Dotze ciutats europees s’uneixen per plantar cara als pisos turístics

Dotze ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona i Madrid, s'han unit per exigir a la Comissió Europea que abordi un marc per “regular el lloguer privat d'apartaments”. L'acció la va iniciar Amsterdam i té el suport, entre altres urbs, de Berlín, París o Viena. Tres d'aquestes ciutats fan públic avui un manifest en què es comprometen a donar una “resposta comuna” davant del “poder” que han adquirit plataformes com Airbnb. Aquestes ciutats denuncien, a més, que la proliferació dels pisos turístics està “disparant” els lloguers i buidant els centres històrics.

“L'ànima de les nostres ciutats acabarà desapareixent si acceptem aquesta evolució que comportarà que els centres històrics quedin buits, sense habitants”. Així s'expressen els responsables de París, Madrid i Barcelona en un manifest que faran públic dijous. Demanen als governs estatals que els proporcionin els mecanismes legals que necessiten per poder intervenir al mercat davant la transformació massiva d'habitatges d'ús residencial en apartaments turístics.

Les tres ciutats han acudit a la Comissió Europea, en una acció iniciada per Amsterdam, perquè intervingui davant dels efectes de plataformes com Airbnb i, especialment, perquè estiguin obligades a compartir dades amb els ajuntaments. A més de les ciutats signatàries, a la capital holandesa l'acompanyen Brussel·les, Lisboa, Viena, Cracòvia o Berlín. En total, una dotzena.

París, Barcelona i Madrid han volgut, a més, plasmar les seves demandes en el manifest, que arrenca recordant que cadascuna té una identitat, una història i un desenvolupament propi. No obstant això, totes tres comparteixen que avui una de les seves tasques principals consisteix a fer front a “una nova economia de depredació” generada al centre d'aquestes urbs. En concret, es refereixen a la transformació de “molts habitatges en apartaments de lloguer de curta durada per a turistes de pas” arran de la irrupció de plataformes com Airbnb.

Les capitals dirigides per Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo es mostren sobretot preocupades per les conseqüències “directes” d'aquests canvis. “Els barris més buscats veuen com la seva població es redueix i es modifica, alhora que els temps es disparen”, assenyala el text, que ressalta “l'atractiu turístic” de les urbs, però adverteix que és necessària una “intervenció equilibrada” de les administracions per controlar els efectes que estan tenint sobre els ciutadans.

“Gran poder” d’Airbnb

El document —que destaca l'obertura de les administracions a l'economia col·laborativa i el turisme— explica que per pal·liar aquestes conseqüències aquesta xarxa de ciutats ha començat a compartir experiències per protegir els drets dels llogaters i controlar la inflació. No obstant això, aquestes admeten que “el gran poder” que han aconseguit els nous operadors d'apartaments de curta durada com Airbnb requereixen “millorar la regulació”. A més, les ciutats que signen el manifest acusen “algunes” d'aquestes “plataformes en línia” de no dubtar a l'hora d'“eludir la legislació local”.

Davant d'aquesta situació, les tres ciutats proposen que les grans metròpolis donin una “resposta comuna” a l'auge d'aquestes plataformes. I per això demanen als estats que els proporcionin els “mitjans legals” que els permetin “actuar i incrementar el grau de regulació”.

Les tres ciutats que signen el manifest reclamen a la Unió Europea, a més, que es pronunciï sobre “la qüestió de la protecció de l'habitatge” i assumeixi el “repte” que els Estats membres també convergeixin en aquest terreny en considerar que “l'habitatge no és un bé de mercat com els altres”.