Flix: resignats davant de la contaminació

Els treballs de descontaminació del riu Ebre al seu pas per Flix (Ribera d'Ebre) fa 14 anys que estan empantanats. La publicació per part d'El País d'un pacte secret i milionari entre FCC i Acuamed per manipular presumptament informes tècnics i científics ha atiat encara més un foc que fa temps que crema. Va haver-hi una època en què les mobilitzacions dels habitants de la zona eren enèrgiques, ja fos una crida per conservar l'activitat de la fàbrica Ercros o per demanar més infraestructures, però aquella etapa va passar. La resignació i el fastigueig, sumades al progressiu envelliment de la població, han silenciat el disgust.

Más información

Acuamed admet que queden 80.000 metres cúbics de llots tòxics a Flix

Flix exigeix al ministeri que aclareixi l’estat del pantà

Flix ha perdut 700 veïns en deu anys. No és una tendència rara a la Ribera d'Ebre, una comarca empobrida i que amb prou feines suma 22.000 veïns. Però a Flix la dinàmica amarga especialment perquè els temps passats van ser millors: el municipi havia estat un destacat pol industrial ja que la planta electroquímica d’Ercros havia arribat a ocupar més d'1.000 treballadors. Alguns veïns asseguren que, en temps de bonança, era un actiu de cert glamur ser de Flix, ser flixanco, quan hi havia festes als pobles de la comarca, eminentment rurals. Es compleixen cinc anys de la gran mobilització de Flix a Barcelona per protestar davant la seu d’Ercros per l’ERO a la fàbrica. El poble va quedar desert aquell dia i van tancar bars, botigues, comerços i fins i tot les sucursals bancàries. Marc Mur, l'alcalde, va anar a Barcelona. Militava llavors al PSC i va entonar un discurs molt crític amb l'empresa però, també, va assenyalar que el poble patia la deixadesa de les administracions. Mur s'ha desvinculat del PSC i ara és més afí a ERC. El seu to crític s'ha modulat i apunta que la maquinació amb els treballs de neteja del pantà és un tema que està "judicialitzat" i que ja el resoldrà "qui l'hagi de resoldre". Mur fins i tot es mostra agraït amb el màxim mandatari d’Acuamed, Francisco Baratech, per tenir-lo "al dia" de com evoluciona el desbloqueig de les tasques de neteja. Els tècnics de Tragsa, l'empresa adjudicatària de l'encàrrec, ja han arribat a Flix per iniciar les prospeccions a l'embassament on s'acumulen uns 80.000 metres cúbics de llots tòxics i l'ajuntament fins i tot els ha cedit espais. Això xocaria amb la voluntat de l'antiga empresa netejadora, FCC, que suposadament es nega al fet que una altra companyia reprengui les tasques que van quedar a mig acabar després de facturar treballs per valor de 190 milions d'euros. Va ser a la fi del 2015 quan FCC va donar per acabada la neteja malgrat que encara hi havia restes al fons del riu. Marc Mur insisteix que té el compromís "d’Acuamed i de la secretaria d’Estat de Medi Ambient", que els treballs de neteja es reprendran en les properes setmanes i que Tragsa els pot tenir enllestits en un any i mig. "El tema s’allarga des del 2004", diu.

El fons de l’Ebre està impregnat de metalls pesats, entre els quals destaca una alta concentració de mercuri, i radionucleids, com l'urani. Riu avall, l’Ebre proveeix una població d'unes 800.000 persones i rega una zona d'incomparable valor natural com és el Delta de l'Ebre. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha destacat per ser molt activa protestant davant les possibles amenaces que pugui patir el riu i el seu ecosistema. No obstant això, amb prou feines ha pres protagonisme en l'assumpte de Flix. Susanna Abella, portaveu de la PDE, al·lega que "Flix ens queda lluny". Afegeix que, com a mínim, la PDE està en contacte amb el grup d'acció local Flix Net. Alejandra López és membre d'aquest grup ambientalista. "No hi ha una mobilització, ja voldríem generar-la", assenyala. Posa en relleu que el poble viu amb "inquietud" la contaminació del riu però que el malestar no cristal·litza en una crida popular. "I aquest no és un problema del poble, és un problema del territori", alerta.

Xavier Sabaté, exconseller de Governació durant el tripartit i un històric del PSC a Tarragona, és de Flix. Adverteix que per entendre la reserva amb què Flix gestiona el seu particular chapapote cal apropar-se a la singularitat del poble. "Hi ha por a l'estigmatització", indica. "La resignació existeix perquè ha calat el discurs que aquí no vindrà ningú a invertir", diu. A més de la proximitat amb la nuclear d’Ascó, el poble ha vist la seva imatge lligada a la indústria química i, ara, als residus químics. La por a les etiquetes no és nova a Flix. Anys enrere, Antoni Sabaté, exalcalde i germà de Xavier Sabaté, va arribar a personar-se davant els meteoròlegs de TV3 per reclamar-los que deixessin de destacar al poble com l'enclavament català on feia més calor, perquè temia que espantessin potencials visitants. Les temperatures segueixen sent inclements a Flix però no és el mercuri dels termòmetres el que taca el nom del poble, sinó el que prenya el fons del riu.