El MNAC dona visibilitat a l’art català de la postguerra

Després d'anys d'indefinició i de no saber qui havia d'exposar què entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), i malgrat que el 2012 es va acordar que no hi hagués límits cronològics entre aquests museus, el panorama canvia i en poc temps la visita al MNAC començarà amb les obres d'art romàniques i gòtiques i acabarà amb l'art fet a Catalunya als anys vuitanta del segle XX. És l'obstinació del director del museu, Pepe Serra, i el seu equip, que demà engeguen un primer acostament a l'art català de la postguerra i les segones avantguardes amb la mostra Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971, comissariada per Alex Mitrani i Imma Prieto (fins al 22 d'abril del 2019). Tots dos han reunit un centenar d'obres creades per 40 artistes, com Jordi Galí, Silvia Gubern, Carles Duran, Antoni Llena, Amèlia Riera, Antoni Muntadas i Guillem Ramos-Poqui, entre d'altres, que van crear en diferents disciplines, a la Catalunya franquista d'aquests cinc anys i que, malgrat tot, van innovar, davant de fenòmens exteriors com el pop i la psicodèlia. Bona part de les obres continuen en mans dels seus creadors, perquè fins ara aquest període no s'havia patrimonialitzat. La mostra també servirà perquè algunes d'aquestes obres passin a formar part de la col·lecció del MNAC.

L'exposició agafa el nom de la radical pel·lícula Liberxina 90, de l'oblidat Carles Duran, que no es va poder estrenar per la censura franquista, ja que al film uns joves intentaven propagar un gas que “incitava a la revolució” mitjançant la seva intoxicació socialpositiva. La mostra comença amb Pim-pam-pop, de l'Equipo Crónica, realitzada el 1971, que permet veure tots els elements del pop i de la lluita contra el poder franquista. Alexandre Cirici va crear un corpus d'artistes amb els articles que va publicar a Serra d’Or, la majoria oblidats fins ara, com Jordi Galí, de qui va assegurar que era el més innovador i cosmopolita de tots. Amèlia Riera és l'autora d'una inquietant cadira amb aspecte d'aparell elèctric per executar; en realitat es tracta d'una butaca d'obstetrícia que parla de les imposicions masclistes sobre la dona; mentre que de Lluís Güell s'exhibeix una obra realitzada amb ampolles de Coca-Cola plenes de porqueria per protestar contra l'imperialisme nord-americà. També s'exhibeixen obres d'Enric Satué, América Sánchez, Albert Porta, Eduard Arranz-Bravo, Rafael Bertolozzi, Joan Rabascall, Colita o Antoni Miralda. “Es van contaminar positivament entre ells, amb una dissolució de gèneres i amb influències del cinema, la música i la fotografia entre tots”, explica Mitrani, mentre que Prieto assegura que “cal revisar la història, corregir-la i emplenar-la perquè hi ha molts buits”, alhora que lamenta que “les etiquetes encaixonen en una època que no tenia res a veure amb les ciutats de referència per a ells, com París, Londres i Nova York”.

Cambra fosca

L'exposició permet veure un vídeo inèdit d'Antoni Muntadas i Primera mort, la primera peça de videoart d'Espanya, realitzada el 1969 per Àngel Jové, Jordi Galí, Silvia Gubern i Antoni Llena, que formaven part del grup del Maduixer. L'exposició reprodueix una sala fosca il·luminada amb una llum ultraviolada en la qual es reunia aquest grup i feia accions artístiques, igual que a la discoteca Bocaccio o el bar Taifa. A l'interior d'aquesta cambra fosca s'exposen obres amb pintura fluorescent d'Albert Porta (Zush/Evru) plenes de psicodèlia. “Es tracta d'uns dels petits grups que, dispersos però connectats, van fer de llavor d'altres corrents artístics posteriors”, segons els comissaris. Serra va explicar que l'exposició té un cost de 113.000 euros i que, “malgrat portar-nos a una època trista, és plena d'alegria i llibertat extraordinària, que genera enveja”.

La mostra, va explicar Mitrani, “és la primera de les anuals de petit format que es podran veure al MNAC sobre aquest període per reflexionar i revisar autors oblidats i categories i jerarquies heretades”. Segons va anunciar, al desembre el museu obrirà dues sales dedicades al període.