Catalunya és la comunitat on les rendes baixes paguen més IRPF

Catalunya és la comunitat autònoma on les rendes fins a 30.000 euros paguen més per l'impost de la renda. El motiu és que aquesta comunitat té fixat el tipus mínim en el 12%, molt per sobre del 9,5% que tenen les altres 19 de mitjana. A més, totes les autonomies que han posat el tipus mínim per sobre de la mitjana l'han deixat en el 10%, excepte Catalunya. Aquestes són Andalusia, Aragó, Astúries, Múrcia i la Comunitat Valenciana. I això deixa les rendes baixes catalanes com les que més pressió fiscal reben per aquest impost, segons el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2018, publicat avui dilluns pel Registre d'Assessors Fiscals del Consell General d'Economistes. Les comunitats tenen capacitat legislativa sobre la meitat de la tarifa de l'IRPF. 

El cas català és clarament cridaner perquè es desmarca de tots els altres. Mentre que la majoria ha anat adaptant els tipus a la rebaixa d'impostos que va fer l'Estat central, la Generalitat de Catalunya els ha deixat igual que abans. Per a una renda de 16.000 euros, un contribuent a Catalunya paga 1.611 euros, respecte als 1.439 que pagaria amb la normativa exclusivament estatal i els 1.492 que tributa en la següent que més pressió exerceix en aquest nivell d'ingressos, Balears. La segueixen, per ordre de pressió fiscal, Múrcia, Aragó i Andalusia. Per contra, la comunitat on consistentment es tributa menys, independentment de la renda, és Madrid, on per 16.000 euros es paguen 1.434 euros.

Per 20.000 euros, a Catalunya es desemborsen 2.510 euros, bastant per sobre de la segona que més exigeix, Aragó, amb 2.394 euros. A continuació, figuren Aragó, Múrcia, Balears, Andalusia, Astúries i Extremadura, en aquest ordre. A Madrid la tributació se situa en els 2.303 euros, uns 300 euros menys que a Catalunya. Amb una base de 30.000 euros, la factura per IRPF d'un català és de 5.102 euros davant dels 4.939 de la norma estatal i els 4.839 que s'abonen a Madrid. "Caldria veure-ho, però normalment el nucli principal de la tributació són les rendes mitjanes i baixes, i sorprèn que aquest sigui el que a Catalunya grava més", ha declarat Valentín Pich, president del Consell General d'Economistes.

En canvi, per a un contribuent de 45.000 euros, Extremadura és la regió en la qual més es tributa, seguida de Múrcia, Aragó, Balears, Catalunya i Galícia. A les franges més altes d'ingressos, a partir d'uns 110.000 euros, és a la Comunitat Valenciana on sempre es paga més. Amb variacions segons la cota de retribució, entre les que més graven les rendes altes sempre apareixen Cantàbria, Andalusia, Extremadura i La Rioja.

En general, els autors de l'estudi assenyalen que durant els últims anys s'ha donat, d'una banda, una elevada competència a la baixa en els impostos de successions; i de l'altra, una alta competència a l'alça en els tributs sobre la compra d'habitatge, és a dir, els impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Respecte a l'impost sobre successions, per una herència d'uns 800.000 euros es desemborsaria més a Aragó, Astúries, Castella i Lleó i València. No es tributaria ni a Andalusia ni a Canàries. I s'abonaria poc a Madrid, Extremadura i Múrcia. Per donacions, l'impost resulta més alt a Andalusia, Castella i Lleó, Extremadura, Cantàbria, Aragó, Astúries i València. Pel que fa a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, Cantàbria, Catalunya, Galícia, i València tenen els gravàmens més elevats quan no estan destinats a habitatge amb 15.000 per 150.000 euros; 45.000 per 450.0000 euros i 50.000 per 500.000 euros. En aquesta matèria, Madrid sobresurt una vegada més per una pressió fiscal bastant menor.

En el supòsit d'un patrimoni de 800.000 euros, es pagaria més a Aragó, Extremadura, Catalunya i València, en aquest ordre. Per a patrimonis de 4 milions i superiors, es tributaria més a Extremadura, Balears, València i Andalusia. A Madrid, en canvi, no es tributa per aquesta figura.