Contra les ‘fake news’, periodisme

La “notícia” que el Govern d'Islàndia pagaria 1.800 euros al mes als homes que es casessin amb una dona islandesa, que es va emetre en un vídeo de YouTube, va tenir un milió de visites. Va ser completament inventada i el Govern islandès la va desmentir. La “notícia” que la Universitat d'Oxford donaria 15 minuts més de temps a les dones per fer els exàmens era falsa a mitges, ja que la mesura sí que es va aplicar, però l'univers no eren només les dones, sinó tot l'alumnat. La “notícia” que l'Ajuntament d'Oviedo prohibiria mirar i dirigir-se a les dones al carrer, que partia d'un contingut humorístic originat a les pàgines satíriques de 12minutos.com, es va difondre com una notícia real a diversos mitjans i plataformes d'internet. Són tres exemples als quals fa referència un informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre les fake news de gènere, que arriben a reforçar la discriminació de les dones.

La peça referent a Islàndia ha estat un exemple del fenomen de “desinformació informativa” en un debat organitzat pel CAC al voltant de la informació en l'era de les fake news, en el marc d'una sèrie de reflexions del Fòrum de Comunicació que avui han desenvolupat els periodistes Marta Sugrañes (TVE), Toni Cruanyes (TVC) i Agnès Marquès (RAC1), moderats per Mònica Planas. El fenomen està directament relacionat amb la circulació massiva i immediata de tot tipus d'informacions a les xarxes socials que són l'instrument de coneixement, en primera instància, del 48% de la població, una proporció que puja fins al 75% en el cas dels joves a través de Facebook, Twitter i altres.

Un informe de la Unió Europea suggereix una cosa semblant a una recepta per abordar aquest fenomen: alfabetització mediàtica, reforçar el paper dels mitjans de comunicació i adoptar un codi de bones pràctiques. Aquesta és la teoria. Què han de fer els mitjans de comunicació davant d'una gran saturació informativa? “La veritat és que és un drama l'impacte que té la invasió d'informació de les xarxes socials perquè cada vegada necessitem més temps per comprovar si una cosa és certa o no”, reconeix Sugrañes. “Jo ho resumiria en els mecanismes de sempre, contrastar les informacions. Fer les trucades que toquen abans de donar crèdit a alguna cosa que circula per les xarxes”, afegeix Marquès. Cruanyes, presentador del TN vespre, posa un altre exemple del que va passar fa tot just uns dies, quan va circular per les xarxes que l'exconseller Joaquim Forn tenia tuberculosi: “Cal comprovar si és veritat o no, i trucar i donar la informació que es contrasta, que en aquest cas era que no es tractava de tuberculosi”.

Hi ha prou quòrum en el fet que, a més de contrastar, el bagatge professional és una altra bona eina per destriar la falsedat, i també reconeixen que un hàndicap per posar-ho en pràctica és “ells ho han donat”. Un problema més: la viralitat de les informacions o “destriar entres les que tenen vida només a les xarxes socials i es queden aquí i les que sí que tenen un interès informatiu”, afegeix Marquès. I un altre: les presses.

Ser emissor a les xarxes no és el mateix que ser periodista. Però, com s'enfoca a la televisió o a la ràdio una notícia o informació que circula per les xarxes socials? “En televisió, dels periodistes s'espera que les notícies s'expliquin, s'argumentin i que es faci ordenadament amb criteris periodístics”, sosté Cruanyes. L'exemple del que ha passat aquesta setmana amb l'assassinat de Gabriel Cruz en el tractament televisiu ha donat joc en el debat. “És un clar exemple que l'espectacle televisiu ha multiplicat la commoció”, en opinió de la periodista de RAC1, que, com els seus col·legues en la trobada, es mostrava molt crítica per la confusió buscada d'alguns programes d'entreteniment de les cadenes privades –Antena 3 i Telecinco– d'utilitzar elements habituals dels programes informatius –com les connexions en directe– per realçar el missatge “del que és purament un programa de tertúlia entre opinadors”. Cruanyes escombra una mica cap a casa i reconeix que el procés s'ha convertit, a TV3, en contingut de programes d'entreteniment. També admet que, objectivament, a l'informatiu del TN –que, com la resta dels catalans, bàsicament es va sumar a les notícies de l'assassinat del Gabriel a partir de diumenge amb la detenció de la sospitosa i la troballa del cadàver– no li interessaven els detalls del cas, “però anem a remolc de tot i això passa perquè és un sistema de televisions que és una merda, que es basa en un negoci perquè la gent passi l'estona mirant la tele i, mentrestant, els posem anuncis”.