Passats misteriosos

L’escriptora Bel Olid irromp amb força en la narrativa juvenil i crossover amb Tina Frankens, recreació actual del mite de Frankenstein, que arriba just quan es compleixen els 200 anys de la publicació de l’obra de Mary Shelley i el ressò s’escampa arreu amb actes de tota índole, i que esdevé una obra ideal per provar de posar el clàssic a les mans dels joves lectors i debatre-hi.

Olid (Mataró, 1977) presenta la Tina Frankens, una noia que es va despertant al laboratori de la seva tieta. No sap on és ni sap on para. Té un cos fet de pedaços i farcit de cicatrius. Tant la seva història com la dels personatges que es mouen al seu voltant, el lector les anirà coneixent i configurant a partir dels fragments, pedaços i capítols, un pèl entretallats i molt suggeridors, que ens ofereix l’autora en boca de dues veus: un narrador omniscient i la mateixa Tina. La protagonista lluita, al llarg de la novel·la, per esbrinar el seu passat —recorda feblement el moment clau: un accident als setze anys—, situar-se en el seu present i acceptar-lo, així com afrontar un futur incert.

Olid aconsegueix actualitzar el mite, però sobretot captar l’interès sense fer-ho fàcil al lector. Flaixos i fragments, però també un estil volgudament fred que va directe als fets i a l’acció, sense perdre’s per les branques de descripcions i elements superflus. Del llibre, a part de l’excel·lent estructura i una gran execució narrativa, en destaca l’edició de luxe i les il·lustracions —poc habituals en una obra per a joves— de Montse Rubio, que acompanyen i emmarquen la narració i col·laboren a donar entitat a l’atmosfera de l’obra.

Tina Frankens manté alguna similitud, només quant a argument, amb la novel·la guanyadora del darrer premi Gran Angular de novel·la juvenil, La segona vida del Marc, de David Nel·lo (autor de llarga i reconeguda trajectòria en literatura infantil i juvenil), ja que en Marc és un infant estrany, “amb una intel·ligència més aguda del que correspondria a la seva edat, però per a altres coses és d’una ingenuïtat extrema”, que de manera gairebé involuntària parla de fets concrets d’una vida passada que, en aquest cas, no es correspon amb la seva.

Si bé el punt d’atenció i d’interès és aquesta segona vida oculta del Marc, i tot gira al seu voltant, qui narra en primera persona és l’Abel, el vertader protagonista. Ell, estudiant de teatre, fa de cangur del Marc i aconsegueix connectar amb el difícil caràcter de l’infant i introduir-se en el seu univers opac. Mentre hi va aprofundint, l’Abel va sentint coses sorprenents de la boca del Marc, i, amb molts dubtes, l’Abel decideix esdevenir una mena de detectiu per arribar al fons de la qüestió.

A diferència d’Olid, que dona peces al lector per tal que es construeixi la seva pel·lícula i va de cara a l’acció, Nel·lo opta per una descripció minuciosa dels espais i dels fets, per un aprofundiment en el tarannà i la psicologia dels diversos personatges que apareixen a l’escenari, per un ritme lent. I tot i que avança cap a l’objectiu, acaba esdevenint més important la forma i la creació d’expectativa que l’objectiu mateix que ens promet el títol i cap on es dirigeix la investigació.

Tina Frankens i La segona vida del Marc tenen uns personatges centrals que s’assemblen pels seus passats incerts i misteriosos. Tant ells com els lectors volen saber-ne el desllorigador, per assentar-se i assentar-nos satisfets en el present. Però la manera com ho enfoquen i ho aborden els autors són dues cares d’una mateixa moneda, dues maneres d’afrontar una obra literària, dues formes captivadores, cadascuna des de la seva talaia.