El Parlament s’instal·la en la paràlisi i el simbolisme amb només tres lleis aprovades

El Parlament és el reflex de la paràlisi política que viu Catalunya, amb un govern molt pendent dels símbols i una Cambra gairebé testimonial. Durant els sis primers mesos de legislatura no va haver-hi activitat parlamentària perquè no hi havia Govern i des del juny fins ara només s’han aprovat tres modificacions de lleis que ja existien, dues de les quals a proposta del PSC. Per contra, la Cambra ha creat tres comissions d’investigació i ha aprovat resolucions polèmiques que, en algun cas, han acabat suspeses.

Si l’activitat legislativa és un indicador del funcionament d’un Parlament per regular els aspectes més variats de la vida dels ciutadans, a Catalunya farà tres anys que Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat, al gener del 2016, període durant el qual gairebé no s’han aprovat lleis de transcendència, al marge de les relacionades amb el procés independentista que va anul·lar el Tribunal Constitucional.

L’independentisme esgrimeix que Catalunya està immersa en una situació excepcional pels polítics empresonats o fugits de la justícia i que en aquestes condicions també es fa molt difícil que el Parlament funcioni amb normalitat. No obstant això, la veritat és que la pretensió de la majoria secessionista d’investir tres presidents abans que Quim Torra va mantenir paralitzada la Cambra mig any, i quan es va formar Govern van seguir les disputes internes entre Junts per Catalunya i Esquerra sobre la manera de substituir els diputats que havien estat suspesos per la justícia.

Un any després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, el Parlament només ha aprovat tres modificacions de lleis ja en vigor, dues de les quals ho han estat a iniciativa del grup parlamentari socialista. Una va servir per endarrerir l’entrada en vigor del termini previst per exigir el coneixement d’anglès als universitaris catalans i l’altra perquè les dones víctimes de violència masclista ingressades en cases d’acollida es poguessin beneficiar de la renda garantida de ciutadania.

La tercera modificació, aprovada el 8 de maig passat, és el reflex de l’estratègia simbòlica de l’independentisme, i va servir per canviar la llei del 2008 de la Presidència de la Generalitat. La pretensió no era una altra que permetre que Carles Puigdemont pogués ser investit de manera telemàtica algun dia. La majoria independentista va desoir els informes dels lletrats i va continuar endavant amb la modificació. El Govern de Mariano Rajoy la va recórrer davant del Tribunal Constitucional i va ser suspesa uns dies després.

Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC, assegura que “l’independentisme ha de decidir si vol seguir instal·lat en els discursos emocionals o accepta d’una vegada la via del diàleg institucional”. Tot i que hi ha una mínima activitat parlamentària, la diputada socialista insisteix que, “almenys en aquesta legislatura no s’està incomplint cap llei com va passar en l’anterior, ni s’ha tornat a la desobediència de fa un any”.

A l’espera del judici i la sentència pel procés que dicti el Tribunal Suprem, res fa pensar que la situació es pugui reconduir els propers mesos, tenint en compte l’aritmètica parlamentària. La CUP va anunciar a l’inici de la legislatura que passava a l’oposició i va deixar l’independentisme sense la majoria absoluta i amb només 66 diputats d’un total de 135. No obstant això, la situació de precarietat es va agreujar el juliol passat després de les disputes entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre la substitució dels diputats suspesos pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

Cinc vots menys

La conseqüència de tot això és que cinc parlamentaris secessionistes no poden votar, motiu pel qual l’independentisme suma 61 escons. Això deixa tots dos grups en minoria a la Cambra i en un empat numèric en cas que s’hi afegeixin els quatre de la CUP. Amb aquest panorama, no podrà prosperar cap projecte de llei si no es pacta prèviament amb algun grup de l’oposició. Els comuns es presenten com el soci preferit.

Davant d’aquesta activitat legislativa mínima, el Parlament ha aprovat en aquest temps tres comissions d’investigació: la del projecte Castor, la dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils i una altra sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. A aquesta última no van assistir mai els diputats de Ciutadans i del PP, mentre que els del PSC van acabar marxant quan es van negar totes les compareixences que van proposar.

També esperen el seu torn dues comissions d’investigació més que tornaran a reobrir la polèmica. Una sobre la monarquia espanyola, que pretén investigar les activitats del Rei emèrit i altres membres de la família reial, i una altra sobre els drets civils i polítics. Aquesta última va ser proposada pel mateix president del Parlament, Roger Torrent, a mitjan juny, però des de llavors no se n’ha sabut res més. La de la monarquia va ser anunciada també fa un mes, i, com l’altra, no s’ha portat fins ara al ple perquè es creï.