Torra revifa l’enfrontament davant la proximitat del judici per l’1-O

El calendari polític a Catalunya tindrà almenys vuit dates marcades en vermell aquesta tardor. La manera en què l’independentisme alineï aquests punts (entre els quals hi ha la Diada, l’1-O, la fundació del partit de Carles Puigdemont, el judici als exconsellers o la possibilitat d’avançar les eleccions) posarà a prova els límits de la voluntat de diàleg del Govern de Pedro Sánchez, que és conscient de l’escalada en la tensió. El separatisme, amb el president Quim Torra al capdavant, s’ha reinstal·lat en l’enfrontament les seves darreres intervencions.

El desenllaç dels actes pel primer aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils van marcar les posicions des de les quals parteixen el Govern, la Generalitat i l’independentisme per afrontar el que ningú dubta que serà una “tardor calenta”. Després del pacte no escrit d’intentar donar una imatge de normalitat a l’acte de Barcelona, el secessionisme va mostrar davant de la presó de Lledoners que l’aposta per la confrontació amb l’Estat està augmentant per aconseguir l’alliberament dels polítics independentistes presos. L’ambient s’ha caldejat els darrers dies per l’enfrontament amb el nou activisme antiindependentista, plasmat en la batalla dels llaços grocs.

Almenys en tres ocasions, la setmana passada, Torra va fer la mateixa crida: “No ens defensarem en aquest judici, sinó que acusarem l’Estat espanyol d’haver promogut una causa falsa contra l’independentisme”. És veritat que ja no usa la paraula “atacar”, que va dir a Lledoners, però la idea és similar i la va repetir dijous passat, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent (França).

Torra començarà el seu curs polític amb una conferència el 4 de setembre. Serà “una reflexió oberta i compartida” sobre “el recorregut de Catalunya els propers mesos i els propers anys”, segons va revelar la portaveu del Govern, Elsa Artadi.

L’independentisme ha après que posar-se objectius en el calendari no és una bona estratègia. I al marge de la seva denúncia de la “situació d’anormalitat a Catalunya i que hi hagi de presos polítics i exiliats”, Torra no ha ensenyat les seves cartes sobre els passos que cal seguir. Ha esbossat una idea: la de “crear moments” o finestres d’oportunitat, sempre amb el suport del carrer, per fer efectiva la independència.

El primer termòmetre serà la manifestació que organitzen l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per a la Diada de l’11 de setembre. La idea d’aquest any és omplir l’avinguda Diagonal de Barcelona sota el lema “La Diada de la República” i “donar forma al mandat” que segons ambdues organitzacions es va votar massivament l’1 d’octubre, en el referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Per a l’aniversari de l’1-O, l’ANC es decanta per una commemoració “descentralitzada”. El record de les càrregues policials als col·legis, entre altres intents del Govern central per impedir la votació, tenen una força simbòlica que l’independentisme no desaprofitarà. Torra mai deixa de reivindicar aquella votació com el seu resultat.

El proper 1 d’octubre, a més, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els líders d’Òmnium i l’ANC, respectivament, compliran 350 dies a la presó preventiva. Les figures dels presos i dels que van fugir per no respondre davant la justícia espanyola prendrà més rellevància quan comenci el judici, encara sense data. Al setembre, el Tribunal Suprem ha de respondre sobre les recusacions a cinc jutges, s’ha de formar la sala, estan pendents els recursos que va deixar l’instructor i que les parts (totes les defenses, l’acusació popular de Vox i la Fiscalia) presentin els seus escrits de qualificació. Això pot trigar setmanes, però la clau estarà en els delictes pels quals acusi la Fiscalia. Tot i les crítiques dels independentistes sobre la falta d’independència de la justícia, el Govern espera “un gest” de Sánchez respecte a l’actitud del Ministeri Públic.

Presos i referèndum il·legal

El Govern no ha deixat de reivindicar els presos i el mandat del referèndum il·legal, però els decibels d’aquestes reivindicacions han anat pujant els darrers dies. Des de l’Executiu de Pedro Sánchez veuen amb inquietud com es presenta la tardor i que la situació afebleix encara més la seva estabilitat parlamentària, davant la necessitat dels suports del PDeCAT i d’ERC. En teoria, Torra i Sánchez es veuran a Barcelona pròximament i els grups de treball que depenen de la Comissió Bilateral Govern-Generalitat començaran a negociar. Torra ja va anunciar que en aquesta segona trobada vol anar més enllà i vol rebre respostes sobre la manera com ha de culminar “el dret d’autodeterminació”. Des de la Moncloa no es mouen de la idea inicial: que ja sap la resposta.

A la tardor també s’ha de resoldre la transformació en instrument polític de la Crida Nacional per la República, la formació que promouen Puigdemont i Torra. Es tracta d’un moviment amb el qual l’expresident vol fer seva l’hegemonia de l’independentisme, a costa d’ERC, i vol aconseguir una veu unànime en la seva estratègia d’enfrontament amb l’Estat. El nou partit ha de perfilar aquest any el seu futur electoral, començant per l’alcaldia de Barcelona, un altaveu necessari per a la seva causa.