carabassa, però el plat és senzillament deliciós, tot i que també envejo la truita d'escarola i patata de la periodista de Catalunya Ràdio Paula Carreras i, sobretot, el trinxat de patata i col d'Anna Peñas. L'Anna forma part de Rezero —Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable— i explica que ara tenen un projecte anomenat Rewine, que promou la reutilització de les ampolles de vi. Tothom se l'escolta. Jo no paro de menjar petits tomàquets cherry, com a aperitiu, servits en llaunes de tonyina obertes i arribats del Banc dels Aliments. L'Anna es posa seriosa: un terç dels aliments acaben a les escombraries. Algunes dades més que apareixen a Planeta Futuro: a Europa, els Estats Units, el Japó, la Xina i Austràlia el pitjor desaprofitament d'aliments es produeix durant la distribució i en l'última baula de la cadena, el consumidor —comprem més del que podem menjar i sovint deixem que els aliments ens caduquin a la nevera.

L'Albert, la Mercè i la Mónica formen una família que es va apuntar ràpidament a aquest sopar de Parellada, que ja arriba a la sisena edició. Paguen 10 euros per aquest menú; el preu no inclou ni la beguda ni el cafè. Ells intenten fer-ho bé, i són dels que reciclen. Arriben els segons. El tàrtar de salmó em toca a mi. Faig broma —tot i que crec que no els fa gaire gràcia— que amb el peix és millor no jugar amb la data de caducitat. Somriuen. I penso que tant de bo m'hagués tocat la costella de porc amb pebrot o el carbassó farcit de picadillo de pollastre i verdures. Tot són prejudicis. No deixo ni una engruna de tàrtar mentre la cuinera catalana s'adreça al centenar de comensals, inclosa la consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà. El seu equip explica que la llei contra el malbaratament d'aliments, que va decaure l'última legislatura, entrarà aquest mes de febrer al Parlament. Per descomptat, és el fòrum per comentar-ho.

Parellada està eufòrica. Reclama als presents una piulada a les 22.15 amb l'etiqueta #gastrorecup. “Aquest és un sopar denúncia. La gran majoria d'aliments que s'han servit avui haurien acabat a l'abocador”. La cuinera repassa la llista de productes que ha fet servir per elaborar el sopar i fa referència al salmó: “Us el podeu menjar amb tota la tranquil·litat. És del nostre proveïdor, que ens serveix el peix filetejat. Aquesta vegada hem aprofitat la carn adherida a l'espina”. Em sap greu haver-me'l mirat malament.

Parellada parla de les persones que l'han ajudat amb aquests aliments, molts d'ells considerats imperfectes. Un paper protagonista és per a Espigoladors, una entitat situada al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, en la qual treballen 18 persones. Marc Farrés, un dels responsables, explica que actuen per tot Catalunya recuperant fruita i verdura que es descarta i que ells fan arribar a entitats socials. Un 5% del restant el dediquen a fer conserves naturals. Les cols i els deliciosos carbassons són cosa seva. Arriben les postres i les mandarines conquereixen les taules. La setmana passada, durant el programa El Suplement sobre el Gastrorecup, un oient va regalar 150 caixes de mandarines d'Alcanar. Parlo amb ell. Es diu Joaquim Subirats i és el responsable d'aquestes delicioses mandarines clementines que arriben amb fulles a la taula del Semproniana. “La temporada ha anat molt malament. Hi ha molta mandarina que no es pot recollir perquè rebenten els preus per les importacions desmesurades”. Parellada transforma la fruita en líquid i la serveix en un got amb xocolata, però també les converteix en escuma de iogurt. El resultat és deliciós. Abans de marxar, Parellada expressa un desig: “M'agradaria que els restaurants ens uníssim per fer un dia el Gastrorecup i generar així una jornada de la restauració contra el malbaratament alimentari”. No hauria de ser difícil.