De l’Europa fortalesa a l’Europa refugi
Els alcaldes no som ingenus, sabem que la gestió dels fluxos migratoris no la poden resoldre Itàlia, Grècia o Espanya de forma aïllada
Europa ha de reaccionar. No podem quedar-nos de braços creuats davant de la tragèdia que assola el Mediterrani. No podem permetre que els Estats segueixin violant el dret humanitari internacional, mentre el nostre mar es converteix en la fossa comuna més gran del segle XXI.
Són persones que moren davant dels nostres ulls i el més indignant és que aquestes morts són evitables. Així ho ha entès la ciutadania, que va inundar els carrers sota la consigna “Volem acollir”. Així ho vam entendre Barcelona, València, Nàpols, Palerm, Messina i tantes altres ciutats que ens oferim com a ports segurs.
Els alcaldes no som ingenus, diem que abans de res cal salvar vides, però sabem que la gestió dels fluxos migratoris és un assumpte complex i que no poden resoldre Itàlia, Grècia o Espanya de forma aïllada. Per això necessitem més Europa que mai. Aquesta setmana tindrà lloc a Brussel·les una reunió de caps d'Estat per revisar el sistema comú d'asil. S’hi decidirà si es crearan centres de detenció fora de les fronteres comunitàries. Seria un error i seria trair els fonaments europeus: tots sabem que externalitzar la gestió només comportarà més mort i patiment, i que a Líbia es tortura, s’esclavitza i es vulneren els drets humans de forma sistemàtica. Per això la gent es llança literalment al mar.
Podem fer-ho bé. Cal un canvi en les polítiques d'acolliment i s’ha de fer en diàleg amb les ciutats que, malgrat no tenir la competència, portem anys acollint amb recursos propis. Barcelona destina sis milions a l'any a l'acolliment, el què ha permès acollir més d'11.600 persones. És una xifra important, però sens dubte insuficient. Cal que el gir anunciat pel nou Govern passi del declaratiu a l'efectiu: restablint el Fons d'Acollida d'Immigrants que el PP va suprimir el 2011 i obrint un espai de cooperació amb les ciutats i la societat civil organitzada per garantir un acolliment digne als milers de persones que arrisquen la seva vida al Mediterrani.
Ada Colau i Ballano és alcaldessa de Barcelona.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Ada Colau
- Crisi refugiats Europa
- Crisi migratòria
- Crisi humanitària
- Refugiats
- Problemes demogràfics
- Immigració irregular
- Catalunya
- Política migració
- Víctimes guerra
- Catàstrofes
- Fronteres
- Política exterior
- Desastres
- Migració
- Successos
- Unión Europea
- Organitzacions internacionals
- Europa
- Conflictes
- Demografia
- Espanya
- Relacions exteriors
- Societat