_
_
_
_

El Parlament s’instal·la en la paràlisi i el simbolisme amb només tres lleis aprovades

L'independentisme esgrimeix que Catalunya està immersa en una situació excepcional pels polítics empresonats o fugits de la justícia

Quim Torra intervé al Parlament, el 19 de desembre.
Quim Torra intervé al Parlament, el 19 de desembre.ALBERT GARCIA

El Parlament és el reflex de la paràlisi política que viu Catalunya, amb un govern molt pendent dels símbols i una Cambra gairebé testimonial. Durant els sis primers mesos de legislatura no va haver-hi activitat parlamentària perquè no hi havia Govern i des del juny fins ara només s’han aprovat tres modificacions de lleis que ja existien, dues de les quals a proposta del PSC. Per contra, la Cambra ha creat tres comissions d’investigació i ha aprovat resolucions polèmiques que, en algun cas, han acabat suspeses.

Si l’activitat legislativa és un indicador del funcionament d’un Parlament per regular els aspectes més variats de la vida dels ciutadans, a Catalunya farà tres anys que Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat, al gener del 2016, període durant el qual gairebé no s’han aprovat lleis de transcendència, al marge de les relacionades amb el procés independentista que va anul·lar el Tribunal Constitucional.

Acords amb poc recorregut legal

L’escassa activitat legislativa del Parlament contrasta amb l’aprovació incessant de mocions o resolucions sense cap més efecte que el simbolisme polític, que han tingut un recorregut legal escàs. Així, el 5 de juliol, la Cambra va aprovar una moció en la qual reafirma “els objectius polítics” de la resolució del 9 de novembre del 2015 per avançar cap a la independència de Catalunya”. Aquella decisió va ser anul·lada en el seu moment i va passar el mateix amb el segon intent, en la reunió que va celebrar el Tribunal Constitucional el 17 de juliol.

L'11 d’octubre, el Parlament va aprovar una altra moció en la qual advocava per “abolir” la monarquia i censurava el Rei pel discurs que va pronunciar el 3 d’octubre del 2017, dos dies després de la celebració del referèndum d’independència que havia anul·lat el Tribunal Constitucional. El Govern espanyol va acabar impugnant aquesta decisió, en contra del criteri del Consell d’Estat, però no va reclamar-ne la suspensió a l’empara de l’article 161.2 de la Constitució, que s’invoca en aquests casos, per la qual cosa l’acord continua vigent a l’espera que els magistrats entrin en el fons de la qüestió i dictin sentència.

L’independentisme esgrimeix que Catalunya està immersa en una situació excepcional pels polítics empresonats o fugits de la justícia i que en aquestes condicions també es fa molt difícil que el Parlament funcioni amb normalitat. No obstant això, la veritat és que la pretensió de la majoria secessionista d’investir tres presidents abans que Quim Torra va mantenir paralitzada la Cambra mig any, i quan es va formar Govern van seguir les disputes internes entre Junts per Catalunya i Esquerra sobre la manera de substituir els diputats que havien estat suspesos per la justícia.

Un any després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, el Parlament només ha aprovat tres modificacions de lleis ja en vigor, dues de les quals ho han estat a iniciativa del grup parlamentari socialista. Una va servir per endarrerir l’entrada en vigor del termini previst per exigir el coneixement d’anglès als universitaris catalans i l’altra perquè les dones víctimes de violència masclista ingressades en cases d’acollida es poguessin beneficiar de la renda garantida de ciutadania.

La tercera modificació, aprovada el 8 de maig passat, és el reflex de l’estratègia simbòlica de l’independentisme, i va servir per canviar la llei del 2008 de la Presidència de la Generalitat. La pretensió no era una altra que permetre que Carles Puigdemont pogués ser investit de manera telemàtica algun dia. La majoria independentista va desoir els informes dels lletrats i va continuar endavant amb la modificació. El Govern de Mariano Rajoy la va recórrer davant del Tribunal Constitucional i va ser suspesa uns dies després.

Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC, assegura que “l’independentisme ha de decidir si vol seguir instal·lat en els discursos emocionals o accepta d’una vegada la via del diàleg institucional”. Tot i que hi ha una mínima activitat parlamentària, la diputada socialista insisteix que, “almenys en aquesta legislatura no s’està incomplint cap llei com va passar en l’anterior, ni s’ha tornat a la desobediència de fa un any”.

A l’espera del judici i la sentència pel procés que dicti el Tribunal Suprem, res fa pensar que la situació es pugui reconduir els propers mesos, tenint en compte l’aritmètica parlamentària. La CUP va anunciar a l’inici de la legislatura que passava a l’oposició i va deixar l’independentisme sense la majoria absoluta i amb només 66 diputats d’un total de 135. No obstant això, la situació de precarietat es va agreujar el juliol passat després de les disputes entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre la substitució dels diputats suspesos pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

Cinc vots menys

La conseqüència de tot això és que cinc parlamentaris secessionistes no poden votar, motiu pel qual l’independentisme suma 61 escons. Això deixa tots dos grups en minoria a la Cambra i en un empat numèric en cas que s’hi afegeixin els quatre de la CUP. Amb aquest panorama, no podrà prosperar cap projecte de llei si no es pacta prèviament amb algun grup de l’oposició. Els comuns es presenten com el soci preferit.

Davant d’aquesta activitat legislativa mínima, el Parlament ha aprovat en aquest temps tres comissions d’investigació: la del projecte Castor, la dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils i una altra sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. A aquesta última no van assistir mai els diputats de Ciutadans i del PP, mentre que els del PSC van acabar marxant quan es van negar totes les compareixences que van proposar.

També esperen el seu torn dues comissions d’investigació més que tornaran a reobrir la polèmica. Una sobre la monarquia espanyola, que pretén investigar les activitats del Rei emèrit i altres membres de la família reial, i una altra sobre els drets civils i polítics. Aquesta última va ser proposada pel mateix president del Parlament, Roger Torrent, a mitjan juny, però des de llavors no se n’ha sabut res més. La de la monarquia va ser anunciada també fa un mes, i, com l’altra, no s’ha portat fins ara al ple perquè es creï.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_