Sant Adrià llança un SOS per “l’allau” de droga i pobresa a la Mina

Cansat d'anar de despatx en despatx, que el rebin presidents de la Generalitat i consellers de successius governs, que li mostrin suport i li donin copets a l'esquena però no resolguin res, l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, va anar dijous al Parlament a exposar als partits polítics (JxCat, ERC, Catalunya en Comú, Ciutadans i el PSC) la situació extrema que viu el barri de la Mina com a conseqüència de la pobresa i el tràfic de droga i per demanar ajuda, sobretot en forma de recursos i pressió policial.

"Hem fet marxa enrere cap als anys vuitanta. Ens han d'ajudar", va manifestar. "Ens neguem a ser els especialistes en pobresa i drogues de l'àrea metropolitana, no està escrit enlloc que aquest sigui el destí d'una ciutat, és com una allau que ens ultrapassa molt", va exclamar. "Tenim el convenciment que a tothom fora de Sant Adrià li convé que els problemes siguin a la Mina", va afirmar, i va recordar que el barri es va crear per reallotjar barraquistes de Barcelona.

La pressió de la droga sobre la Mina (10.400 habitants dels 37.000 del municipi) és immensa: el 2017, els usuaris de la sala de venipunció van ser gairebé 2.000 respecte als 2.100 de la sala Baluard, al barri del Raval de Barcelona o 3.700 a tota la ciutat. "10.000 veïns suporten una pressió pel consum de drogues molt superior a la de Barcelona, que té 1,6 milions d'habitants", va alertar l'alcalde. En l'última dècada, els usuaris de la sala de venipunció del barri s'han multiplicat per cinc; els consums, per deu. El 67% dels toxicòmans atesos a la Mina són de Barcelona i només el 2,5% són veïns de Sant Adrià. I una altra dada de la situació d'emergència: cada dia als carrers i parcs de la zona es recullen 93 xeringues.

El retrat amb dades de la realitat socioeconòmica del barri que va presentar Callau és també demolidor. Dels gairebé 4.000 pisos del barri, el 92% són socials. El 70% tenen la llum punxada. I els seus habitants acumulen un deute de 2,2 milions d'euros per no pagar serveis bàsics comunitaris, una càrrega que assumeix l'Ajuntament. El 25% són usuaris de serveis socials i l'absentisme escolar a primària arriba al 40%, al 70% en secundària. "Barris com aquest corren el risc de quedar despenjats", va lamentar.

Callau també va exposar situacions concretes que il·lustren la realitat de la Mina, com el fet que només una empresa d'ascensors vulgui treballar reparant els del barri. O que l'altre dia hi va haver un incendi perquè a una senyora se li havia cremat una paella, i la premsa hi va anar pensant que el que cremava era una plantació de marihuana.

L'alcalde, acompanyat del diputat socialista Raúl Moreno, va demanar ajuda explícita a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Quan Barcelona pressiona rebem els altres", va afirmar, i va recordar que després del tancament de narcopisos del Raval fa uns mesos, els usuaris de la sala de venipunció de la Mina van augmentar en un centenar. Insistint en la mateixa idea, Moreno va afirmar que "és necessària la intervenció de totes les administracions, perquè la Mina no es pot convertir en l'espai on la ciutat de Barcelona expulsa part dels seus problemes". "No podem condemnar els veïns a sentir que no se'ls té en compte, hem d'abordar el problema perquè si no, se'ns girarà en contra a tots", va advertir.

A més de la reunió i el clam en públic, l'Ajuntament de Sant Adrià ha traslladat al Parlament la moció que ja va aprovar el ple del Consistori reclamant a les administracions catalanes i del Govern "el reconeixement de les necessitats específiques del barri de la Mina, i la seva implicació, suport econòmic i compromís per afrontar les seves necessitats".