L’Advocacia de l’Estat relleva el seu lletrat en la causa del procés

El Govern espanyol ha pres una decisió dràstica per garantir que l'Advocacia de l'Estat, un òrgan que depèn estrictament de l'Executiu i que per la seva pròpia naturalesa sempre compleix les directrius marcades pel poder polític, mantingui la línia de l'acusació per sedició als líders independentistes. L'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, ha destituït Edmundo Bal com advocat en cap del departament penal i, per tant, responsable de defensar la posició de l'Estat en el judici del procés. Bal ja es va enfrontar a Castro perquè ell volia elevar l'acusació contra els dirigents independentistes catalans a rebel·lió. Castro ha donat així un cop d'autoritat davant de la resistència mostrada pel seu subordinat.

El motiu que al·lega oficialment l'Executiu és la pèrdua de confiança, ja que es tracta d'un càrrec jeràrquic de designació del qual pot disposar Castro, que va arribar a la cúpula d'aquest organisme al juny, amb la ministra Dolores Delgado. Bal ja havia traslladat que no defensaria en el judici res amb què no estigués d'acord segons el seu criteri. Això és, que no donaria suport a cap posició que no fos la seva. Aquest enroc feia inviable la seva continuïtat en un procés clau.

El Govern i l'advocada general de l'Estat, un càrrec de confiança que participa cada dimecres en la comissió de subsecretaris que prepara el Consell de Ministres, necessiten tenir garanties que l'advocat que participa en el judici segueix amb claredat les seves instruccions. És el que fan els 400 advocats de l'Estat que defensen els interessos de l'Administració general en múltiples casos i que sempre obeeixen les directrius dels seus superiors.

Situació inèdita

En aquest cas s'ha produït una situació inèdita. Per la seva naturalesa, a diferència dels fiscals, que tenen una autonomia garantida per la llei, els advocats de l'Estat no són autònoms, sinó defensors d'una part, com ho és qualsevol advocat. L'única diferència és que en aquest cas la part, el client, és l'Administració, i en últim terme, el seu màxim exponent, el Govern. Però Bal, d'una manera molt poc usual, es va negar rotundament a secundar les directrius dels seus superiors, especialment de Castro, que ja va ser advocada de l'Estat en casos significatius com el Prestige. Bal insistia a defensar l'acusació de rebel·lió i es negava a signar qualsevol altra.

Aquesta situació inèdita va provocar una forta tensió que es va resoldre quan Castro es va fer responsable de l'escrit en què s'acusava de malversació i sedició, i no de rebel·lió, els dirigents independentistes catalans a la presó. Només el va signar ella, no el seu subordinat. Bal estava decidit a promoure un escrit, ja redactat, on defensava l'acusació de rebel·lió, la mateixa per la qual va optar la Fiscalia, que finalment va demanar un màxim de 25 anys davant dels 12 que reclama l'Advocacia de l'Estat. Però Bal no és un fiscal i ha d'obeir els seus superiors jeràrquics. La tensió entre Bal i Castro ha anat creixent fins que s'ha pres la decisió definitiva de destituir-lo per evitar que cada pas del judici impliqui una situació com la que es va viure amb l'escrit d'acusació.

Al Govern espanyol no acaben d'entendre la polèmica per aquest assumpte. Tots els clients decideixen la línia que segueixen els seus advocats, insisteixen. L'advocacia aporta el criteri tècnic, els escenaris del que es pot fer jurídicament i les seves possibles conseqüències, però les decisions les pren l'Executiu en qualsevol cas, expliquen.

Fonts del Govern central recorden que tots els Executius han donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat, que és per definició un organisme no autònom. Aquesta vegada, amb més rellevància mediàtica i social per tractar-se d'un cas clau, s'ha seguit el mateix procediment de sempre, expliquen, amb la diferència que el màxim responsable de la secció penal no ha acceptat les regles del joc.

Criteris

No obstant això, part de la confusió amb aquest tema la va provocar el mateix Executiu, que va arribar a afirmar públicament en diverses ocasions que l'Advocacia prendria les seves pròpies decisions amb criteris jurídics i el Govern no s'hi ficaria, cosa que ara en realitat admeten com un contrasentit.

El substitut encara no ha estat designat però l'Executiu no té cap dubte que qualsevol altre advocat de l'Estat acatarà les instruccions dels seus superiors i desenvoluparà l'acusació per sedició, que és la que defensa el Govern. L'Executiu de Sánchez tampoc veu suficient mantenir-se només en l'acusació de malversació, que és el que va fer al principi l'Advocacia amb el Govern del PP.

En aquest assumpte, l'Executiu es troba entre dos fronts. D'una banda, l'oposició, que li atribueix obertament una suposada traïció per no acusar els líders del procés de rebel·lió, una qüestió sobre la qual hi ha un intens debat jurídic i que, fins i tot, ponents de la reforma del Codi Penal del 1995 com Diego López Garrido rebutgen. D'altra banda, els independentistes acusen el Govern espanyol d'haver endurit la posició de l'anterior Executiu, en passar de malversació a sedició. La decisió no ha agradat del tot a ningú, però al Govern del PSOE estan convençuts que l'acusació de sedició és la més raonable i pensen seguir endavant, ara amb un nou advocat de l'Estat que segueixi les instruccions jeràrquiques.