La caiguda de l’ocupació turística aboca Barcelona al decreixement
Les pernoctacions en hotels han caigut un 3% de gener a juny, els preus un 4,5% i la facturació un 7%
L’ocupació i la facturació dels allotjaments turístics de Barcelona està caient aquest any respecte al passat, i les previsions també apunten a xifres negatives. Els empresaris del sector estan preocupats i admeten que la causa del descens és una suma de factors: l'atemptat del 17-A, la crisi política de tardor, la recuperació d'altres mercats que són competència, o les polítiques de limitació del creixement d'allotjaments turístics de l'alcaldessa Ada Colau. Parlen fins i tot d'indicis de decreixement, el descens de turistes que demanen les veus més crítiques amb la pressió turística.
Les xifres negatives contrasten amb les dels últims anys a hores d'ara, quan el creixement era de fins i tot dos dígits. Les pernoctacions en hotels han caigut un 3% de gener a juny, els preus un 4,5% i la facturació un 7%. “És preocupant”, afirma el gerent del Gremi d’Hotels, Manel Casals, que subratlla que el descens afecta sobretot els hotels de luxe. “El decreixement serà petit en ocupació, però afecta més a la facturació”, assenyala.
Als apartaments turístics la caiguda de l'ocupació ha estat del 7% i la de la facturació de més del 10%, assenyala el president d’Apartur, Enrique Alcántara. El preocupen les xifres “en un moment de recuperació i de creixement. Com pot ser que les xifres d'ocupació i facturació siguin negatives quan l'arribada de turistes a l'aeroport creix?”.
En el cas d’Airbnb, Barcelona és la ciutat on menys creix el portal de lloguer turístic entre les principals ciutats europees, després de retirar milers de pisos que operen sense llicència a la capital catalana a instàncies de Colau.
Els restauradors també apunten, sense xifres, a una caiguda de l'ocupació i la facturació. “Hi ha gent que aposta pel decreixement i ja hi hem arribat: menys ingressos i ocupació. És urgent que les administracions inverteixin per recuperar el posicionament de Barcelona al món”, exigeix el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols. Apunta que altres ciutats espanyoles o de la resta de la península, com Lisboa, “van com una bala”.
Entre els experts, les opinions són diverses. Asunción Blanco, del grup d'investigació Tudistar de la UAB veu “natural moderar el creixement, la ciutat no té capacitat ni és adequat créixer com ho fèiem”. Creu que “el decreixement no ha estat planificat, és una suma de factors”. I afegeix: “Havíem tocat sostre, estàvem morint d'èxit i havíem superat la capacitat de càrrega del territori i del propi turista, tenir una experiència turística és veure el que és genuí i ja no queda vida quotidiana”.
Des de l’Associació de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Reme Gómez explica que estan estudiant les dades, però avança que “com a molt es podria parlar d'un refredament” i assegura que al sector “li interessa parlar de decreixement per pressionar i demanar més promoció”.
Agustín Coccola, geògraf de la Universitat de Lisboa, alerta que “la indústria turística necessita mantenir alts índexs d'ocupació per mantenir els beneficis, perquè les inversions són a llarg termini”. I apunta que “és millor un decreixement planificat, amb alternatives; que esperar el col·lapse, perquè les conseqüències serien molt pitjors”.
Des de la Universitat de Balears, l'activista i professor Macià Blazquez creu que “a mitjà i llarg termini no hi haurà decreixement si no s'apliquen mesures més serioses”. “Perquè”, argumenta, “en un escenari global d'increment de les amenaces, les destinacions del nord tenen la batalla guanyada”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.