Llarena recorda que la competència sobre el trasllat dels presos preventius correspon a Interior

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, ha recordat en una interlocutòria notificada aquest dijous que la competència per decidir en quina presó han d'estar els presos preventius no li correspon a ell, sinó a Institucions Penitenciàries. L'explicació de Llarena arriba hores després que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, hagi esquivat respondre sobre si està disposat a apropar a Catalunya els nou líders independentistes que són a la presó, però ha insistit que la decisió depèn del jutge.

Llarena ha volgut aclarir els dubtes que s'han generat sobre a qui li correspon la competència del trasllat dels presos preventius en una interlocutòria en què denega una nova petició de llibertat de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva. Segons el magistrat, encara que a Catalunya ja hi ha nou Govern, persisteix el risc de reiteració delictiva i de fugida.

Tots tres havien demanat també que, en el cas que no se'ls deixés en llibertat, sí que se'ls concedís el trasllat a una presó el més a prop possible del seu domicili per raons familiars i personals. I en aquest punt és on Llarena recorda que no té competència per decidir el centre penitenciari on han d'estar. El jutge recorda que l'article 79 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) disposa que "correspon a la Direcció General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de Justícia la direcció, organització i inspecció de les institucions que es regulen en aquesta llei, excepte pel que fa a les comunitats autònomes que hagin assumit en els seus respectius Estatuts l'execució de la legislació penitenciària i consegüent gestió de l'activitat penitenciària". Aquest precepte, segons explica en la seva interlocutòria, està vinculat amb l'article 31 del Reglament Penitenciari, que indica en l'apartat 1 que, conforme al que estableix l'article 79 de la Llei Orgànica General Penitenciària, “el centre directiu té competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris, sense perjudici de les atribucions dels jutges de vigilància en matèria de classificació per via de recurs”.

També recorda que, segons aquest reglament, el centre directiu ordenarà els trasllats corresponents sobre la base de les propostes formulades a aquest efecte per les Juntes de Tractament de les presons, si escau, pel director o bé el Consell de Direcció, així com els desplaçaments dels detinguts i presos que li siguin requerits per les autoritats competents. A més d'aquesta normativa, Llarena cita en la seva interlocutòria jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Suprem i escrits de la Fiscalia que incideixen en la tesi de l'instructor del Suprem.

Respecte a la petició de llibertat formulada per Forcadell, Junqueras i Romeva, el jutge sosté que el risc de reiteració delictiva no ha desaparegut pel fet que ells no participin en el nou Govern. Recorda que, com ja ha expressat en resolucions anteriors, el risc de reiteració delictiva es basa en el fet que els processats han compartit la determinació d'aconseguir la independència de Catalunya servint-se d'una conducta que infringia la llei i que preveien continuar amb aquesta actuació tan bon punt es recuperés el control de les institucions autonòmiques, per més que s'intervingués l'autonomia de Catalunya.

“Aquesta determinació de persistir en l'acció, freqüentment revalidada en l'actualitat en múltiples discursos públics, permet apreciar un risc particular de reiteració en els processats, per més que actualment no ocupin càrrecs representatius al Parlament o el Govern autonòmic”, conclou el magistrat. Sobretot, afegeix, quan els tres han tingut un paper principal en l'execució dels suposats delictes i el van exercir integrats en els partits que van prestar suport al procés.

En aquest context, assegura el jutge, sostenir que pel fet d'haver-se constituït el nou Govern autonòmic sense la seva participació no és previsible que una vegada que estiguin en llibertat puguin ajudar de manera personal i destacada a tornar a intentar implantar la república, “quan aquest és l'objectiu que expressament defensa el nou Govern que s'ha constituït amb el suport dels partits secessionistes en els quals els processats s'integren”, suposa, segons el jutge, “desconèixer” com van actuar els líders independentistes, així com que el trencament de la llei “ha comptat amb la col·laboració de diferents esforços, des de nombrosos sectors d'actuació política, administrativa o social”.

Sobre el risc de fugida, l'instructor considera que la temptació de fugir davant la possibilitat que recaigui sobre ells una pena alta augmenta a mesura que s'apropa el judici. També destaca el comportament dels investigats de “desatenció inclaudicant a les decisions de l'autoritat judicial i pel seu rebuig a sotmetre's a l'ordenament jurídic per aconseguir els seus objectius de desvincular-se de la sobirania de l'Estat”, la qual cosa permet apreciar una actuació personal de desatendre les crides judicials. A més, afegeix que els tres processats formen part d'un col·lectiu amb estructures organitzades, assessorament legal, rellevants recursos econòmics derivats de les aportacions dels seus associats, així com d'una armadura internacional per a la defensa dels seus plantejaments que els presta un suport eficaç. Finalment, recorda que set altres coautors dels fets investigats han optat per fugir d'Espanya “sense que la cooperació judicial internacional hagi restablert el perjudici que la seva actitud ha suposat per al desenvolupament del procés”.