Metges i bombers protesten davant del Parlament per exigir a Torra la fi de les retallades

Amb bates blanques i fent sonar xiulets, megàfons i vuvuzeles, centenars de metges catalans han protestat al migdia davant les portes del Parlament, que han acabat acordonades pels Mossos d'Esquadra. A la protesta s'hi han sumat 200 bombers que reclamaven més personal i material i millores salarials. Durant la concentració s'han produït diversos moments de tensió amb la policia catalana, que custodiava la Cambra, primer quan els metges han saltat les tanques que envoltaven l'entrada al Parlament, i després amb els bombers. Aquest enfrontament entre els efectius dels dos cossos ha acabat amb un bomber detingut acusat d'atemptat a l'autoritat per haver clavat, suposadament, una puntada de peu a un agent.

Els treballadors del sector públic s'han posat aquesta setmana en peu de guerra per acorralar el Govern de Quim Torra i reclamar, en essència, la reversió de les retallades que s'arrosseguen des de l'època d'Artur Mas i la millora de les condicions laborals. Després de sis anys en què les manifestacions pel procés han monopolitzat les protestes, ara ressorgeix amb força el malestar social dels treballadors públics just a les portes de la negociació dels Pressupostos.

El vicepresident del Govern Pere Aragonès ha assegurat en una entrevista a Teletaxi que s'estan fent propostes, com la d'incorporar 200 metges més a l'atenció primària, ampliar el temps mínim de visita i dotar la Salut Pública amb 100 milions d'euros més. No obstant això, ha supeditat aquestes mesures al fet que s'aprovin els Pressupostos catalans, que demà dijous comencen a negociar amb els comuns. "Per fer-ho necessitem uns Pressupostos", ha afirmat Aragonès. "El Govern té molt clar que no prometrà el que no pot complir. El que no farem és aturar una vaga prometent coses que no podrem complir", ha afegit.

El sector sanitari i educatiu han protagonitzat les vagues de la jornada. Els metges d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) —l'ens públic que gestiona el 80% dels centres de salut— i els facultatius de la xarxa concertada sumen tres dies d'aturades per reclamar una reducció de la pressió assistencial i més personal als centres sanitaris. Durant el matí, la vaga ha tingut un seguiment en l'atenció primària de l'ICS del 60%, segons les dades facilitades pel Govern. Als centres concertats, un 15% dels facultatius dels centres de salut i un 17% dels metges d'hospitals, segons el Departament de Salut, han secundat l'aturada en el torn de matí.

La negociació amb el Govern continua enquistada en la limitació del temps de visita i de les consultes diàries. La reunió de dimarts va tornar a acabar sense acord: l'ICS no cedeix i Metges de Catalunya no vol renunciar a aquest punt. Ahir el portaveu adjunt de Junts per Catalunya al Parlament, Eduard Pujol, va menysprear les protestes dels treballadors públics de la sanitat en considerar-les "no essencials" en un moment polític com l'actual, en el qual, segons la seva opinió, s'està entrant en una baralla per les "engrunes" quan "hem d'anar a la resolució real del problema", en clara referència al referèndum i a una suposada independència de Catalunya.

La protesta dels metges, que dilluns es van concentrar a la seu de l'ICS i ahir a la del Departament de Salut, s'ha traslladat aquest dimecres a les portes del Parlament. Al crit de "Menys discursos i més recursos", diversos centenars de facultatius han reclamat davant la Cambra una millora en el sector —van perdre prop d'un miler de metges durant les retallades—. La marxa de bates blanques ha coincidit amb la manifestació d'uns 200 bombers, que, tot i que no havien convocat vaga, sí que havien fet una crida a una mobilització per denunciar la falta d'efectius i de material. Els moments de tensió amb els agents que custodiaven el Parlament han acabat amb un bomber retingut dins de la Cambra durant un parell d'hores per un presumpte delicte d'atemptat a l'autoritat, encara que finalment ha estat posat en llibertat i ha sortit del Parlament pel seu propi peu.

A la vaga de metges d'atenció primària i dels centres concertats, s'hi han sumat aquest dimecres les aturades dels estudiants universitaris, que demanen una rebaixa del 30% de les taxes acadèmiques –van arribar a enfilar-se un 66% durant la crisi–, i del personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes, que demanen millores laborals i més estabilitat. Demà dijous els estudiants tornaran a fer vaga i se sumaran a l'aturada els professors de l'escola pública. 

Segons dades facilitades per la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat l'adhesió d'estudiants de la Universitat Autònoma a la vaga ha estat majoritària en 10 facultats del campus de Bellaterra, on des de primera hora del matí la presència de piquets ha obstaculitzat l'entrada.

A la Universitat de Barcelona ha imperat la normalitat, a excepció de les facultats de Geografia i Història i la de Filosofia, on s'han bloquejat els accessos i només hi ha pogut entrar personal d'administració i serveis. En altres casos s'ha pogut accedir a les aules. El seguiment a la UB ha estat de prop del 40%. A la Politècnica (UPC) s'han fet classes amb normalitat, igual que a Lleida i a Tarragona. A Girona l'activitat docent només s'ha vist afectada a la facultat de Psicologia amb un seguiment del 68%. A la Pompeu Fabra s'han suspès les classes al campus de la Ciutadella i al del Poblenou, a Barcelona, per motius de seguretat.

Alumnes de la UAB, alguns d'encaputxats, han tallat des de primera hora diversos accessos al campus de Bellaterra. Els joves que aquest matí pretenien entrar al campus del Poblenou de la Pompeu Fabra es trobaven amb diverses barricades als accessos principals. Cadires, taules i papereres bloquejaven cadascuna de les entrades al campus.

L'aturada d'aquest dimecres és l'avantsala de la vaga de dijous a l'ensenyament públic, convocada per Ustec-Stes, Aspepc-Sps i CGT, a la qual s'han sumat els sindicats estudiantils i els professors universitaris. La jornada del dijous estarà presidida per una manifestació al migdia que partirà de la plaça Universitat de Barcelona, a més de concentracions a altres capitals catalanes.