_
_
_
_

Trànsit traurà els patinets elèctrics de la vorera i els limitarà a 25 km/h

Alcaldes i experts exigeixen una normativa comuna per garantir la convivència amb els vianants

Jesús García Bueno
Rambla del Carme, lloc on va ser atropellada per un patinet elèctric una dona de 90 euros que va morir després de l'accident.
Rambla del Carme, lloc on va ser atropellada per un patinet elèctric una dona de 90 euros que va morir després de l'accident.Albert Garcia (EL PAÍS)

La mort d’una dona atropellada per un patinet elèctric a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) ha posat sobre la taula la necessitat de regular, amb celeritat, l’ús dels anomenats vehicles de mobilitat personal. El subdirector general de mobilitat de la Direcció General de Trànsit (DGT), Jorge Ordás, ha explicat en declaracions a EL PAÍS que l’organisme ja està treballant en la regulació dels patinets, que tindran la consideració de "vehicles de propulsió elèctrica". La normativa expulsarà aquests aparells de les voreres per evitar conflictes amb els vianants i limitarà la seva velocitat màxima als 25 quilòmetres per hora.

Más información
La jutgessa investiga si el conductor del patinet que va matar una àvia consultava Google Maps
Mor per primera vegada a Espanya un vianant atropellat per un patinet elèctric

L’agost passat, una dona de 90 anys passejava amb l’ajuda d’un caminador pel tram central de la rambla del Carme, a Esplugues. És un espai reservat als vianants, encara que Esplugues no disposa ara per ara d’ordenança sobre patinets elèctrics i, per tant, no hi prohibeix el seu ús. Dos joves a bord d’un patinet elèctric -el conductor estava manipulant, presumptament, un telèfon mòbil- la van envestir. La dona va caure i va picar de cap a terra. Al cap de pocs dies va morir a l’hospital. Es tracta de la primera mort coneguda d’un vianant per l’ús d’un patinet a Espanya, confirma la DGT.

Fa dos anys, quan van començar a fer-se visibles a les grans ciutats, la DGT va aprovar una instrucció que esmentava aquests vehicles i que ha servit de base a alguns ajuntaments -com ara els de Barcelona o Madrid- per redactar ordenances en funció de les seves necessitats. No hi ha ara per ara, tanmateix, una norma estatal que en reguli l’ús. "Aquest cas posa en evidència que és molt urgent i necessari que s’hi faci alguna cosa i que els patinets surtin de les voreres. Si la DGT els regula serà magnífic, perquè ara mateix tenim un immens buit", explica, també en conversa amb aquest diari, l’alcaldessa d’Esplugues, Laura Díaz.

Trànsit ha recollit el guant i ja està treballant en un reial decret que hauria d’estar a punt l’estiu vinent. Un dels punts essencials de la norma estatal és que els patinets elèctrics no podran circular per les voreres -com ja passa a Barcelona i Madrid- per "una qüestió de convivència". A més d’expulsar-los de l’espai natural del vianant, la DGT preveu limitar la velocitat dels vehicles als 25 quilòmetres per hora, seguint el que marca Brussel·les.

"En una ciutat, la diferència entre els 50 i els 25 per hora és la diferència entre la mort i la vida", explica el subdirector de Mobilitat, que anima els usuaris a no comprar patinets amb una potència excessiva. Trànsit ha detectat que alguns proveïdors venen artefactes que poden tenir dos motors i assolir velocitats molt superiors, de fins a 80 quilòmetres per hora. "Són ciclomotors encoberts, però el fabricant els ven com a vehicles de mobilitat personal i s’estalvia paperassa", explica Ordás.

Trànsit considera que la mort de la dona d’Esplugues és el primer cas d’un vianant mort per l’atropellament d’un patinet elèctric. Tot i això, no disposa de dades específiques sobre la totalitat d’incidents, que segons fonts de Fiscalia, augmenta en la mateixa mesura en què creix el nombre d’unitats venudes. Per a aquest Nadal s’espera que el patinet elèctric sigui un dels regals estrella.

Alfonso Perona, advocat i expert en mobilitat urbana, troba que el criteri d’expulsar els patinets de les voreres és encertat. Adverteix, però, que sense una "vigilància contumaç" a càrrec de les policies locals, la normativa pot caure en sac foradat. Perona afegeix que aquesta mena de vehicles plantegen també un debat sobre la responsabilitat civil en cas d’accident i sobre el trucatge d’alguns aparells per guanyar velocitat. "Valorem poc els riscos de la velocitat. El nostre cos no està preparat per tenir un impacte a 20 o 30 quilòmetres per hora".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_