_
_
_
_

La Tarragona romana s’esquerda sota el pes de la modernitat

La unió dels materials emprats en una restauració contemporània amb els originals del segle II deteriora l’amfiteatre i genera controvèrsia en altres vestigis

Marc Rovira
Aspecte actual de l'amfiteatre romà de Tarragona.
Aspecte actual de l'amfiteatre romà de Tarragona.M. R.

Un missatge difós per l’Ajuntament de Tarragona a principis d’abril va encendre les alarmes: l’amfiteatre romà necessitava una actuació amb urgència. Per ser qui és el protagonista, el monument més visitat de la ciutat, i per l’hora del comunicat, un divendres a la tarda, una franja horària poc freqüent dels missatges oficials, la informació havia de ser rellevant. Ho era. L’esquerda que havia estat detectada a principis d’any en un dels murs d’una graderia reconstruïda l’any 1979 havia avançat i calia intervenir “amb urgència” per evitar un possible ensorrament. Un mes més tard l’amfiteatre segueix parcialment barrat per motius de seguretat i és impossible accedir a la sorra. Aquest dilluns arrenca el festival Tarraco Viva, una mostra cultural internacional dedicada a la divulgació històrica de l’època romana i que acull més de 100.000 visitants. L’amfiteatre és un dels escenaris on discorren les representacions.

L’Ajuntament ha assegurat que ni la fissura que hi ha al mur ni els treballs per apuntalar-lo modificaran la programació de Tarraco Viva. L’amfiteatre, de fet, ha romàs obert al públic amb una senyalització antiestètica que adverteix que no es pot baixar a la sorra. Una cinta de plàstic vermell en què es pot llegir la inscripció “Patrimoni Històric” delimita la zona malmesa. El risc d’ensorrament afecta la graderia i la passarel·la del túnel que dona accés a la plaça. Els operaris que s’encarreguen d’apuntalar el mur han provat d’habilitar, també, una escala metàl·lica provisional que hauria de facilitar el trànsit cap a la part central de l’amfiteatre, però l’apedaçament s’ha endarrerit i els visitants que s’apropen al monument, fins a 1.400 al dia el passat pont de l’1 de maig, s’han de conformar amb veure la sorra des de la distància.

La problemàtica de les esquerdes nia en la diferència de materials emprats originalment i els que es van usar en reconstruccions recents. Així ho pensa Ricardo Mar, doctor en Arquitectura i professor d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “La part afectada correspon a una actuació d’època moderna, ha patit una deterioració per envelliment perquè, contràriament al que es pensava, ni la tècnica ni els materials usats tenen durabilitat”. Ricardo Mar, que l’any 2000 va ser assessor municipal en el procés per aconseguir que el conjunt arqueològic de Tarraco fos declarat Patrimoni Mundial de la Unesco, assenyala la poca harmonia entre l’original i els arranjaments de l’època moderna: “es va usar formigó pensant que era indestructible. S’ha vist que no, i no només aquí, a Pompeia ha passat el mateix”. A banda dels materials emprats, també grinyola la tècnica que es va fer servir als anys 70 per reconstruir la graderia esquerdada. “Després de la graderia es va aixecar un mur de façana exterior, però els romans no treballaven així: la façana i la graderia eren un cos únic”. Ricardo Mar posa en relleu que aquest patrimoni té 2.000 anys d’història, però és fràgil: “cal cuidar-lo perquè no tingui data de caducitat”. Recomana aprendre la lliçó i entendre que cada edifici històric necessita la seva pròpia restauració, “amb els materials més adequats per a cada cas”. A més, assenyala que s’imposa un “monitoratge permanent” per veure com evolucionen els materials. No fer-ho suposa, al seu parer, “la crònica d’una mort anunciada”.

L’entrada a l’amfiteatre sol costar 3,30 euros però a causa de la restricció, l’accés és temporalment gratuïta. Com ho va ser després que s’inaugurés al segle II. Ho explica una guia que deixa al·lucinats uns escolars de la Sénia (Montsià) en explicar-los que en temps dels romans hi entraven 60.000 persones disposades a veure com es vessava sang a litres. Uns metres més enllà, uns estudiants de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) aprenen que la figura de l’època era el gladiador Claudio. “Era el Messi del moment, haguéssiu tingut el seu pòster a l’habitació”, els diu la guia als joves. També els explica que part de la construcció original va ser excavada a la pedra i que, on va fer falta col·locar maons, o carreus, per ser més precisos, es va usar argamassa. “Era molt més tova que el ciment d’avui”, precisa.

El circ i el teatre, també

No només a l’amfiteatre xoca el que és nou amb el que és antic. L’arqueòleg Josep Maria Macías, membre de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha publicat un article en què alerta de les intervencions que es duen a terme al circ romà, una construcció del segle I que, excepcionalment, els romans van aixecar dins de la trama urbana. El circ es troba molt a prop del que avui és la plaça de l’Ajuntament. La recent instal·lació d’unes graderies metàl·liques per rememorar l’estructura original suposa una intervenció “desmesurada i empobridora”, afirma Macías. Critica que la recuperació d’aquesta relíquia s’hagi executat “sense un pla director concret ni una línia d’actuacions acordades amb el conjunt d’agents polítics i encarregats del patrimoni local”. L’obra, valorada en 240.000 euros, ha estat igualment desaprovada per la majoria de l’oposició a l’Ajuntament.

La controvèrsia també planeja sobre el teatre romà, un vestigi que data de l’època de l’emperador August. Oblidat durant anys entre l’embull de blocs de pisos del front portuari, recuperar-lo era una assignatura pendent. En una actuació avalada pel departament de Cultura de la Generalitat, que ascendeix a 750.000 euros, s’ha fet una intervenció per reproduir la silueta de la graderia original. El material triat: ferro oxidat. Davant els dubtes que ha generat la restauració, la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament, Begoña Floria, replica: “no conec cap projecte arquitectònic de la ciutat que no hagi generat polèmica”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_