PSOE i PSC es confabulen per mantenir la unitat, malgrat les seves diferències pel procés

La estreta sintonia entre Pedro Sánchez i Miquel Iceta no ha evitat que en els últims mesos hagin divergit els discursos del PSOE i del PSC. L’última discrepància es va produir arran de la proposta d’un Govern de concentració amb presència de tots els partits que va formular Iceta el passat dia 26. El PSOE defensa que “l’esquerra no pot alinear-se amb els separatistes”, i el PSC anuncia que seguirà intentant la “reconciliació” dels catalans. Malgrat les diferències, tots dos partits coincideixen que la unitat no perilla.

Des que es va crear el PSC, ja fa gairebé 40 anys, la seva relació amb el PSOE sempre ha estat farcida de discrepàncies, però ambdues directives coincideixen que ara gaudeix de bona salut. Miquel Iceta parla diàriament amb Pedro Sánchez i en la decisió més transcendental fins avui a causa de la crisi política catalana, l’aplicació de l’article 155, ambdues directives van anar de la mà, al marge que provoqués la dimissió de Núria Parlon de l’executiva del PSOE i d’alguns alcaldes socialistes catalans, com el de Terrassa.

Malgrat aquesta sintonia en la relació i el diagnòstic que l’aposta independentista ha fracassat i que la solució passa per una reforma constitucional, els discursos polítics del PSOE i el PSC no només no coincideixen en algunes ocasions, sinó que tots dos partits han mantingut posicions diferenciades durant els mesos del desafiament secessionista. Així doncs, Ferraz ha defensat el processament dels líders del procés acordat pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, mentre la directiva del PSC ha qualificat de “desproporcionades” les ordres de presó que s’han dictat durant aquest temps. Va passar també el dia del referèndum il·legal de l’1 d’octubre, quan el PSC va exigir a mig matí que s’acabessin les càrregues policials a les portes dels col·legis, mentre el PSOE va preferir mantenir-se en silenci i després va anunciar una reprovació a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que finalment va retirar.

Davant el govern de concentració que va proposar Iceta aquesta passada setmana, la sotssecretària general del PSOE, Adriana Lastra, i el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, van manifestar taxatius que en tot cas el PSC no faria president a cap independentista. Els socialistes catalans recorden que ja es van comprometre en campanya al fet que això no passaria, i que el que proposaven era un govern amb tots els partits.

Iceta va parlar amb Sánchez després que es conegués aquesta proposta, no abans, i el líder del PSOE li va comunicar els seus dubtes per considerar-la inviable i perquè s’interpretava que amaga una voluntat d’acord amb els independentistes, segons va explicar el líder del PSC en una entrevista a EL PAÍS. Malgrat això, Iceta la va plantejar amb la confiança en què si en aquest hipotètic govern estigués Ciutadans i el PP, el PSOE no s’hi podria negar, tot i ser conscient en tot cas que la seva idea és “impossible” amb el clima polític actual a Catalunya.

La darrera setmana, a més, el dia que Ábalos carregava contra el president del Parlament, Roger Torrent, pel seu discurs institucional a favor dels líders independentistes empresonats, que va qualificar de “delirant” i propi d’“una ideologia totalitària”, el PSC va votar a la Cambra en contra d’una proposta de Ciutadans que reclamava la dimissió de Torrent.

Electorats diferents

El PSOE i el PSC a vegades parlen a electorats diferents, però el seu discurs s’ha diferenciat més en les últimes setmanes, quan el del PSOE s’ha endurit contra el separatisme i el del PSC segueix demanant superar els blocs. Sánchez mateix, a través de Twitter, ha contraposat l’esquerra, “europeista, progressista i integradora”, amb l’independentisme, “excloent i aïllacionista”. Des del PSC es resta importància a aquestes discrepàncies, que seguiran persistint: “Sánchez és conscient de la dificultat de la situació catalana i que pot anar a pitjor i el PSC seguirà fent propostes amb sentit d’estat i generositat, encara que uns altres se sentin més còmodes amb l’enfrontament”, diu un dirigent. A la directiva federal del PSOE també es resta valor a les dissensions, tot i que algunes fonts de l’executiva defensen que a Catalunya li cal ara “més PSOE”. El PSC respon que és un partit sobirà i que seguirà reclamant la “reconciliació” dels catalans.