Catalunya bat el seu rècord de població

Catalunya ha registrat el seu rècord històric de població. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un balanç sobre els moviments de població i situa en 7.543.825 el nombre de persones que resideixen a Catalunya el 2018. La xifra representa un augment de 47.549 habitants respecte a fa un any i permet superar el màxim històric que es va assolir l’any 2012. La natalitat ha superat les defuncions (+638), però el motor del creixement ha estat l’impacte de les persones vingudes de l’estranger: n’han arribat 151.878 i n’han marxat 108.770, deixant un romanent positiu de 43.000 habitants. Igualment, també és favorable per a Catalunya (+4.216) el saldo migratori amb la resta d’Espanya. La majoria d’arribades es van produir des d’Andalusia i la Comunitat Valenciana.

A 27 de les 42 comarques que configuren el mapa de Catalunya s’ha registrat un augment del nombre d’habitants. Encapçalen la llista el Baix Penedès, el Gironès, l’Alt Penedès i Osona, però el despoblament amenaça la Terra Alta, el Pallars Jussà, les Garrigues i la Ribera d’Ebre.

Les comarques on més s’ha notat l’impacte migratori són el Barcelonès, per la contribució de la migració estrangera, i el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat, per l’aportació tant de la migració interna, arribada d’altres zones d’Espanya, com de la migració externa.

Envelliment de la població

Segons l’Idescat, la diferència entre naixements i defuncions deixa una diferència positiva de 638 habitants, una dada minsa però que trenca amb la tendència general que s’observa al conjunt d’Espanya. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el balanç de naixements i defuncions, conegut com el creixement vegetatiu, queda en -46.590, un mínim en els darrers 70 anys.

Malgrat tot, Catalunya no s’escapa dels efectes de l’envelliment. La xifra de població de més de 65 anys supera els 1,4 milions d’habitants. En un any, aquesta franja de població ha incorporat 21.106 persones, per efecte del progressiu augment de l’esperança de vida i de generacions cada cop més nombroses que arriben als 65 anys. La població de 15 a 64 anys també ha augmentat en 26.705 persones. En canvi, la franja de 0 a 14 anys és de poc més d’1,1 milions, 262 persones menys que l’any anterior.

L’Idescat revela que el procés d’envelliment de la població catalana ha continuat el 2018, “com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta”. El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,6% el 2017 al 18,8% el 2018. La composició per edats dels més grans de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre els més grans de 85 anys i els més grans de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,4 el 2017 a 16,7 el 2018.

L’Idescat, tal com fa l’INE, treballa amb una metodologia estadística per calcular la població resident a Catalunya. En aquest sentit, la xifra del total de ciutadans que estan empadronats està una mica per sobre, unes 100.000 persones més. L’Idescat apunta que el padró sol presentar imprecisions perquè quan una persona se’n va de Catalunya, normalment no fa el tràmit de donar-se de baixa al padró.