Els Mossos carreguen per evitar que radicals independentistes ocupin el Parlament

Torra i el seu Govern, el més independentista que ha existit a Catalunya, van descobrir dilluns en la pròpia pell el que suposa el rebuig per part de les seves pròpies bases, que consideren que els seus governants han traït “l'esperit de l'1 d'octubre” en no desobeir obertament les institucions de l'Estat. És a dir: els consideren fluixos. Entre crits de “desobeïu o dimitiu”, Torra va presidir ahir a la nit la culminació d'una massiva manifestació independentista que va començar de manera totalment pacífica, però que una minoria va acabar radicalitzant. Els Mossos volien evitar carregar contra els manifestants, per més que alguns d'aquests van intentar trencar els cordons de seguretat de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana, i van acabar saltant-se els controls per arribar fins a les portes del Parlament. Al voltant de les deu de la nit va haver-hi càrregues policials que van aconseguir dispersar els radicals, però que agreugen la sensació que el Govern, els partits independentistes i les entitats civils que fins ara han liderat el moviment ja no el controlen plenament.

Más información

Torra demana als CDR que “pressionin” per fer efectiva la república catalana

Milers d’estudiants es manifesten a Barcelona per reclamar la independència

Els Mossos exigeixen a Torra que no interfereixi en la tasca policial

Les càrregues dels Mossos van ser la culminació d'una jornada extremadament tensa. Torra va intentar fer gestos cap als sectors més radicals en un intent de preservar la unitat de l'independentisme, molt maltractada des que dissabte els Mossos van carregar contra manifestants secessionistes que intentaven impedir una manifestació de policies nacionals a Barcelona. "Pressioneu, feu bé de pressionar", va etzibar Torra a primera hora del matí a un grup d'activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR), propers a la CUP i als sectors més radicals. Això no va impedir que sectors dels CDR van aprofitar la primera manifestació del matí per demanar la dimissió del president de la Generalitat. Hores més tard, una altra manifestació, en aquest cas d'estudiants, ampliava les seves exigències de dimissió al conseller d'Interior, Miquel Buch, que consideren responsable de les càrregues policials de dissabte. Però la tensió va arribar a cotes màximes al voltant de les deu de la nit al Parlament i a la comissaria de policia de la Via Laietana.

Fins ara el punt de divisió en el secessionisme estava entre els partidaris de rebaixar la tensió per sumar adeptes a la causa, encapçalats per ERC, i els defensors de mantenir la tensió, liderats per Torra a Barcelona i per l'expresident Carles Puigdemont des de Waterloo. En les últimes jornades el protagonisme l'han pres els més radicals, propers a la CUP i a formacions extraparlamentàries, que demanen obertament aplicar sense contemplacions el suposat “mandat” de la consulta de l'1-O. El risc, del qual fins i tot han advertit comandaments dels Mossos, és que aquests sectors estan convenientment animats per Torra, que les últimes setmanes els ha donat suport encoratjant-los fins i tot a mantenir una acampada reivindicativa just davant del Palau de la Generalitat. Aquests sectors, molt crescuts, consideren ara que Torra els ha traït amb les càrregues policials de dissabte i les que ahir a la nit es van repetir a Barcelona. La unitat independentista està fracturada i sorgeixen tota mena d'incògnites, fins i tot sobre l'estabilitat del Govern de Torra, que precisament aquest dimarts afronta el debat de política general, el més important de l'any. Si aquesta sessió plenària ja es presentava complicada per les incògnites sobre com s'aplica la suspensió dels diputats encausats, ara pesen també tot tipus de dubtes sobre la figura de Torra i la seva capacitat de mantenir el control de les bases independentistes més radicals.

Els CDR van demanar la dimissió del president per les càrregues policials, però els partits de l'oposició ho van fer pel suport que Torra va donar durant la jornada de dilluns a aquests grups radicals. El líder del PP, Pablo Casado, va denunciar que Torra ha creuat “una altra línia vermella” amb aquest suport i “incitant a la confrontació” amb la “kale borroka” dels CDR, que, al seu parer, s'assemblen als comitès de defensa de la revolució a Cuba. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va considerar “indigne” en un país democràtic que el president exerceixi de “capitost” dels CDR, en animar-los a seguir amb els seus actes violents” i les seves “intimidacions”.

El Govern central va intentar rebaixar la tensió abans dels incidents de la nit que, a més de Barcelona, també es van produir Girona. El ministre de Foment i dirigent del PSOE, José Luis Ábalos, va conferir una “importància relativa” a les declaracions de Torra, encoratjant les accions dels CDR, ja que, segons va dir, al Govern li “importen les accions més enllà dels discursos”.

Des de sectors independentistes més moderats es van fer crides a la calma i peticions que el moviment no es deixi arrossegar per la violència de carrer d'una minoria. Aquests sectors són conscients que res pot ser més nociu per als polítics que es troben en presó preventiva que una escalada violenta en vistes del judici. “Si van encaputxats no són de l'1-O. Si utilitzen la violència no són de l'1-O”, va dir l'expresident Carles Puigdemont minuts després de les escenes de tensió. Però la sensació és la contrària: les caputxes i la violència acaben d'irrompre en el procés.