Espalter 6, una altra història d’expulsions al Raval
Els veïns d'un bloc de pisos denuncien que el fons que ha comprat l'immoble els assetja perquè se'n vagin
La història de l'edifici número 6 del carrer Espalter del Raval no és especial. No és singular, ni tan sols excepcional. La història del número 6 del carrer Espalter del Raval és el reflex del que viuen diàriament desenes de veïns de la capital catalana, sobretot al districte de Ciutat Vella. Un fons d'inversió ha comprat l'edifici de vuit pisos on conviuen veïns en una de les zones més degradades de la capital catalana. Pocs volen viure a pocs metres de narcopisos, drogoaddictes, prostitució i mala vida. En un edifici paret amb paret amb la misèria i el dolor del qual s'han enamorat aquells que mouen els fils de l'especulació immobiliària. A la Mari, en Mohammed, la Fátima o la Marian fa mesos que ningú els cobra el lloguer. Els antics propietaris del número 6 d'Espalter van vendre fa un any l'edifici a un fons inversor. El nou propietari s'ha negat a renovar els contractes de lloguer. No els cobra però, a canvi, els envia visites d'individus que els ofereixen diners sempre que marxin de casa seva. Els actuals propietaris tenen altres projectes per a uns pisos situats a 400 metres de la Rambla. Projectes relacionats amb la reforma, el luxe i, segurament, l'especulació i el turisme. Projectes pels quals necessita desfer-se d'unes càrregues en forma de veïns combatius que no ho posaran gens fàcil.
“Ens estan expulsant, ens fan fora a tots i tot per convertir Barcelona al parc temàtic d'Europa”, denunciava ahir Mari Lupiañez. Ella viu en un dels àtics d'aquest edifici de quatre pisos sense ascensor.
La primavera de l'any 2017 es va acabar el contracte de lloguer de tots els veïns de l'edifici menys a una llogatera, l'Ángeles. “La immobiliària que administrava la finca ens va dir que el bloc estava a la venda i va pactar amb nosaltres deixar-nos seguir-hi vivint —sense abonar les mensualitats d'uns 400 euros que costava cada pis— a canvi d'estar disponibles per ensenyar l'immoble a arquitectes o aparelladors”, recorda Lupiañez. Després de diverses visites, el juliol de l'any passat, una societat compra l'edifici, denuncia els veïns i inicia el procés de desnonament. “Va ser llavors quan van començar les amenaces. Jo tinc tres fills i no tinc feina. Si em fan fora d'aquí, no sé on aniré”, es queixa en Mohammed, del 3r 1a. Els veïns es van posar en contacte amb diferents associacions com Acció Raval o Stop Desnonaments i van denunciar els fets a l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.
L'Ángeles fa mig segle que viu a l'edifici. El seu contracte és indefinit i l'estratègia de l'entitat va ser diferent: “Va venir un advocat i em va oferir diners i canvis a pisos de Cornellà o Ciutat Meridiana. Jo m'hi vaig negar i van començar els insults. Van arribar a dir-me que era una pordiosera”.
Al desembre, la Maria Dolores i en Juan van perdre la raó i el jutge va dictar una ordre de desnonament que ha estat ajornada al 21 de juliol. La Marian va perdre el 7 de juny el seu judici. Tots coneixen el que els espera.
A l'abril, quatre estudiants van ocupar un dels pisos, que feia quatre mesos que era buit, per posar pals a les rodes a les pretensions dels nous propietaris. Ja han rebut diverses visites poc amables.
La història del número 6 del carrer Espalter no és especial.
