L’agenda costumista de Quim Torra

Les tradicions i la simbologia nacional són fonamentals per a Quim Torra. El president de la Generalitat va escriure fins al seu nomenament multitud d'articles lloant la cultura popular catalana com a força per construir una identitat. En el passat va ser un assistent habitual en actes de altes dosis de simbolisme nacionalista, des de l'aplec del Pi de les tres branques fins a les recreacions de les batalles de la guerra de Successió. Aquest interès s'ha plasmat en els cinquanta primers dies de la seva agenda pública, molt més dedicada a aspectes costumaris i de reivindicació nacional que el mateix període dels seus dos predecessors, Carles Puigdemont i Artur Mas.

L'acte més conegut d'aquesta activitat identitària de Torra va ser la seva participació el 30 de juny en un “taller de ratafia organitzat per la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners”. El contingut sentimental del seu discurs durant el taller va causar sensació: “Per mi la ratafia és país, és paisatge, és color, és llum, és família, és tradició. La ratafia és una mica qui som. I fem ratafia una mica per saber d'on venim. L'avi del meu avi ja feia ratafia. Em sembla que cuidar el país, vetllar pel seu paisatge, per les seves tradicions, ens fa més forts com a país. La ratafia ens uneix, la ratafia ens diverteix, és part de nosaltres mateixos”. Aquella mateixa setmana, Torra va viatjar a Washington per participar en la inauguració del festival de folklore Folklife, en el qual la cultura catalana n'era convidada oficial.

Torra va assistir a diverses actuacions musicals del Folklife i se'l va poder veure ballant danses araneses. El viatge a la capital dels Estats Units va estar marcat per la protesta de Torra i la seva delegació, abandonant el sopar d'inauguració del festival, arran del discurs de l'ambaixador espanyol, Pedro Morenés, en què criticava “la propaganda que difon el senyor Torra”. En la seva intervenció prèvia, Torra havia comparat Catalunya amb Armènia, l'altre convidat oficial del festival, en uns termes que van iniciar la polèmica: “Conèixer la història dels armenis, l’arrel cultural del seu projecte de país, el sofriment viscut al llarg de la història –incloent un genocidi– i observar ara la seva plenitud nacional és un exemple que ens encoratja a tots els amants de la llibertat i de la democràcia. Nosaltres, el poble català, ha sofert també una persecució política, lingüística i cultural al llarg dels últims segles, i l’exemple armeni i de moltes altres nacions ens dóna esperança particularment ara que el nostre país encara un dels moments més greus dels últims anys”. El president també va subratllar la importància de les tradicions per a la construcció social: “La cultura popular és un dels factors de cohesió social més determinants que tenen els pobles per a reeixir en els seus projectes de benestar i progrés. A Catalunya, les entitats i els grups de cultura popular són els millors mecanismes d’integració i d’acollida que tenim com a societat”.

Els dos primers banys de masses de Torra com a president van ser el 19 i el 20 de maig, en una visita al festival floral Temps de Flors de Girona, i a les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès. El 9 de juny va ser present a la Fira de la Gamba de Palamós. El 27 de maig, deu dies després de ser investit, Torra va participar a l'Aplec del Caragol de Lleida. El president va ser demandat constantment com una estrella mentre part del públic escridassava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Torra també va ser protagonista de la Patum de Berga: el 3 de juny va participar a la Patum del Lluïment i a la missa major de les festes. El 7 de juliol va ser el darrer dels cinquanta primers dies de Torra president amb una agenda de pes simbòlic i costumista: va participar en la cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell i va realitzar una ofrena floral davant la tomba de Josep Irla, fundador d'ERC.

Els actes de simbologia nacional i política també han estat recurrents. Torra va participar el 2 de juliol en l'homenatge a Antoni Muñoz, historiador especialitzat en la derrota austracista del 1714. L'homenatge va ser organitzat per l'entitat Memorial 1714 a la seva seu del Fossar de les Moreres, la mateixa associació que el febrer del 2017 va retirar per compte seva la instal·lació artística amb carretons de supermercat que hi havia instal·lat l'Ajuntament de Barcelona. Memorial 1714 i altres col·lectius nacionalistes van acusar el consistori de profanar l'espai. El mateix dia de l'homenatge a Muñoz, Torra va rebre al Palau de la Generalitat l'exdiputat finlandès i activista proindependència Mikko Kärnä. El Govern va donar a l'entrevista amb Kärnä un rang institucional inusual, fins i tot va dedicar-li una interpretació amb el carilló del poema patriòtic Finlàndia, de Sibelius.

Torra també ha destacat per accions de defensa dels líders independentistes en presó provisional o fugits a l'estranger. En dues ocasions va visitar els consellers presos a Estremera i s'ha entrevistat amb Puigdemont a Berlín i amb l'exconsellera Clara Ponsatí a Escòcia. Torra va participar el 4 de juliol en “la marxa per la llibertat”, per rebre els polítics presos al centre penitenciari de Lledoners. Va tornar a Lledoners el 12 de juliol. El 16 de juny va fer la cloenda a Roses del “vermut groc i la llaçada popular per recaptar fons per l'associació de presos i exiliats polítics”. Torra va aprofitar el viatge a Washington per reunir-se amb el bufet d'advocats PILPG, especialitzat “en negociacions i conflictes”, per tractar sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Puigdemont i Mas, en els seus respectius cinquanta primers dies de Govern, van donar molta menys rellevància als actes de simbologia nacional, segons la memòria de les seves agendes. Cap dels dos va participar en cap acte que es pugui incloure en aquest àmbit, tot i que Puigdemont sí que va mantenir reunions amb les directives de l'ANC i d'Òmnium Cultural.