“Taxi, al carrer Pepe Rubianes!”

"Taxi! A casa. Al carrer Pepe Rubianes, si us plau". Joan Lluís Bozzo, si tingués diners, llogaria un pis que s'anuncia en el ja antic carrer Almirall Cervera i, des d'aquest diumenge, carrer Pepe Rubianes, per tenir "el gran gust", diu, de demanar aquesta adreça al taxista. Ho ha comentat en l'acte previ al descobriment de la placa que fa oficial el canvi en el nomenclàtor, aquest diumenge al matí. Les cadires, disposades davant d'un escenari presidit per una pantalla amb una foto de l'actor i la frase "Pepe Rubianes ja té carrer", al final de la via, a tocar de la platja, estaven totes plenes i al voltant hi havia moltes persones dretes, sota el sol, escoltant atentament i amb un tendre somriure a la cara.

A les 10.30 del matí, la Gumbo Jass Band ha començat a animar l'acte i la germana de Rubianes, la Carmen, ha presentat lectures que s'han fet de poemes de l'actor, alguns d’ells relatius a la mort. "Volíem descobrir també aquest altre Rubianes, el que ha escrit tants poemes que ara descobrim, a poc a poc", va dir la Carmen. Però l'ambient no ha perdut l'humor en cap moment. "Esteu tots de cara al sol, eh? Això al Pepe li faria molta gràcia", ha advertit el cantautor Èric Vinaixa, que li ha dedicat la cançó “Moltes gràcies”.

Más información

Pepe Rubianes, des del més enllà: “Fa set anys que espero la plaça”

El carrer on vivia Pepe Rubianes a la Barceloneta portarà el seu nom

Tot rebuscant als calaixos i a la memòria

I han aparegut les vídues a l'escenari. I els somriures tendres s’han convertit en rialles rubianesques. Andreu Buenafuente ha llegit els divertidíssims 10 manaments de Pepe i també ha recordat l'epitafi que volia Rubianes: "Aneu tots a prendre pel cul". Res més. Han parlat l'actriu Cristina Dilla, Maria Rosales i Lucila, la periodista Rosana Torres, que ha considerat la cerimònia "un acte de justícia poètica per a algú que ens va ensenyar a riure de nosaltres mateixos". I Jordi Parramon, i Joan Gràcia, del Tricicle...

Una altra de les vídues, Francesc Orella, davant d'un públic en el qual destacaven molts llaços grocs (l'acte s’havia avançat perquè qui volgués tingués temps d'anar a la manifestació per la llibertat dels independentistes presos), s’ha ficat de ple en la qüestió política. "Potser us anirem a veure a tu i a Flavià als llimbs, on hi ha la llibertat d'expressió". El Pare Manel, veu autoritzada en aquestes arts, ha assegurat que Pepe és a l'infern perquè "gràcies a Déu, era un gran pecador".

No hi ha faltat ni Carles Flavià, que, des del més enllà, en boca d'una de les seves vídues, Manel Fuentes, que ha fet de mestre de cerimònies, ha pres la paraula. "El Pepe no estaria detingut perquè no sabia escriure raps", ha dit Flavià-Fuentes.

Joan Lluís Bozzo ha aprofundit en el tema polític. "És una notícia bonica en uns dies en què ens hem arribat a preguntar si les actuacions del Pepe, les seves representacions, els seus exabruptes, no serien motiu d'alguna querella per part de l'aparell afinador dels jutges i els fiscals i no el portarien a fer companyia als conciutadans i conciutadanes que viuen el malson de la presó i l'exili", ha dit el director de Dagoll Dagom. "Però la ciutat segueix viva i republicana, alegre i laica, descarada i riallera, i s'adorna amb el nom del nostre amic per deixar ben clar a tothom que aposta per la llibertat i per l'anhelada república".

“El Pepe era un gran pecador, gràcies a Déu, i per això serà a l’infern”, va fer broma el Pare Manel

L'última vídua ha parlat cantant. "Si hagués hagut de cantar qualsevol dels altres això hauria acabat d'una altra manera, més divertida, probablement", ha dit un divertit Joan Manuel Serrat, abans de cridar Kitflus perquè s'assegués al piano. I li ha dedicat a Pepe la cançó més oportuna: “Seria fantàstic”. "Seria fantàstic anar per la vida sense compliments [...]. Seria fantàstic que s'instal·lés al barri el paradís terrenal [...]. Sentir-se com a casa a tot arreu. Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu..."(Segur que no es va inspirar en Rubianes per escriure-la?).

Ha tancat l'acte Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que ha avisat que parlaria en honor a Rubianes i, per tant, fora de qualsevol protocol: "Per què cony es mor la gent bona?", s'ha preguntat, amb paraulota i tot, per recordar també Carles Flavià i un altre il·lustre barceloní d'adopció i també de la Barceloneta, Paco Camarasa. Colau no va conèixer Rubianes personalment, però ha dit que bastants coses l’unien a ell: "Tots dos vam estudiar filosofia i teníem clar que no seríem filòsofs".

L'alcaldessa s’ha definit com una artista fracassada: "Això som els que ens dediquem a la política", ha dit. "Alguns ho som de forma conscient, però d'altres, de forma inconscient. Quantes coses ens hauríem estalviat si Trump hagués cantat com Mick Jagger! O si Aznar hagués cantat com Raphael, o Cifuentes com Alaska (a qui li importa?)”.

Rubianes, mort l'1 de març del 2009, reclamava cada any, des del més enllà, a través d'una esquela que publicaven les seves vídues a El Periódico, la promesa que li va fer l'Ajuntament de Barcelona de posar el seu nom a un carrer de la ciutat. En el desè aniversari de la seva mort, cal imaginar que l'esquela, per fi, serà d'agraïment.