Pedro Sánchez: “Torra intenta homogeneïtzar una societat catalana que és plural”

La novetat no és que en cinc dies de viatge per quatre països, 34 hores de vol, el president del Govern central s’apropi a la part posterior de l’avió per parlar informalment amb els periodistes. La novetat és que el seu cap de premsa no interrompi la conversa a la primera oportunitat i que no llanci un avís sever advertint que tot el que s’hi digui és de rigorós off the record. No és que Pedro Sánchez reveli en aquest cèrcol improvisat res de diferent que el que diu en públic. Tampoc Rajoy ho feia. Però els seus assessors estaven aterrits que pogués ficar la pota i a ell el contacte amb la premsa li agradava el que era just.

Tot i que només compta amb 84 diputats, es mostra convençut que tirarà endavant els Pressupostos del 2019. El seu objectiu és tancar un acord amb Podemos en els punts substancials (les posicions estan molt properes en habitatge, sanitat o educació i s’estan apropant en reforma fiscal, assegura) per afegir després altres forces polítiques. Començant pel PNB, amb el qual veu una sintonia especial. Evita, en tot cas, comprometre dates. Els Pressupostos es presentaran quan tinguin “un suport parlamentari poderós”.

Sánchez només té paraules de respecte i de consideració cap a Pablo Iglesias, amb qui està disposat a reunir-se quan ell vulgui, en públic o en privat, però descarta un pacte global amb Podemos després de les municipals i autonòmiques del maig proper. El PSOE és un partit federal, recorda, i cada responsable autonòmic o municipal plantejarà les seves pròpies aliances. Amb tot, ell dirà alguna cosa en la confecció de les llistes, ja que assegura que té tres noms per a l’alcaldia de Madrid. I cap dels noms és Manuela Carmena. I els tres són del partit.

La moció de censura ha catapultat el PSOE com a primera força política i ara es lliura al camp de la dreta, entre PP i Ciutadans, la guerra fratricida que abans va patir l’esquerra. Confia en això perquè es trenqui l’aliança de tots dos partits a la Mesa del Congrés, que actua com a forrellat davant de les iniciatives del Govern. Optimista, vaticina que prevaldrà la “coresponsabilitat” i augura un consens parlamentari suficient perquè prosperin diverses propostes legislatives, com ara la regulació de l’eutanàsia.

Malgrat l’escalada verbal, no creu que la situació de Catalunya sigui la mateixa que ara fa un any, a la vigília de la ruptura institucional que va conduir al 155, però admet que hi ha una crisi de convivència que el president de la Generalitat ha de resoldre. “Torra tracta d’homogeneïtzar una societat [la catalana] que és plural”, es lamenta.

No hi ha gens ni mica de gravetat en el contenciós dels llaços grocs. Sense esmentar expressament a Albert Rivera (gairebé mai ho fa), adverteix que “la política ha de servir a la convivència”. I afegeix que aquesta tensió tampoc no li convé a l’independentisme, perquè arruïna la imatge d’una “revolució dels somriures” idíl·lica.

No revela la data de la seva propera reunió amb el president català, prevista per abans que acabi l’any. Afirma que es farà quan s’ompli de contingut a través de les comissions bilaterals (amb acords, per exemple, per retirar recursos d’inconstitucionalitat) coincidint, o no, amb la primera reunió del Consell de Ministres a Barcelona.

Sánchez treu importància a la polèmica per la inscripció d’un sindicat de treballadores del sexe, “un tema administratiu que s’ha sobredimensionat”, i considera “injust” que se l’acusi de “vagarejar”.

La darrera cosa, la renúncia a convertir el Valle de los Caídos en un memorial de la Guerra Civil i la dictadura. Sosté que quan va plantejar la proposta molts historiadors, inclòs Santos Juliá, van advertir que seria difícil de “resignificar” un monument a la victòria i el triomf de la croada sense enderrocar-lo. “He anat madurant la meva reflexió sobre això”, conclou, abans d’enumerar els passos que donarà el Govern: l’exhumació del dictador i de José Antonio (no necessàriament alhora), la comissió de la veritat i el “museu de la memòria democràtica”. Però no a la vall. Sempre amb l’acord del Parlament.

Sánchez torna satisfet de la seva primera gira llatinoamericana. Assegura diplomàticament que s’ha portat igual de bé amb els seus quatre amfitrions, tot i que ja es veu que qui es va portar més bé amb ell va ser el “germà president Evo Morales”, que fins i tot el va fer ballar. El seu viatge, assegura, ha pretès cobrir un dèficit de presència espanyola a l’Amèrica Llatina.