“No sé com es pot pensar que Espanya tiri endavant sense invertir en ciència”

María Escudero Escribano (Càceres, 1983) va deixar Espanya el 2012 després de doctorar-se en Química en un centre del CSIC. Ha viscut als Estats Units, Alemanya i actualment té plaça de professora a la Universitat de Copenhaguen. Allà dirigeix un equip que investiga com fer possible que l’hidrogen –que es pot obtenir fàcilment de l’aigua– es transformi en electricitat d’una manera barata i eficient. “El meu supervisor de tesi també va haver de marxar i el grup en el qual em vaig doctorar va desaparèixer. És desolador, realment molt trist”. Així Escudero fa balanç dels efectes de la crisi econòmica. És a Caldes de Malavella (la Selva), on ha acudit per recollir aquest dijous el premi ex aequo a la Recerca Científica que li ha atorgat la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) i li fa especial il·lusió perquè, a diferència d’altres reconeixements internacionals, aquest la fa sentir més a prop de casa.

“No sé com es pot pensar que el país tiri endavant si no s’inverteix en el més bàsic: ciència i educació”, opina Escudero. “Crec que existeixen grups d’altíssim nivell a Espanya i, malgrat els pocs recursos en comparació d’altres països, sí que es pot fer investigació capdavantera”, afegeix. Està contenta: “Que Pedro Duque sigui el nou ministre de Ciència ens omple d’esperança perquè sap de primera mà quins són els reptes de la recerca i espero que pugui reconduir la situació”.

L’electroquímica, que estudia transformacions entre energia química i elèctrica, és l’especialitat d’Escudero. El seu equip treballa per fer més eficients els processos de les piles de combustible, l’alternativa neta als motors de combustió, com els dels cotxes. Aquestes piles són capaces de transformar hidrogen en electricitat sense contaminar i, de fet, ja funcionen en vehicles com el Toyota Mirai. No obstant això, per funcionar necessiten materials nobles com el platí, “molt escassos i cars”. Escudero estudia quins aliatges amb aquests materials poden abaratir la tecnologia i ja disposa de tres patents pròpies. Una d’elles, la més prometedora, és sobre una barreja de platí amb els anomenats elements de les terres rares.

La lluita contra el canvi climàtic i l’hidrogen com a combustible és un nexe d’unió de la carrera d’Escudero amb la de José Miguel Bermúdez (Barcelona, 1986), enginyer aeronàutic especialitzat en vehicles especials. Ell ha rebut el premi de la FPdGi a la millor iniciativa empresarial. Després de cinc anys en una empresa centrada en l’espai, va tornar a la Terra per fundar el 2015 la companyia Bound4blue, inventora de la vela per a vaixells del segle XXI. “Potser s’assembla més a una ala d’avió”, reconeix. De totes maneres, la idea de l’aparell és aprofitar l’energia eòlica per reduir “entre un 7 i un 30 i escaig per cent el consum dels vaixells”, depenent de l’embarcació, la ruta i el vent que bufi. L’empresa, amb oficines a Barcelona i Santander, acaba de signar un acord amb l’Organització de Palangrers Guardes (ORPAGU) de Vigo i la primera vela, de 20 metres, s’instal·larà en un pesquer de 40 metres. Aquest any també ha estat premiada per La Caixa.

Bermúdez explica que les veles tradicionals no són viables per als pesquers o els petroliers: cal controlar-les manualment, tenen molts caps i la seva presència interfereix en la seva activitat, com, per exemple, quan han de passar per sota d’un pont. La seva proposta funciona automàticament i es pot plegar del tot. “Als vuitanta es van començar a fer alguns dissenys, però el petroli era barat i no hi havia normatives ambientals”, explica el cofundador de Bound4blue. Igual que ell, Escudero veu necessari “canviar completament el model energètic que tenim, basat en els combustibles fòssils, per un model sostenible”.

La companyia de Bermúdez també preveu que en una propera fase del projecte, les veles siguin capaces d’acumular hidrogen per poder utilitzar-lo com a combustible. Els projectes dels dos premiats comparteixen una inspiració paternal. El pare d’Escudero és enginyer tècnic en Química i la seva filla, que va créixer envoltada de llibres de ciència, està orgullosa de les fotos on surt amb només dos anys entre matrassos. Ell va seguir igual d’orgullós el temps real en què es va anunciar el premi de la seva filla, que estava de viatge als Estats Units i allà era de nit. Ho va gravar amb el mòbil perquè ella el pogués veure quan es llevés. Bermúdez es va inspirar amb el seu progenitor en veure un documental sobre embarcacions de vela: “Colom i els vikings l’utilitzaven. El vent és gratis i no som capaços d’utilitzar-lo?”, es van plantejar pare i fill.

Ara Bermúdez i Escudero, amb uns guardons que busquen reconèixer la trajectòria de joves d’entre 16 i 35 anys, es veuen convertits en referents per als més joves. “Que intentin fer el que els agrada i que tinguin en compte que quan es tanca una porta, si et gires, se n’obren d’altres”, els recomana Bermúdez, que destaca també la importància de la “perseverança”. “A algú que li interessin les ciències li diria que endavant i, si vol investigar, que faci el doctorat perquè és un món supermeravellós”, afirma Escudero, que afegeix que “cal estar disposat a dedicar-hi moltes hores de feina, però té moltes recompenses”.