Brussel·les vol prohibir la venda de canyetes, plats i coberts de plàstic

Hi ha batalles que es lliuren, encara que estiguin perdudes per endavant. Cada cert temps una notícia parla de centenars de quilos o tones de plàstics retirats per un grup de voluntaris en una platja. És un treball desagraït. Unes setmanes o mesos després, el mar torna a escopir plàstic amb igual o major intensitat. I de nou, voluntaris tornen a la sorra per apartar una ínfima part del que sura en els oceans.

Cada any s'estima que acaben en els mars vuit tones de plàstics. Brussel·les vol combatre el problema acudint a la seva arrel, a través del pla que contempla prohibir la venda de certs productes plàstics d'un sol ús. Una ambiciosa proposta que implicaria la desaparició de les prestatgeries de canyetes, plats i coberts de plàstic per ser reemplaçats pels seus equivalents fabricats amb materials sostenibles.

Perquè la idea es materialitzi ha d'aconseguir primer el vistiplau de l'Eurocambra i els Estats membres, un suport que Brussel·les confia a obtenir abans de les eleccions europees de maig del 2019. La Comissió ja ha aconseguit que els 28 aprovin normes per reduir l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús —a Espanya, per exemple, deixaran de ser gratuïtes a partir de juliol en tots els comerços—, però ara fa un pas de més calat amb aquesta proposta.

La sortida dels supermercats dels productes de plàstic d'un sol ús tindrà un impacte econòmic per a les empreses fabricadores, però la Comissió estima que els seus beneficis per al medi ambient o el turisme justifiquen àmpliament les noves restriccions. "Les deixalles plàstiques acaben en el nostre aire, el nostre sòl, els nostres oceans i en els nostres aliments", ha alertat aquest dilluns el vicepresident Frans Timmermans. La presència d'una ampolla d'aigua de plàstic des del faristol en el qual s'explicava davant els periodistes va cridar la seva atenció. "És una mostra que en la Comissió també ens queda molt per fer", ha comentat durant la seva intervenció.

Brussel·les no pot al·legar desconeixement del problema de la contaminació per plàstic. El Centre Comú d'Investigació de la Comissió —conegut per les sigles JRC— va realitzar el 2016 una completa anàlisi de les escombraries que acumulen les platges europees. I la conclusió va ser que el 84% dels residus trobats eren plàstics. A més, es donaven detalls concrets del tipus de plàstics localitzats, que ha servit a la Comissió per elaborar un top 10 de les escombraries més presents a les platges amb mesures per reduir el seu ús.

Entre les propostes llançades aquest dilluns es planteja també la prohibició dels bastonets de cotó —excepte aquells que s'utilitzin per motius mèdics—, els palets per remoure begudes i els pals per subjectar els globus. Això no suposa que hagin de deixar d'existir, però sí que els fabricants hauran d'optar per altres materials menys nocius per al medi ambient. El plàstic pot trigar diversos segles a descompondre's, al voltant del 70% dels residus plàstics acaben dipositats en els fons marins. I són ingerits per tortugues, foques, balenes, aus i també per peixos que després passen a la cadena alimentària, amb conseqüències per a la salut humana.

La proposta és menys restrictiva per a altres productes plàstics d'un sol ús, però també inclou noves obligacions per als fabricants d'envasos de menjar, gots, ampolles, bosses, embolcalls de caramels, burilles de cigarret, tovalloletes humides i globus. Tots ells hauran de sufragar una part de les despeses de la neteja de les deixalles, promoure el seu reciclatge en els casos que sigui possible i participar en campanyes de conscienciació. En el cas dels envasos per a aliments, només estaran permesos quan les tapes i taps segueixin fixats al recipient.

Brussel·les també estableix que el 90% de les ampolles de plàstic s'hauran de reciclar el 2025. A Espanya la taxa de reciclatge dels envasos domèstics és ara del 77%, segons les dades d'Ecoembes, l'entitat encarregada de la recollida i tractament d'aquestes ampolles a Espanya.