La mort de la gossa Sota destapa Ada Colau
La disputa desagradable entre els animalistes i la Guàrdia Urbana pel tret a l’animal al bell mig del carrer sorprèn l’alcaldessa
La Sota, un mestís de pagès de color marronós, va trobar la mort als carrers de Barcelona el 18 de desembre. Tenia dos anys i mig. Un agent de la Guàrdia Urbana la va matar d’un tret al cap. El policia argumenta que la gossa el va mossegar al braç i que, en témer per la seva vida, va haver d’usar l’arma. L’amo de l’animal, Tauri Ruusalu —un jove nòmada d’Estònia— rebat que no hi havia motius per disparar i nega que el mossegués. Hi ha molts dubtes sobre la mort de Sota —un jutge les investiga—, però el cas ha posat en una situació incòmoda a la mateixa alcaldessa de Barcelona. Ada Colau, que sempre està atenta al termòmetre del carrer, es troba enmig de dues pressions oposades: la dels animalistes, que exigeixen “justícia” i dimissions ,i la del seu cos policial, que demana lleialtat i denuncia assetjament.
La mort de la Sota ha fet palesa, d’entrada, la capacitat de mobilització de les entitats animalistes. “Justícia per a la Sota” és el lema que ha viralitzat a les xarxes, on apareixen dibuixos de la gossa en actitud beatífica i amb una aurèola sobre el seu cap. Pacma, que en les últimes eleccions generals va ser el desè partit (284.000 vots) ha encapçalat les protestes. Denuncia l’“execució” d’un animal al “Salvatge Oest”, exigeix la destitució del cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, i sol·licita mesures al Consistori perquè “tragèdies com aquesta no tornin a passar”. Un manifest seu ja ha aconseguit l’adhesió de 227.000 signatures.
El col·lectiu animalista va deixar anar el seu malestar amb manifestacions simultànies a Madrid, València, Bilbao, Gijón o Barcelona, aquesta última, massiva: 3.500 persones de procedències socials dispars —famílies, okupes, persones sensesostre amigues de Ruusalu— es van concentrar davant de l’Ajuntament. “Tots som la Sota”, van cridar al mateix temps que cridaven “assassí” al policia. Quan es va fer fosc, la protesta es va traslladar a la Gran Via amb plaça d’Espanya, on van passar els fets. Centenars de persones van tallar el trànsit –l’absència de la Guàrdia Urbana, conscient que seria objecte de la ira, va agreujar el problema— i van acabar llançant objectes contra els antidisturbis dels Mossos. Hi va haver cinc detinguts.
Les mobilitzacions van despertar Colau, que va modificar el seu discurs. L’endemà de l’incident, l’alcaldessa va lamentar la defunció de la gossa però va defensar l’actuació policial: “L’agent va actuar en defensa pròpia i va témer per la seva integritat física”. Però quan l’onada de solidaritat es va desbordar i va cridar a la seva porta, l’alcaldessa va demanar “proves documentals i testimonis que hagin presenciat els fets i estiguin disposats a declarar”. I va insistir en la necessitat d’“aclarir” els fets i, si és el cas, demanar responsabilitats. La seva formació, Barcelona en Comú, es va encarregar de difondre àmpliament aquestes paraules.
“Ens va sorprendre que ens donés suport. Però després van venir les mobilitzacions i han posat en dubte l’atestat per culpabilitzar el company”, lamenta el secretari general del Sindicat d’Agents de la Policia Local (SAPOL), Manel García. El secretari lamenta la campanya dels animalistes: “Ens han dit de tot. Han amenaçat de mort a l’agent i a la seva família. S’han traspassat totes les línies”. En la mateixa línia s’expressa Eugenio Zambrano, de la CSIF: “A la gossa li van dir que ataqués i així ho va fer. Hi ha més episodis similars que els companys estan estudiant”. La CSIF ha anunciat que presentarà una denúncia a la Fiscalia per delicte d’odi cap als seus companys i denuncia la “ràbia incontinguda i irracional promoguda per associacions i partits animalistes”.
Dues versions oposades
El cas Sota ha donat lloc a rumors de tot tipus, molts sense fonament: que tot va començar per les queixes d'un hotel proper a la policia sobre la presència de Ruusalu; que hi ha testimonis de l'ocorregut però no surten per por; que va haver-hi “diversos trets”... La realitat és que els fets, ara com ara, no estan clars. Hi ha dues versions que, en la majoria de punts, són contradictòries.
