Juristes alerten dels riscos d’anul·lar els judicis del franquisme

L'anul·lació per llei dels judicis –i les consegüents sentències– dictades pels tribunals de la dictadura franquista contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys –afusellat el 15 d'octubre del 1940– i contra centenars de milers de persones perseguides penalment per la seva militància o inclinació política o per motius ideològics o religiosos tindria una eficàcia més simbòlica que no pas jurídica. Així ho consideren juristes consultats per aquest diari, que, tot i que creuen possible establir per llei la il·legalitat i la nul·litat d'aquells processos, entenen que d'això difícilment es podrien derivar, per exemple, indemnitzacions i reparacions econòmiques per a les víctimes o els seus hereus.

Altres experts, no obstant això, adverteixen que l'anul·lació per part del Congrés de sentències fermes sobre la base que van ser dictades per un poder il·legítim és una qüestió “jurídicament delicada”. Si no es fila molt prim en la redacció de la norma derogatòria, adverteixen, aquesta podria desembocar en demandes d'anul·lació de sentències judicials no només de represaliats polítics, sinó fins i tot de la resta de jurisdiccions –civil, contenciosa…– entre el 1939 i l'entrada en vigor de la Constitució del 1978.

“En la pràctica, a causa del temps que ha transcorregut, no és concebible l'existència d'antecedents penals o altres traces jurídiques de la gent que va ser condemnada pel Tribunal d'Ordre Públic, pels anomenats Tribunals de Responsabilitats Polítiques o pels diferents Consells de Guerra que es van crear en aplicació de les lleis promulgades durant i després de la Guerra Civil, més enllà del que ha quedat registrat als arxius històrics”, assenyala Celso Rodríguez Padrón, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària al Poder Judicial.

Segons aquest jurista, la derogació –mitjançant una modificació de la Llei de Memòria Històrica– dels judicis del franquisme, com reclama Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), tindria unes conseqüències més testimonials que no pas pràctiques. Rodríguez Padrón considera que portar al Butlletí Oficial de l'Estat la il·legalitat i nul·litat d'aquests judicis “pot tenir un component de reparació personal, sentimental, simbòlica o cultural, però difícilment efectes jurídic penals”.

Sobre la possibilitat que les víctimes poguessin, una vegada anul·lades les sentències, reclamar a l'Estat per un mal funcionament de l'Administració, Rodríguez Padrón és escèptic. “Les lleis que regulen això són molt posteriors i amb uns terminis d'exercici que no crec que siguin aplicables”.

Ignacio González Vega, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, tampoc veu més que un valor simbòlic en l'anul·lació dels judicis franquistes: "És reconèixer que era un règim il·legítim i que les resolucions d'aquests tribunals no tenien validesa, i això és una cosa a la qual cal donar importància, però més enllà de l'efecte simbòlic no sé quins altres efectes pot tenir quan la sentència més recent té 43 anys", sosté.

Diego López Garrido, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa i exdiputat del PSOE, adverteix dels possibles efectes jurídics inesperats de la nul·litat de les sentències polítiques del franquisme. “Si anul·les una sentència dels tribunals per la il·legitimitat del règim, les hauries de poder anul·lar totes. Això és la inseguretat jurídica total”, apunta.

El setembre passat, el Congrés va aprovar una proposició no de llei –una iniciativa declarativa– per reclamar la nul·litat de les sentències del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques i del Consell de Guerra per les quals es va condemnar a mort Companys. El text qualificava aquestes sentències d'"il·legítimes, radicalment nul·les i injustes", i deia que "manquen absolutament d'eficàcia i validesa". El text reiterava la "il·legitimitat" del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, del Tribunal d'Ordre Públic, dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creença religiosa", així com de les "condemnes i sancions dictades per aquests i qualsevol altre tribunal o òrgan penal o administratiu durant la dictadura". ERC vol ara convertir en llei aquesta declaració de la Cambra baixa.

“En el moment en què Franco guanya la guerra i desapareix la república i apareix un nou Govern de facto que és reconegut per la comunitat internacional; a partir d'aquest moment podríem considerar nul·les les sentències. És clar que els consells de guerra eren il·legítims, però tot era il·legítim, no pots dir de sobte que desapareixen totes les sentències judicials. Això traslladat a una llei pot desencadenar milions de demandes contra sentències de tribunals; el que es pot produir a Espanya és tremend”, afirma el catedràtic.

López Garrido adverteix, a més, que anul·lar judicis des del poder legislatiu pot suposar una intromissió en el poder judicial. “Hauria de ser una altra sentència la que anul·lés la sentència”, assenyala.