Malalties sota vigilància

Els equips de Salut Pública tenen sota vigilància un total de 60 dolències infeccioses. Són les anomenades malalties de declaració obligatòria, que els metges han d’informar i reportar a aquests especialistes quan detecten o sospiten d’un cas. N’hi ha algunes, com el VIH, la sífilis, la legionel·la o la grip, que són més que conegudes per la població, per la seva incidència i presència en l’entorn comú. Però moltes d’altres han estat oblidades per l’imaginari col·lectiu abans d’hora. No obstant això, els epidemiòlegs no baixen la guàrdia perquè de les 60 malalties vigilades, només una es considera erradicada realment: la verola; les altres, segueixen aquí.

Catalunya, com la resta de comunitats, dona compte dels casos que detecta al Centre Nacional d’Epidemiologia, que elabora un informe setmanal sobre la presència d’una trentena de les malalties de declaració obligatòria. Segons les dades preliminars recollides en els informes setmanals del 2017 —algun document no disposava d’informació de Catalunya—, la Generalitat va reportar, com era previsible, milers de casos de grip per l’epidèmia estacional de tots els anys, però també va notificar diagnòstics menys comuns, com triquinosi, malària o galteres. Tot seguit, n’expliquem alguns:

Botulisme: un cas. És una dolència greu provocada per la potent neurotoxina que desprèn el bacteri Clostridium botulinum. La toxina bloqueja funcions nervioses i pot produir paràlisi respiratòria i muscular. La malaltia se sol generar a través d’una intoxicació alimentària. La mortalitat en països occidentals ronda el 3%, encara que sol ser per malalties associades que els pacients, atesa la seva debilitat, adquireixen durant la seva estada a la UCI.

Febre tifoide: sis casos. És una dolència greu que sol afectar persones de països en desenvolupament i està provocada pel bacteri Salmonel·la typhique, relacionada amb la que causa la salmonel·losi. Es contreu a través del consum d’aigua o aliments contaminats per persones infectades i sol presentar-se amb febre alta, dolor abdominal i diarrea. Sense antibiòtic urgent, pot produir complicacions molt greus.

Shigel·losi: 68 casos. Es tracta d’una malaltia produïda per un grup de bacteris (Shigella) que afecten l’aparell digestiu. La diarrea, sovint sagnant, és el principal símptoma i encara que acostuma desaparèixer sola, pot generar complicacions i requerir antibiòtic. Segons Salut, sol haver-hi fins a 130 casos alguns anys.

Triquinosi: un cas. Les larves d’un cuc intestinal (Trichinella spp) solen ser les causants de la malaltia en migrar i encapsular-se a la musculatura. Els símptomes són de dolor abdominal, diarrea i febre, entre d’altres, encara que sol guarir-se sense gaires complicacions. La triquinosi s’origina en consumir carn de senglar o de productes elaborats amb aquesta carn que no han estat sotmesos a les pertinents anàlisis obligatòries, segons Salut Pública.

Legionel·la: 263 casos. Està provocada pel bacteri Legionella pneumophila, que sol trobar-se en llocs humits. No es contagia de persona a persona, sinó en inhalar el bacteri, que viatja per l’aire a través de gotes d’aigua microscòpiques. En aspirar-la, arriba als pulmons i es reprodueix sense control. La malaltia sol tenir bon pronòstic, encara que es pot complicar si el pacient té factors de risc com el tabaquisme, patologies cròniques greus (càncer, cardiopaties...) o edat avançada.

Malària: 121 casos. La causa un paràsit que es transmet a les persones a través de picades de mosquits infectats. No hi ha casos autòctons, per la qual cosa tots els malalts són persones que han visitat països on aquesta malaltia és endèmica. Es caracteritza per febre alta i anèmia. La malària és una malaltia curable si es tracta de forma immediata però al voltant de tres milions de persones, sobretot nens de països en desenvolupament, moren per complicacions vinculades a aquesta dolència.

Brucel·losi: un cas. Es transmet d’animals a persones a través d’un bacteri que se sol trobar en animals de granja. Els símptomes són similars als de la grip i, als països desenvolupats, sol afectar persones que treballen amb els animals malalts, com ara grangers o veterinaris. En zones en desenvolupament, s’adquireix pel consum de llet o formatge sense pasteuritzar.

Tos ferina: 945 casos. És una malaltia respiratòria molt contagiosa produïda per un bacteri. Es caracteritza per llargues crisis de tos convulsiva. És una dolència per a la qual es disposa de vacuna que sol afectar els nens petits.