L’Audiència Nacional ordena la detenció de dos membres dels CDR per rebel·lió i terrorisme

La Guàrdia Civil ha engegat aquest dimarts una operació per a la detenció de dues persones vinculades als autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR), els grups organitzats sorgits a Catalunya per imposar, mitjançant accions de diversa naturalesa, la independència després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017. Se'ls investiga pels delictes de rebel·lió i terrorisme, segons fonts fiscals. Els arrestos han estat ordenats pel jutjat central d'instrucció núm. 6 de l'Audiència Nacional.

Fins al moment ha estat detinguda una dona de Viladecans a la qual s'atribueix l'elaboració i distribució d'un àudio amb instruccions que anticipava les accions dels CDR aquesta Setmana Santa. Diumenge, 1 d'abril, per exemple, un piquet de CDR va desmuntar durant una hora les barreres de quatre peatges d'autopistes catalanes en plena operació tornada de les vacances. L'altre implicat, que encara no ha estat detingut, està investigat per l'organització del tall de l'AP-7 i els sabotatges d'aquesta mateixa via. En diversos comptes de Twitter els Comitès han difós un comunicat en el qual asseguren que aquesta operació "demostra que anem pel bon camí". "No ens enganyem, l'Estat no frena, sinó que accelera", han assenyalat.

Els Comitès de Defensa de la República, al voltant de 300 a tot Catalunya, han revifat i endurit les seves actuacions després de la detenció, el passat 25 de març a Alemanya, de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Després de l'arrest del polític, fugit de la justícia després de proclamar la independència de Catalunya al Parlament el 27 de setembre, els CDR van tallar durant diverses hores algunes de les principals carreteres de Catalunya, tot i que es van dissoldre abans que els Mossos d'Esquadra arribessin a utilitzar la força.

Els Comitès de Defensa de la República són la continuació dels Comitès de Defensa del Referèndum, grups que van començar a organitzar-se al juliol, principalment a través d'internet i aplicacions de missatgeria instantània com Telegram, per impedir que l'Estat bloquegés la consulta il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Després del referèndum, en el qual es van produir càrregues policials a tot Catalunya, els CDR es van autoproclamar defensors de la república, que consideren el règim vigent a la comunitat autònoma, i van tenir un paper molt rellevant en "l'aturada de país” del 3 d'octubre, on van ocupar infraestructures com l'estació de l'AVE de Girona. Encara que els grups mantenen un nucli de militants antisistema, el perfil s'ha ampliat a estudiants, professionals o jubilats.

El delicte de rebel·lió castiga amb fins a 30 anys de presó en els casos més greus els qui s'aixequin “violentament i públicament” per, entre altres objectius, “derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d'una part del territori nacional”. Pel que fa al delicte de terrorisme, el Codi Penal recull sota aquesta denominació nombroses conductes, des de l'assassinat i el segrest fins al dipòsit d'armes passant pels delictes contra el patrimoni (robatoris, furts), quan es fan amb alguna de les finalitats següents: "Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a fer un acte o a abstenir-se de fer-lo"; "alterar greument la pau pública"; "desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional o provocar un estat de terror en la població o en una part".