Un estudi alerta sobre l’augment de l’agressivitat dels senglars urbans

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) alerta sobre l'augment de l'agressivitat cap als humans dels senglars que busquen menjar pels carrers de la part alta de la ciutat de Barcelona. L'estudi sobre la presència de senglars en zones urbanes i periurbanes de Barcelona ha certificat que cada vegada és més habitual la presència de senglars a la ciutat a causa de les fonts d'aliments, cosa que comporta diferents perills per a la població.

Más información

Injectada la primera vacuna a un senglar per controlar la seva fertilitat

Contra la plaga de senglars, cassola

Xocar amb un senglar pot sortir car

L'investigador de la UAB i principal autor de la investigació, Jorge R. López Olvera, explica que la presència de senglars "està patint una tendència a l'alça des dels últims 30 o 40 anys a Occident en zones on el senglar és una espècie autòctona". En el cas de Barcelona, la invasió del senglar afecta sobretot en els districtes "de muntanya", limítrofs amb el Parc Natural de Collserola, com Horta-Guinardó, Sarrià Sant-Gervasi, Nou Barris i Gràcia, ha descrit l'investigador de la UAB.

López, que és veterinari, ha assenyalat que aquest augment de la població "respon en bona mesura al fet que el senglar a Collserola no té un depredador natural" i que "tota regulació de la població passa per la mortalitat antropogènica". "També ha influït l'augment de canvi de l'ús del sòl i l'abandonament del món rural, que han permès la reforestació d'algunes zones", encara que ha matisat que "no existeix una correlació entre l'augment de senglars i l'atracció fins a zones urbanes".

Per entendre per què els senglars baixen a zones urbanes, l'autor de la investigació ha apuntat que "cal tenir present les fonts d'alimentació. Hem vist que l'alimentació directa, les menjadores de colònies de gats, les escombraries i les zones verdes (riques en cucs, bulbs i aigua) atreuen els senglars". López ha avisat que la presència de senglars a àrees urbanes "pot causar destrosses de les zones verdes i de mobiliari urbà, accidents de trànsit, agressions directes i la transmissió de malalties de zoonosi (malalties que poden compartir éssers humans, animals salvatges i animals de companyia)".

La situació pot agreujar-se en pocs anys a causa "del curt temps de relleu generacional dels senglars, que cada any produeixen una generació nova capaç d'adaptar-se a la convivència amb l'ésser humà i fins i tot a veure'l com una font d'aliment que, si no l'hi dóna, el senglar pot exigir-se-la". Per això, l'investigador ha alertat que l'estudi ha observat "un augment de l'agressivitat en una part dels senglars que s'alimenten de menjar humà contra persones en casos en els quals aquestes portaven menjar".

"A més, també hem observat que, una vegada acostumats a menjar només menjar humana des de porcells no reconeixen l'aliment natural com a tal, pel que són capaços de passar per zones riques en aliment natural i ignorar-les per tornar a buscar en zones urbanes", ha advertit l'investigador. López ha explicat que tant ell com el seu equip d'investigació "porten treballant amb l'Ajuntament de Barcelona des del 2013 per estudiar els factors que atreuen els senglars, detecten les zones on es produeixen més albiraments i, últimament, treballen en mesures correctores".

"Actualment estem treballant en el desbrossat de zones de Collserola limítrofs amb les zones periurbanes per obligar els senglars que s'exposin a camp obert, a la vegada que revisem els contenidors d'escombraries", ha detallat. "També treballem en la implantació de menjables a prova de senglar per a les colònies de gats, de manera que no puguin menjar-se el menjar de gat i hem plantejat un canvi de la vegetació a les zones verdes perquè siguin menys atractives", ha dit López.

Respecte a les noves mesures que es poden adoptar per millorar el control de la població de senglars, el professor de Veterinària ha aclarit que "la mesura més lògica és l'alimentació en zones urbanes, encara que també s'estudia l'esterilització".