L’Ajuntament frena el creixement dels dos museus més importants de Barcelona

Dos dels museus principals de Barcelona, el MNAC i el Macba, estan immersos en un procés de creixement que els obliga a buscar espais nous, i els dos els han trobat en llocs propers. El Macba, a la desacralitzada capella de la Misericòrdia, situada a la mateixa plaça dels Àngels del Raval. I el MNAC al pavelló Victòria Eugènia, que gestiona Fira de Barcelona. Però aquest creixement natural l’està aturant l’acció poc decidida de les administracions que governen aquests museus: la Generalitat, l’Estat i, sobretot, l’Ajuntament de Barcelona, que sembla posar pals a les rodes al creixement de tots dos centres.

La Generalitat preveu invertir gairebé 3,7 milions d'euros en l'ampliació del MNAC al pavelló Victoria Eugenia

En el cas del Macba, tot està pendent que tiri endavant el Pla Estratègic 2022, aprovat ara fa just un any per les tres administracions i la Fundació Macba. En aquest pla es recollien una sèrie d’objectius a cinc anys vista, un dels quals consistia a reordenar i millorar els espais i els serveis d’aquest museu, la qual cosa implica abraçar la plaça dels Àngels, “que es converteix en el centre de gravetat i en un espai més del museu”. En aquest repte, la capella de la Misericòrdia, una antiga església que l’Ajuntament havia cedit ja al museu el 2014, era fonamental per afegir 3.000 metres quadrats per a exposicions. L’Ajuntament va signar el document l’octubre del 2017, però aviat va deixar clar que aquest espai no seria per al Macba. Segons fonts properes a aquestes negociacions, “el districte de Ciutat Vella, que dirigeix Gala Pin, no vol que el Macba acabi dirigint un lobby cultural al Raval, del qual formarien part el CCCB i els campus de la Universitat de Barcelona i la Ramon Llull, tal com s’especifica en el Pla Estratègic”.

Per això, no els va estranyar que pocs mesos després l’Ajuntament oferís la capella compromesa per construir el nou CAP del Raval Nord, “creant un problema on no ho hi havia”, segons Laura Borràs, consellera de Cultura de la Generalitat, que després d’assegurar el comissionat de Cultura d’Ada Colau, Joan Subirats, que el museu podia créixer també al final de la Rambla —a l’edifici de l’antiga Foneria de Canons— o a la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, ha defensat sempre que el Macba només pot créixer a la capella i en cap altre indret més.

L’Ajuntament és l’administració de referència al Macba (que espera arribar als 290.000 visitants el 2018), ja que és la que més diners aporta (4,4 milions d’euros, d’un pressupost total de 10,7, que inclouen 2,4 milions de recursos propis, el 22% del total). Això fa que Colau tingui nou vots al consorci. La Generalitat aporta 2,9 milions (cinc vocals), i el Ministeri de Cultura un milió (dos vocals). A aquest còmput cal afegir cinc vocals més de la Fundació Macba, que no aporta recursos, però compra obres d’art per al museu. El 40% de les 5.200 obres del Macba són seves. En total, 12 vocals davant de 9 de l’Ajuntament. El 4 d’octubre va ser la darrera reunió del consorci. “No hi ha hagut cap avanç”, es van limitar a assegurar fonts properes a la reunió, motiu pel qual la possibilitat que la capella acabi sent un CAP encara no s’ha resolt.

També caldrà veure si avança l’ampliació del MNAC. Divendres es reuneix per primera vegada la comissió mixta, formada per tècnics de l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri, per consensuar el Pla Estratègic que permeti que el museu, per no morir ofegat al Palau Nacional, creixi en espais nous com els que té al costat: el pavelló número 7 de Fira de Barcelona. Aquest espai afegiria 14.000 metres quadrats (i 4.800 més d’un subterrani destinat a magatzem) al primer museu català. “El volem tot. Serà per a les exposició temporals, la col·lecció d’art modern, des de Marià Fortuny fins a Benet Rossell i per situar-hi la biblioteca, que es convertirà en un centre d’estudis”, va aclarir per primera vegada fa una setmana Pepe Serra, director del MNAC, en referència a aquest espai que, quan es va inaugurar el 1929, ja es va anomenar Pavelló d’Art Modern.

La demanda del director del MNAC xoca amb les intencions de l’Ajuntament de cedir només una quarta part de l’edifici enorme. Va quedar clar al juliol del 2017, quan el regidor de Cultura d’aquell moment, el socialista Jaume Collboni, va anunciar que l’Icub invertiria 2,5 milions per remodelar 7.000 metres quadrats, la meitat del pavelló, però que el Consistori continuaria gestionant-lo per acollir grans exposicions internacionals —com la de David Bowie del 2017, que es va veure al Museu del Disseny—. També que se cediria al MNAC i a altres museus de Barcelona perquè organitzessin les seves mostres temporals. L’altra meitat continuaria sent de Fira Barcelona que té cedit el seu usdefruit fins al 2025. En aquesta presentació la serietat de Pepe Serra revela el seu disgust.

Perquè l’acord sigui possible, el MNAC defensa la idea d’un Pla Estratègic a terminis amb l’objectiu del 2029, el centenari de l’ Exposició Internacional. “Hem de saber el dibuix final, abans de moure fitxa… En 11 anys serem capaços de fer-ho… El MNAC és un museu de país, però també de ciutat i Barcelona té una oportunitat única... Qualsevol que vulgui ser alcalde de Barcelona hauria de tenir una idea de què fer amb Montjuïc”, va dir Serra el 4 d’octubre.

Serra creu que no es pot ser frívol a l’hora de plantejar el trasllat de tot l’art modern, que disposa de més de 1.500 obres, “i que tot el Macba” es faci “de forma provisional i parcial”, com ha plantejat des de l’Ajuntament.

El canvi amb Subirats

Des del MNAC, de totes maneres, s’insisteix que amb l’arribada de Joan Subirats a la cultura municipal les coses han canviat i “hi ha molt bona sintonia”, tot i que reconeixen “que hi ha punts de vista diferents” que es consensuaran en les reunions que les tres administracions realitzaran fins a finals de gener.

L’administració de referència en el cas del MNAC (que espera tenir 900.000 visitants aquest any) és la Generalitat, ja que va aportar 6,2 milions d’euros el 2018, mentre que l’Ajuntament i el Ministeri hi van aportar 2,2 i 2,1, respectivament. El museu genera 4,3 milions més (el 35%) dels 14,7 milions de pressupost del 2018. Del total, només el 10% (1,3) són per a exposicions i activitats. És el Departament de Cultura el que ha de dirigir el procés de creixement d’aquest museu, però a diferència del que ha passat amb el Macba, Laura Borràs no s’ha posicionat. Ha dit, en diverses ocasions, que un dels seus principals objectius és desplegar el Pla de Museus que va aprovar Lluís Puig el 2017, poc abans que fos cessat. En aquest pla es preveu “ampliar les instal·lacions del MNAC al pavelló de Victòria Eugènia”, un total de 3.690.000 euros fins al 2021.