_
_
_
_

El Born renega del seu passat

El nou pla director del centre, nascut el 2013 com a icona de la reivindicació nacionalista, s'oblida del 1714 i se centra en la memòria històrica

José Ángel Montañés
La senyera oneja al masteler de 17,14 metres a l'entrada del Born Centre de Cultura i Memòria.
La senyera oneja al masteler de 17,14 metres a l'entrada del Born Centre de Cultura i Memòria.Carles Ribas

El Born va obrir les portes el 2013, un any abans de la celebració dels fastos del 1714, convertit en la icona de la reivindicació nacionalista després d'invertir-hi gairebé 90 milions d'euros. Quan va baixar el suflé que va suposar la celebració dels 300 anys de la derrota catalana davant de les tropes de Felip V i el relleu al Consistori de Xavier Trias per Ada Colau, el centre cultural va perdre part dels seus trets d'identitat amb els quals acabava de néixer. Han passat quatre anys i el Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM) segueix buscant el seu encaix en el panorama museístic i cultural de la ciutat, a més de les senyes d'identitat, com va quedar palès aquest dimarts en la presentació del pla director que van donar a conèixer la directora del centre, Montserrat Iniesta —que va prendre possessió al setembre, però que també es va presentar aquest dimarts—, i Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament.

A Re-habitar el Born, que és el nom que rep el pla, queda clar que es renega dels seus primers anys de vida, ja que no s'ha programat ni un sol acte o activitat relacionada amb el 1714. “Això no és un monument, és un lloc, un espai urbà de 8.000 metres quadrats on es poden trobar traces de més de set segles de Barcelones molt diverses, com si fos un immens palimpsest. El monument és fora”, va dir Iniesta en referència no tant a l'edifici de Fontseré com a la bandera de 17,14 metres d'altura que oneja a la porta de l'antic mercat.

Vinyes: “El Born és inclusiu i no es consagra a una cronologia tancada”
L’exposició fixa es renovarà “perquè cada vegada la visita menys gent”

Vinyes va insistir que “la sacralització del Born es va produir en la societat, però no al centre. El Born no s'atura, és inclusiu i no es consagra a una cronologia determinada i tancada” i va subratllar que al centre “no comença ni acaba res, sinó que la història flueix durant set segles”.

Per fer més atractiva la visita, Iniesta va explicar que s'està estudiant la possibilitat d'establir “un recorregut autònom al jaciment, sense guia, ja que fins ara de manera lliure només es pot fer una visita perimetral elevada i allunyada de les restes arqueològiques”, una iniciativa que haurà de rebre el vistiplau dels responsables de la conservació de les restes, així com de l'equip d'arqueòlegs que segueixen excavant cada any. També s'estudia renovar l'exposició permanent “que cada vegada visita menys gent”, una mostra amb milers d'objectes localitzats durant l'excavació, que més enllà d'interpretacions, il·lustra la vida a la Barcelona del segle XVIII.

D’1,5 milions de visitants a 105.000 usuaris

No serà fàcil convertir el Born en el centre de la memòria de Barcelona, tal com van anunciar dimarts Iniesta i Vinyes. El Born CCM és un jaciment urbà excepcional, té una estructura singular que el cobreix i té una ubicació privilegiada. Però malgrat que l'any passat el van visitar 1,5 milions de persones, cosa que va fer que fos un dels centres més visitats de la ciutat, no té el suport dels barcelonins. En aquesta xifra milionària s'engloba tothom que hi entra, fins i tot qui ho fa per fer unes braves a la cafeteria. Així doncs, del total del 2017, només 105.000 van participar en alguna de les activitats programades (incloent-hi els 79.000 que van visitar el jaciment i l'exposició permanent). A més, segons una enquesta de l'Icub, el 25% dels usuaris està satisfet amb el que va veure o va fer al centre.

El programa d'activitats que es va presentar dimarts consta, fonamentalment, de tres exposicions: la prorrogada del 2017, centrada en Montserrat Roig; la que es veurà a partir del juliol sobre els efectes del bombardeig de Barcelona el 1938 vist pels nens que la van patir; i ja el 2019, una sobre el cartellista republicà Josep Renau. Les tres incideixen en l'aspecte de memòria contemporània que tant Vinyes com Iniesta van voler destacar. El 2018 no s'ha programat cap mostra de petit format, d'accés lliure i gratuït.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_