El Constitucional anul·la el reglament que desplega el pla de la LOMCE per estudiar castellà a Catalunya

El Tribunal Constitucional ha derogat el reglament que desenvolupa el sistema de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) per garantir l'ensenyament en castellà a Catalunya. L'alt tribunal s'ha reafirmat en la sentència del febrer en la qual anul·lava diversos articles de la LOMCE que obligaven la Generalitat de Catalunya a pagar ajudes econòmiques perquè els nens es matriculessin en centres privats on s'estudiés en castellà, i ha declarat també inconstitucional i nul el Reial decret 591/2014 que desplegava el procediment dissenyat per la LOMCE.

Amb aquesta sentència, el Constitucional estima el conflicte de competències presentat per la Generalitat en entendre que el Govern central estava envaint les atribucions de l'Executiu català en matèria d'ensenyament. A Catalunya, la llengua vehicular en l'ensenyament públic és el català i s'imparteix en castellà l'assignatura de Llengua Castellana (dues hores setmanals a primària, tres a secundària i dues a batxillerat). Segons el que es disposa a la LOMCE, el Govern central obligava la Generalitat a abonar ajudes d'uns 6.000 euros (un import màxim equivalent al cost d'una plaça en un centre públic) a les famílies que ho sol·licitessin per matricular els seus fills en centres privats on s'assegurés l'ús del castellà com a llengua vehicular. Segons les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, el Ministeri d'Educació va obrir 154 expedients de sol·licitud d'aquestes ajudes durant els tres cursos que va estar en vigència —2014-2017— i se'n van estimar 50.

L'alt tribunal ha recorregut a l'argumentari de la sentència del febrer per sustentar la seva decisió i, en la línia del que va dictar fa poc més d'un mes, rebutja el procediment dissenyat a la LOMCE per garantir el castellà com a llengua vehicular a l'escola. La sentència del febrer passat, a la qual es remet ara altre cop el Tribunal Constitucional, apunta al fet que el Govern central, a través de l'Alta Inspecció d'Educació, excedeix els límits constitucionals d'intervenció en les competències autonòmiques. “La intervenció directa de l'alta inspecció [de l'Estat] en l'escolarització dels alumnes al territori de la comunitat autònoma de Catalunya desborda de manera manifesta la funció de comprovació, fiscalització o verificació que hem considerat adequada al marc constitucional”, sostenen els magistrats, que consideren que hi ha hagut una “indeguda assumpció directa i exclusiva per l'Estat d'una competència d'execució pròpia de la comunitat autònoma”.

El reial decret impugnat per la Generalitat i declarat ara inconstitucional pel ple de l'alt tribunal desplega com, qui i quan reconèixer el controvertit dret a la compensació de les despeses d'escolarització en castellà, el procediment de liquidació i pagament per part del Ministeri d'Educació i el procediment de repercussió a l'Administració autonòmica de les quantitats pagades.