La Guàrdia Urbana explica que, al migdia del 18 de desembre, una patrulla va veure un gos “deslligat” mentre “passejava sol” per la Gran Via. Per les seves característiques físiques i el temany del seu cap i la seva mandíbula, l'animal “s'assemblava a un gos de raça similar al pitbull terrier”, segons consta en l'atestat policial. A uns 15 metres de l'animal caminava Ruusalu, que “fumava un porro” i va insultar els agents: “Fills de puta”. Aquests li van demanar que s'identifiqués i lligués l'animal, però no va fer cas. La Sota estava “nerviosa i alterada” i “es va abalançar” sobre un agent i el “va mossegar per sobre del colze esquerre” mentre el policia intentava protegir el seu coll. No va ser llavors quan es va produir el tret, segons l'atestat, sinó després. Ruusalu va posar una corretja al coll de la Sota, però després li va parlar “en el seu idioma” (és estoni) i la “va atiar” contra l'agent. La gossa va sortir corrent des d'uns deu metres cap a l'agent i va tornar a abalançar-se sobre ell, aquesta vegada “prop de zones vitals, com el coll i la cara”. El policia, conclou l'informe –redactat a les poques hores del succés– “va témer per la seva vida”. De manera que va treure la seva arma i “va abatre l'animal amb un únic tret a la zona del cap propera a l'orella”.
Tauri Ruusalu, de 26 anys, explica una altra història. Diu que estava al carrer quan un agent li va tocar en l'espatlla i li va demanar que s'identifiqués. Admet que la Sota anava “solta, com sempre”. I assegura que es va oferir a escriure el seu nom de la seva pròpia mà perquè és estoni i resulta “complicat”. L'agent va pensar que li prenia el pèl i li va donar una manotada en la cara. La Sota, i tot això segons la versió de Ruusalu, es va interposar entre tots dos i va posar les seves potes davanteres sobre el braç del policia. “Movia la cua tota l'estona. Pensava que estàvem jugant”. El que explica el jove turista de motxilla, que venia polseres fetes per ell al carrer, es correspon amb la primera part del que narra la Urbana, o sigui la suposada mossegada. Després, segueix Ruusalu, el policia li va indicar que havia d'entrar al cotxe patrulla, davant la qual cosa la Sota va bordar i es va dirigir cap al policia però sense intenció d'atacar-lo. Va ser llavors quan es va produir el tret, que Ruusalu descriu com una “execució a sang freda”.
Les dues versions estan en coneixement del titular del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, que ara com ara només ha instruït la denúncia de la policia local contra Ruusalu per atemptat a l'autoritat. El jove els va denunciar així mateix per haver-li propinat una pallissa. Tot això no té a veure pròpiament amb la mort de la Sota, sinó amb el que va passar després, i que també és objecte de controvèrsia: en xoc per veure a la seva gossa sobre la vorera envoltada per un toll de sang mentre encara movia la cua, Ruusalu va colpejar amb un patinet l'agent fins que va ser reduït. El jove al·lega, en canvi, que només va intentar defensar-se i que li van propinar una pallissa al carrer i al cotxe patrulla, on va ser portat a comissaria.
El que realment ha tret al carrer la gent és la mort de la gossa. L'advocada del jove, Inés Guardiola –que l'atén de forma desinteressada–, ha rebut una trentena de correus de persones que ofereixen la seva ajuda econòmica per pagar les despeses del procés i donar, així, “justícia per a la Sota”. Una sola persona va arribar a oferir 10.000 euros. En la seva denúncia, Guardiola demana que es citi els agents com a investigats –per les lesions a Tauri però també per un delicte de maltractament animal– i que s'impedeixi la destrucció de les restes de la Sota.
Els informes forenses podran aclarir part de l'ocorregut, però l'essencial, valoren fonts judicailes, és que apareguin imatges dels fets. Per a les entitats animalistes, la circumstància de si va haver-hi o no mossegada no és el més rellevant: veuen escandalós que un policia pugui disparar a un animal en ple carrer i demanen un protocol d'actuació en aquests casos. El seu empipament, ara com ara, no té fi, i només ha trobat equivalent en l'empipament de la Urbana per la crítica. Ruusalu, mentrestant, està desbordat per l'onada de solidaritat a Facebook: “Gràcies a tots per les ofertes de suport. Lluito per la Sota i la justícia serà permanent”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.