_
_
_
_

Churchill, ratafia i un festival folk a Washington

El president és un obsés de la cultura i la memòria catalana

Camilo S. Baquero
Imatge de Torra promocionant la ratafia.
Imatge de Torra promocionant la ratafia.confraria ratafia

Quan Carles Puigdemont va designar Quim Torra com el seu candidat a presidir la Generalitat, van començar a reaparèixer els seus articles de tall xenòfob i antiespanyol. Una fama que el president arrossega fins avui; una espècie de prisma a través del qual els seus rivals polítics —especialment Ciutadans— intenten explicar tota la seva acció política.

Torra no s'ha despenjat de pronunciaments durs contra l’“Estat espanyol” i contra certa forma “castellana” de fer les coses, a la qual culpa dels problemes de Catalunya. En privat, no obstant això, és una persona que empatitza amb els drames aliens. Lluny dels focus, per exemple, s'ha reunit amb grups d'immigrants sense papers i de manters. La situació dels exconsellers a la presó preventiva, a més d'un cavall de batalla, és un tema que el dol profundament en l’àmbit personal.

Després de superar la prova de la formació del Govern, el president va inaugurar la seva agenda exterior al Smithsonian Festival, a Washington, en el qual Catalunya i Armènia eren els països convidats. Es tractava d'un acte tancat feia mesos, però al qual Torra va voler donar gran rellevància no només perquè posa el focus en la cultura catalana, sinó per ser una plaça mediàtica difícil de rebutjar. Allà es va enfrontar amb l'ambaixador Pedro Morenés, que li va etzibar en un discurs que no hi ha presos polítics a Espanya. Torra i la seva comitiva, indignats, van abandonar el recinte. Malgrat que es trobava a la ciutat que reuneix el poder dels Estats Units, el president no va tenir pràcticament més agenda, la qual cosa posa de relleu les dificultats de l'independentisme per aconseguir perforar l'opinió nord-americana.

La preservació de la cultura i la memòria catalanes és una de les obsessions de Torra. Omple les seves intervencions públiques amb cites d'autors catalans, una labor en la qual de vegades l’ajuda la consellera de Cultura i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. Abans de ser president i de treballar a la Generalitat —durant el mandat de Puigdemont va ser director del think tank Centre d’Estudis Contemporani— va ser el director del Centre Cultural del Born, un lloc que va batejar com “el punt zero de l'independentisme”. Per aquest motiu a la seva agenda abunden actes reivindicatius de la història catalana. Ha posat de moda la ratafia, un licor d'herbes que va preparar i va enviar als politics que tenen comptes pendents amb la justícia espanyola. En la seva primera reunió amb el president Pedro Sánchez li’n va portar una ampolla.

Un simbolisme que també ha impregnat altres facetes del seu mandat. A la solapa de la seva americana solen succeir coses noticiables. Per exemple, no es treu mai un llaç groc, bastant més gros i cridaner que el de la resta de companys d’Executiu. Sense anar més lluny, dijous passat, durant els actes de commemoració dels atemptats, hi duia una xapa de l'exconseller Joaquim Forn.

La més polèmica, sens dubte, ha estat la imatge de Winston Churchill que va exhibir durant l'assemblea del PDeCAT en la qual Puigdemont va desbancar Marta Pascal. Torra va assegurar que la portava perquè considerava que l'exprimer ministre britànic havia estat molt reeixit a l’hora de transmetre coratge als seus governats durant la II Guerra Mundial, cosa que li agradaria emular. Però la CUP li va recriminar el gest, en considerar que l'exprimer ministre britànic "oprimia pobles".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_