1.401 octosíl·labs, a ‘Lletra d’Or’

No hi ha res com una caminada cap a una ermita per trobar l'equilibri espiritual. Això és el que proposa d'alguna manera l'escriptor Jordi Llavina en el seu últim poemari, Ermita, un passeig fins a l'oratori de Sant Pere de Puig, a la Selva del Camp, territori de la infantesa tarragonina de l'autor. El viatge físic li va permetre plantejar-se una sèrie de "consideracions líriques i morals" que va traduir formalment en els 1.401 octosíl·labs que va publicar l'any passat. En un curiós gest, els grecs representaven l'equilibri amb la lletra phi, precisament la que, forjada fa tres generacions per la dinastia de joiers catalans Capdevila, simbolitza el pin amb el qual es reconeix el premi Lletra d'Or al millor llibre publicat en català l'any anterior, distinció que ha rebut l'autor aquest dilluns.

El guardó va complir el seu particular ritual: sense dotació econòmica, l'editorial (en aquesta ocasió, Meteora) va complimentar, com manen els cànons no escrits del premi, amb un amical sopar a Llavina (Gelida, 1968) i als nou membres del jurat, que, com van acordar els seus fundadors el 1956 (amb Josep Maria Castellet, Antoni Comas i Maria Aurèlia Capmany, entre altres il·lustres), han d'abandonar-lo just quan compleixen els 50 anys. Aquest és el cas, en aquesta edició, de l'editor i director de la revista digital Núvol, Bernat Puigtobella. El jurat el completen Salvador Macip, Ada Castells, Sebastià Alzamora, Núria Cadenes, David Plana, Heura Marçal, Llucia Ramis i Sílvia Bel.

L'autor manté que a Ermita el tema principal del llibre és "el pas del temps", tot i que qualsevol pretext del que va trobant a l'hora de fer camí en ascendir li dona motiu per a una reflexió. "Defenso que el poema és un poema de l'esperança", aclareix Llavina, que si bé també deixa constància que no és creient, els versos permeten entreveure la seva posició sobre allò transcendent i sagrat.

Acabat en una primera fase el 2016 i deixat en guaret, Ermita té una mètrica estricta, un fet no gaire usual en un autor que, tot i que no és respectuós amb el formal, la seva obra poètica es caracteritza, precisament, per ser força narrativa. En realitat, així ho reflecteix la seva dilatada bibliografia, en què s'alternen la prosa i el vers. En tots dos casos, no obstant això, reconeguda amb notables guardons, nou inclòs aquest últim, i entre els quals destaquen el Josep Pla per la novel·la Nitrato de Chile (2001), el Serra d'Or (2008) per Diari d'un setembrista i el Vicent Andrés Estellés (2011) per Entrada de fosc, tots dos de poesia, i el més recent de la Crítica catalana (2013), pel poemari Vetlla. El Lletra d'Or, no obstant això, Llavina no ho podrà tornar a guanyar perquè les seves famoses bases no escrites impedeixen que un autor pugui repetir. Però el seu nom ja estarà associat als d'Espriu, Carner, Arderiu, Oliver, Gabriel Ferrater, que, només per citar poetes i d'altres, ja el tenen. En el prestigi hi ha el premi.