L’Estat i la Generalitat admeten greus diferències en la primera cita en set anys

El Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya han fet aquest dimecres un altre pas tímid en el desglaç institucional celebrant una reunió de la Comissió Bilateral que estava paralitzada des de feia set anys. La trobada, que s'ha fet a Barcelona, ha permès reprendre negociacions encallades sobre assumptes competencials i econòmics, però no ha donat resultats concrets més enllà d'un calendari de reunions. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, no ha amagat que en la trobada han aflorat “greus discrepàncies”, atès que el Govern central s'ha negat a abordar el referèndum d'independència que segueix reclamant la Generalitat.

El d'aquest dimecres no era un pas fàcil en el procés emprès pel Govern espanyol per recuperar certa normalitat a Catalunya. La Generalitat ha arribat a la reunió amb una agenda plena de peticions impossibles d'assumir per part del Govern central, basades en la demanda d'un referèndum d'independència i la llibertat per als dirigents independentistes que estan en presó preventiva. “Totes aquelles qüestions que estan en l'àmbit judicial s'escapen de les competències del Govern”, ha recordat la ministra d'Administracions Públiques, Meritxell Batet, per resoldre l'assumpte. Malgrat tot, Batet portava un missatge polític de fons per deixar clar que el canvi de Govern a Espanya té un impacte molt important a Catalunya. La ministra ha destacat que “s'ha recuperat la normalitat institucional entre els dos governs” i que l'Executiu de Pedro Sánchez “té un projecte per a Catalunya” basat en la “lleialtat”, el “respecte a la Constitució i a l'Estatut” i amb la “recuperació del diàleg com a mètode”.

En aquest sentit, el Govern espanyol ha rebutjat crear una comissió per estudiar la possibilitat d'un referèndum d'independència. “Constituir un grup de treball no era pertinent, atès que la Comissió Bilateral Estat-Generalitat ha de desenvolupar i aplicar el marc constitucional i estatutari”, ha assenyalat. Batet ha expressat en aquest punt una petició concreta a la Generalitat: que garanteixi la “neutralitat” de les institucions i de l'“espai públic”, molt maltractada durant més de cinc anys de pugna entre partidaris i contraris de procés independentista.

La reunió ha estat liderada, per part de l'Administració central, per la ministra Batet, mentre que la delegació catalana ha tingut una participació més coral per donar sortida a les diferents sensibilitats del Govern de coalició. El conseller de Relacions Institucionals, Ernest Maragall, ha encapçalat la trobada per part de la Generalitat i també hi han participat el vicepresident Pere Aragonès (ERC) i la consellera de Presidència, Elsa Artadi (Junts per Catalunya).

Maragall ha estat més pessimista en la seva valoració de la trobada, especialment perquè entén que no s'ha restablert gens la normalitat a Catalunya. “Tenim conceptes de normalitat molt diferents”, ha dit en referència a la qüestió dels presos.

Si la reunió no ha estat un fracàs en tota regla és perquè s'han obert diverses vies per aconseguir acords els propers mesos en qüestions que són autèntiques urgències per a la Generalitat, com vies per alleugerir el dèficit públic o la retirada de recursos davant del Tribunal Constitucional presentats pel Govern de Mariano Rajoy. Els dos executius han acordat tornar a engegar la comissió de traspassos i la que ha de dirimir sobre la retirada dels recursos.

La reunió ha abordat també l'absència voluntària de la Generalitat de les reunions dels organismes autonòmics que en aquests moments estan treballant sense la presència del Govern català. Batet ha demanat a la Generalitat que s'incorpori a aquests fòrums, particularment al Consell de Política Fiscal i Financiera, un guant que no ha recollit la Generalitat.

Via per alleugerir el deute de la Generalitat

Si una urgència té la Generalitat de Catalunya més enllà del procés independentista aquesta és alleugerir el seu deute. La comissió bilateral d'aquest dimecres ha acordat facilitar que el Govern de Quim Torra pugui ampliar els terminis de venciment del deute que escanya les finances catalanes. El Govern espanyol també ha insistit que estudiarà vies perquè el compliment dels objectius de dèficit recaigui menys sobre les autonomies.